Resultats de la cerca

Per la seva situació estratègica i el seu important castell, fou el centre de la lluita contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriota, dit Skandërbeg, el qual cedí el castell en vassallatge al rei Alfons IV de Catalunya-Aragó En fou nomenat castellà Bernat Vaquer 1451, i el 1452 el succeí Ramon d’Hortafà, que amb el títol de virrei a Grècia, Albània i Eslavònia hi encunyà moneda d’argent el 1454 El 1459 passà a domini venecià, i el 1468 fou ocupada definitivament pels turcs, que en feren el principal centre musulmà d’Albània Havia estat seu episcopal 1246-1694

El parlament federal d’Etiòpia aprova la dissolució del parlament de la regió de Tigre El desencadenant de la decisió és la negativa del govern autònom integrat pel Front Popular d’Alliberament de Tigre TPLF de celebrar unes eleccions que el govern federal havia prohibit Les tensions entre els governs autònom i federal van començar el 2018 quan Ahmed Abiy va ser nomenat primer ministre, el qual va impulsar reformes que a Tigre es van considerar hostils Tres dies abans de l'ordre de dissolució 4 de novembre, Abiy llança una ofensiva militar per controlar el territori

Al voltant del 1730, s’establí a Cadis, aleshores ciutat comercialment molt activa amb les colònies espanyoles d’ultramar, on representà la societat barcelonina Alegre i Gibert El 1748 dirigí la tramesa d’un vaixell català a Veracruz Mèxic Posteriorment, fou nomenat apoderat general de la Reial Companya de Comerç de Barcelona 1756, dins de la qual organitzà una xarxa de factories de la companyia a Santo Domingo, Puerto Rico i l’Illa Margarita Amb la fortuna que hi féu, promogué i ajudà econòmicament a la construcció del santuari de Sant Salvador de la Guarda a Palafurgell

Fill d’un corredor de canvis barceloní ingressà a la Reial Companyia de Comerç de Barcelona a fi d’organitzar la xarxa de factories a diversos països americans El 1757 s’establí a Puerto Rico, on exercí, juntament amb Pau Puig-uriguer, com a ajudant o segon factor, sota l’autoritat de Martí Campderrós El 1769 tornà a Catalunya i s’establí a Barcelona Arran de la seva gran experiència empresarial a Amèrica, fou nomenat primer factor de la Reial Companyia de Comerç de Barcelona, càrrec en el qual es mantingué fins el 1789, moment en el qual quedà desmantellada aquesta entitat

Inicià els estudis musicals a la capital d’Estònia i completà la seva formació a Sant Petersburg amb Evgeni Mravinski A divuit anys inicià la seva carrera professional i el 1963 fou nomenat director de l’Òpera de Tallinn La seva presentació internacional tingué lloc el 1978 al Metropolitan Opera House de Nova York El 1980 emigrà als EUA, on inicià la seva collaboració amb les orquestres nord-americanes Des del 1990 és titular de l’Orquestra Simfònica de Detroit Ha enregistrat més de dos-cents discs amb un impressionant repertori, en el qual destaquen els autors russos i…

Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Fill de Pere IV de Queralt i d’Anglesola, succeí el seu germà Guillem II i es casà amb Alamanda de Rocabertí i de Serrallonga El 1339 acompanyà Pere III de Catalunya-Aragó de qui era conseller a Perpinyà i Avinyó i el 1344 a la segona campanya del Rosselló, on aconseguí la capitulació d’Elna Nomenat procurador reial del Rosselló, hi continuà la lluita amb èxit El 1348 acompanyà el rei a València Pels seus serveis obtingué el mer i mixt imperi de Ceret Fou succeït pel seu fill  Dalmau de Queralt i de Rocabertí

Es llicencià a Barcelona l’any 1928 Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau 1933 i a partir del 1951 en fou el director El dirigí també un cop convertit 1953 en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica 1967 L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà un Atlas de Urología 1933 i 1986, Endoscopia urinaria 1942, que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica 1944 i Tuberculosis urinaria y genital masculina 1958

Fill i successor de Nicolau Pueyo i Rossinyol, fou tercer marquès de Campofranco Amic de Bonaventura Serra, mantingué correspondència, entre d’altres, amb Gregori Maians El 1764 fou nomenat regidor perpetu de Palma i el 1779 ingressà a la Societat d’Amics del País Té publicats els poemes en francès L’éloquence des Baléares restaurée Palma 1847 i Sur l’entreprise d’Alger Palma 1838 el poema en castellà Rasgo métrico o invocación Palma 1753, i, en llatí, el poema Parnassidos Palma 1773, 1868 i una heroida en estil ovidià titulada Linceus Procne Palma 1868 Deixà manuscrites diverses…