Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Épila

Església de Santa Maria la Major, Épila (Saragossa)
© MPG
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó.
Situada a la vall del Jalón, la seva economia és eminentment agrícola conreus de secà cereals, olivera, vinya i de regadiu bleda-rave, blat de moro, fruiters Té indústria alimentària oliera, vinícola i fruitera, ramaderia, amb més de 20000 caps de bestiar oví sota la denominació d’origen Ternasco de Aragón, i producció de mel Al terme hi ha dos polígons industrials Ocupada des de l’antiguitat, sota el domini romà s’anomenà Segontia, perquè era la segona ciutat en l’itinerari de Caesaraugusta Saragossa a Mérida Conquerida pels gots i els musulmans, al seu territori han tingut lloc diverses…
Como
Como La catedral
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de la província homònima, a la Llombardia, Itàlia.
Situada a la vora del sector sud-oest del llac de Como, és la principal ciutat de la regió del llac El seu emplaçament, al contacte entre els Alps i la plana del Po, en fa un centre comercial, turístic i industrial filats i teixits de seda, indústries mecàniques Entre els seus edificis sobresurten la catedral, de marbre, començada el 1396 i acabada als s XV i XVI, i el Broletto , antic palau municipal És l’antiga Comum Ocupada pels romans 196 aC, fou convertida posteriorment en colònia Durant l’edat mitjana patí les invasions de gots, bizantins, llombards i francs, els quals hi…
Cinquè Onze de Setembre multitudinari
Catalunya es mobilitza massivament en ocasió de l’Onze de Setembre per cinquè any consecutiu La mobilització del 2016, organitzada novament per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, se celebra simultàniament de manera descentralitzada en cinc poblacions diferents Barcelona, Tarragona, Lleida, Salt Gironès i Berga Berguedà En total, les cinc manifestacions, que tenen com a lema "A punt per la independència", congreguen aproximadament el mateix nombre de persones que les dels anys anteriors De les cinc manifestacions, la més nombrosa és a Barcelona, on al passeig de Sant Joan es…
Malines
Ciutat
Ciutat flamenca, a la província d’Anvers, Bèlgica.
Travessada pel riu Dyle, té indústria de la confecció, de mobles, de maquinària i cervesera És seu arquebisbal i primada de Bèlgica, que comparteix amb Brusselles, on resideix el titular Entre els monuments cal destacar la catedral, dedicada a sant Romuald, del s XIII, amb una torre, incompleta s XIV-XV, famosa pel seu carilló, l’ajuntament, de diverses èpoques s XIV al XVII, i el palau de justícia, antiga residència de Margarida d’Àustria inici del s XVI, un dels primers exemples del Renaixement italià a l’Europa occidental Malines pertangué, des del 970, als bisbes de Lieja, i…
Hannover
Ciutat
Capital del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada a les vores del Leine, deu el desenvolupament demogràfic al fet d’ésser l’encreuament d’importants vies de comunicació i a la proximitat del Mittellandkanal, que enllaça el Weser, l’Ems, el Rin i la mar del Nord Hi predominen les funcions comercials i administratives El centre de negocis s’estén a la dreta del Leine, i el centre administratiu radica entorn del vell palau de la dieta de la Baixa Saxònia Les àrees industrials s’estenen al NW, a les vores del Mittellandkanal, i també a l’W Linden i al S Wülfel La indústria és molt diversificada automòbils, productes químics, maquinària…
cristall
Art
Tot objecte de cristall de roca treballat (o que n’és una imitació industrial).
Hom en destaca, a l’antiga Roma, dos relleus de cap de dona Cabinet des Stampes , París A l’edat mitjana hi ha el segell de Lotari II segle IX, tresor de la catedral d’Aquisgrà A Europa, l’art del cristall treballat es desenvolupà durant els segles XIII, XIV i XV, i assolí la plenitud al segle XVI amb objectes decoratius L’art precolombí del període asteca treballà també el cristall de roca són importants els cranis esculpits trobats a les tombes de Monte Albán British Museum D’entre les colleccions importants de cristalls hom destaca el Tresor del Delfí Museo del Prado i la collecció Mèdici…
comanda
Història
Unitat administrativa d’un orde militar governada per un comanador.
Un religiós prevere, amb el títol de prior, regia la capella o església adjunta, però sovint una comanda comprenia diversos priorats radicats en les esglésies o els castells més importants Als s XIV i XV hom anomenava impròpiament abadia o abadiat algunes de les més importants esglésies de l’orde Quan les comandes eren molt extenses, o comprenien terres molt separades, com al Principat les de Palau-Barcelona-Osona, de Masdéu, o de Puig-reig-Cerdanya, eren estructurades en distintes batllies amb una finalitat estrictament econòmica Al Rosselló les comandes foren suprimides arran de la…
David Copperfield
Arts de l'espectacle (altres)
Nom artístic de David Kotkin, l’il·lusionista més divulgat del segle XX gràcies al màrqueting i les actuacions per televisió.
Havent adaptat la tradicional espectacularitat de l’illusionisme americà al gust i l’estètica actuals, entre els seus números i performances més celebrats destaquen la desaparició d’un grup de persones, el vol per les tres dimensions de l’escenari, una levitació sobre el Grand Canyon, la fuga de la presó d’Alcatraz, la travessada de la Gran Muralla Xinesa o els escamoteigs d’un avió de 70 tones 1981 i l’estàtua de la Llibertat 1983 El 1982 impulsà el Projecte Màgic , un programa de rehabilitació per a minusvàlids que usa l’illusionisme com a teràpia i que el 1987 ja s’aplicava en més de 1000…
Juli Pons i del Castillo
Música
Pianista i compositor.
Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Charles Koechlin a París Debutà el 1916 a Barcelona i realitzà una carrera brillant S’inicià com a concertista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i…
Enric Pérez i Farràs

Enric Pérez i Farràs
© Fototeca.cat
Militar
Militar i oficial d’artilleria de l’exèrcit espanyol.
Essent comandant, fou nomenat per Macià cap dels mossos d’esquadra de la Generalitat de Catalunya Participà en la defensa del palau de la Generalitat durant els fets del Sis d’Octubre de 1934 Jutjat i condemnat a mort, la pena li fou commutada i fou indultat i alliberat el febrer de 1936 recuperà el seu càrrec de cap de Mossos d’Esquadra Fou un dels oficials que contribuí a sufocar la revolta militar del juliol de 1936 a Barcelona Dirigí l’atac i la presa de l’edifici de la Capitania General de Catalunya En esclatar la guerra civil, anà al front d’Aragó amb la primera columna…