Resultats de la cerca
Es mostren 31517 resultats
Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro
© Fototeca.cat
Església
Església romànica de la vila de Durro (la Vall de Boí), situada dalt d’un serrat a la riba esquerra del riu de Durro, a la banda sud-oest de la població.
És un edifici molt senzill, d’una sola nau capçada per un absis semicircular situat a l’est La porta d’accés, d’un sol arc de mig punt i sense ornamentació, s’obre al mur sud Tant al mur sud com al nord són visibles dos tipus de carreus els superiors, més irregulars i barroers, es corresponen amb un sobrealçament de la nau fet amb posterioritat a l’obra original El mur oest engloba el campanar de cadireta, de factura posterior a l’obra originària, constituït per dues obertures actualment tapiades A l’interior podem veure la nau coberta amb volta de canó una mica apuntada, enlluïda com la…
Sant Andreu del Coll

Perspectiva de l’esglèsia de Sant Andreu del Coll, a Olot (Garrotxa)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia, actualment sufragània de la de Ridaura, del municipi d’Olot (Garrotxa), als vessants sud-orientals de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de la torre del torre del Coll.
La primitiva església, esmentada ja el 953, fou consagrada el 995 L’actual edifici és d’origen romànic conservà fins el 1936 un notable sepulcre gòtic de Berenguer del Coll mort el 1334, senyor del lloc Al segle XIV ja depenia de Ridaura
Sant Ponç de Corbera

Sant Ponç de Corbera, vista aèria del cenobi, amb les restes de les antigues dependències monacals a mà esquerra
© Fototeca.cat
Priorat
Antiga quadra i antic priorat benedictí del municipi de Cervelló (Baix Llobregat), que depèn de la parròquia de Corbera de Llobregat, a 325 m alt., damunt la riba esquerra de la riera de Rafamans, als vessants orientals del coll de la Creu d’Ordal.
L’edifici Del conjunt de l’antic monestir es conserven l’església, que és l’element més important, i una bona part de les dependències monàstiques, totalment transformades en adaptar-les com a masoveria L’església, ben conservada gràcies a diverses campanyes de consolidació realitzades al llarg del segle XX, s’emplaça al sector nord de tot el conjunt És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de mig punt i dividida en tres trams per quatre arcs torals, amb una capçalera de tres absis de planta semicircular i un transsepte entre tots dos espais Una…
Pitch & Putt Sant Jaume
Golf
Club de pitch-and-putt de Sant Jaume dels Domenys.
Fundat l’any 1999, la seva activitat començà el 1994, a recer del Golf Centre Sant Jaume, que fou un dels fundadors de l’Associació Catalana de Pitch and Putt Disputa el Campionat de Catalunya de clubs de primera divisió El seu jugador més destacat és el campió de Catalunya, Ramon Carrera Disposa d’un camp amb dos recorreguts de 9 forats cadascun i un camp de pràctiques
Sant Llorenç Korfbal Club
Corfbol
Club de corfbol del barri de Sant Llorenç de Terrassa.
Fundat el 1992, durant algunes temporades gaudí d’un acord de collaboració amb el Club Korfbal Esplai Can Anglada KECA, que permetia que jugadors d’aquest equip juguessin amb el Sant Llorenç En el seu palmarès hi figuren quatre Lligues 1996, 1997, 2000, 2001 i quatre Copes 1995, 1996, 1997, 2000 Internacionalment, participà diverses vegades a la Copa d’Europa, de la qual organitzà l’edició del 2001, i també disputà l’Europa Shield
Club Billar Sant Adrià
Billar
Club de billar de Sant Adrià de Besòs.
Fundat l’any 1944, els socis fundadors començaren a practicar billar a l’edifici de l’Amistat de Sant Adrià cap el 1930 Canvià de local en alguna ocasió i el 1945 es traslladà a l’Ateneu Adrianenc S’inscriví a la Federació Catalana i Espanyola de Billar l’any 1951 Josep Huguet en fou president entre el 1960 i el 1992, època en què destacaren jugadors com Josep Maria Quetglas, Dani Sánchez o Miguel Ángel Guerrero D’altra banda, Pascual Peña i Feliciano Marín participaren en la Lliga d’honor espanyola a tres bandes per equips, categoria en què el club romangué diverses edicions L’…
Sant Julià de Cosp
Església
Antiga església sufragània de Sant Jaume de Frontanyà, del municipi de les Llosses (Ripollès).
El lloc és esmentat ja l’any 905 L’església, un petit edifici romànic ara sense culte, existia ja el 1140 En tenien cura els masos de Cosp , Lloberes i Camprubí, de Castell de l’Areny La seva demarcació, dita de Cosp, forma un apèndix del municipi de les Llosses entre els de Sant Jaume de Frontanyà i Castell d’Areny Berguedà Sovint ha estat confosa, equivocadament, amb amb Sant Julià de Palmerola o de Vilacorba , també del municipi de Les Llosses
Agrupació Esportiva Sant Gregori
Futbol
Club esportiu de Sant Gregori centrat en el futbol.
Fou fundat el 1945 per un grup liderat per Enric Padrosa i Simón, conegut amb el nom de Baster El 1968 es constituí com a agrupació esportiva i l’ajuntament els cedí uns terrenys coneguts amb el nom de camp de les Escoles Es federà el 1971, mentre que la secció de tennis de taula ho feu el 1984 Els anys vuitanta se centrà en l’escola de futbol base, que el 2010 tenia deu equips en categories inferiors El primer equip sempre ha jugat en categories regionals inferiors, tot i que la temporada 1997-98 aconseguí pujar a primera regional Al seu inici l’equip consistia en samarreta vermella i…
Club Tennis Sant Boi
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Sant Boi de Llobregat.
Fundat el 1968, disposa d’escola de tennis i de pàdel, així com de diversos equips de competició d’ambdues disciplines L’any 2007 fou adquirit per una societat de gestió esportiva i prengué el nom d’Áccura Sant Boi Els anys 2007 i 2008 organitzà un torneig de categoria internacional ITF dins el circuit femení de la WTA Disposa de set pistes de tennis de terra batuda, sis pistes de pàdel, un frontó, pista poliesportiva de gespa artificial, pista de basquetbol i sales d’activitats de fitnes
marquesat de Sant Mori
Història
Títol concedit el 1893 a Mercè de Sentmenat i de Patiño, baronessa de Sant Mori.
Ha passat als Moixó La baronia de Sant Mori fou dels Rocabertí, senyors del castell de Sant Mori per herència dels Vilagut En pot ésser considerat primer baró el capità Pere de Rocabertí i d'Erill Per mort de la seva neta Caterina de Rocabertí i d’Hostalric vers el 1545, passà als Cardona, que es cognomenaren Cardona-Rocabertí, i més tard als Sentmenat, marquesos de Sentmenat