Resultats de la cerca

Mestre de Lés Vall d’Aran, participà en les Misiones Pedagógicas de la Segona República i passà a Amèrica el 1937 Abans havia estrenat La sirena varada 1934, premi Lope de Vega, Otra vez el diablo 1935 i Nuestra Natacha 1935, obra d’un vague reformisme social, que obtingué un gran èxit A Mèxic estrenà Prohibido suicidarse en primavera 1937, i, a l’Argentina, La dama del alba 1944, considerada la seva millor obra, La barca sin pescador 1945 i Los árboles mueren de pie 1949 Tornà a Espanya el 1963 Fou el màxim representant d’un teatre poètic i “d’evasió”, antihistòric i fantàstic, que no superà…

De família pietista, es revoltà contra la rigidesa religiosa i fugí de casa Installat a Basilea 1899, es naturalitzà suís 1921 A les novelles Peter Camenzind 1904 i Unterm Rad ‘Sota la roda’, 1906 presenta la revolta dels fills contra els pares Viatjà a l’Índia 1911 i seguí des de fora la Primera Guerra Mundial la inquietud que li provocà restà plasmada a Demian 1919 Escriví encara Siddharta 1922, Der Steppenwolf ‘El llop de les praderies’, 1927 i Das Glasperlenspiel ‘El joc de perles de vidre’, 1943 El 1946 obtingué el premi Nobel D’un pessimisme turmentat, plantà cara amb l’ajut del…

El 1162 infeudà Forcalquier a Provença, però el 1174 Guillem n’obtingué la revocació Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins a la pau d’Ais 1193, segellada amb el matrimoni del fill d’aquest, Alfons II de Provença, amb la seva neta Garsenda, i amb la cessió, sota reserva d’usdefruit, de Forcalquier a Provença Després volgué revocar una part de la donació, i això donà lloc a una guerra en la qual intervingueren el comte de Tolosa i Pere I de Catalunya-Aragó Restablerta la pau 1202, anà en pelegrinatge a Sant Jaume de Galícia Confirmà els privilegis d’Avinyó 1206 i donà el seu…

Reprimí durament els lollard i intentà de reconciliar les diverses faccions dels magnats per desviar llur ambició cap als interessos de la corona anglesa a França Aprofità les diferències entre borgonyons i armanyaguesos per a continuar la guerra dels Cent Anys obtingué la victòria d’Azincourt 1415, i inicià després la conquesta sistemàtica de Normandia 1419 Aconseguí que Carles VI de França permetés el seu matrimoni amb la seva filla Caterina i el considerés com a regent i hereu dels seus regnes tractat de Troyes, 1420 Fou reconegut rei de França pels…

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va publicar…

Com que la seva regió natal era austríaca, el 1911 fou elegit membre del parlament austríac, on defensà els decrets de la minoria italiana Esdevinguda italiana després de la reorganització territorial del 1918, fundà el partit popular cristià 1921 i en fou elegit secretari 1924 Des del 1921 era també membre del parlament italià Tornà a la política activa amb la democràcia cristiana a la caiguda de Mussolini i fou president del consell de ministres del desembre de 1945 al juliol de 1953 Durant la seva presidència un referèndum decidí la proclamació de la República 1946 Anticomunista i…

Fou deixeble de Jean Brunhes i d’Albert Demangeon es doctorà a la Sorbona el 1932 Fundà i dirigí departaments universitaris de geografia a Lilla 1924, a São Paulo 1934, a Rio de Janeiro 1936 i a Quebec 1946 Del 1939 al 1946 dirigí l’Institut Français de Barcelona, on organitzà i estimulà una activitat cultural considerable i on fomentà els estudis geogràfics, fet pel qual obtingué 1971 el premi Catalònia de l’Institut d’Estudis Catalans És autor de diversos estudis sobre els Països Catalans, França, Brasil, Canadà, etc Fou professor de la Universitat de Barcelona i director de la secció de…

La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té també un…

A la mort del seu germà Ferran 1592 es titulà duc de Vilafermosa i comte de Ribagorça Francesc I 1592-98 El 1608 hagué de renunciar al primer títol, que passà a la seva neboda Maria Lluïsa el segon, revertí, el 1598, a la corona com a conseqüència dels acords del seu germà Ferran amb el rei a canvi de la renúncia a les comandes ofertes pel rei obtingué el comtat de Luna 1608 Escriví uns famosos Comentarios a los sucesos de Aragón en los años 1591-92, uns Discursos políticos, así en razón de estado como de la buena educación de un príncipe 1620 i mantingué una llarga correspondència amb…