Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
refugi dels Estanys de la Pera

Refugi dels Estanys de la Pera
© Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lles de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Situat al vessant sud del port de Perafita, al costat dels estanys de la Pera, a una altitud de 2357 m Fou inaugurat l’any 1957 i és propietat de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC Disposa de trenta-cinc places Des del refugi es pot pujar al Monturull 2761 m, al pic del Sirvent 2746 m o a la tossa Plana de Lles 2905 m, i és un punt de pas d’una variant del GR-11 i de la Ruta dels Estanys Amagats
Gemma Lienas i Massot

Gemma Lienas i Massot (2010)
© Departament de Treball (Generalitat de Catalunya)
Literatura catalana
Escriptora.
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, després d’estar vinculada al món editorial 1983-98 i a l’ensenyament, es dedicà a escriure Gran part de la seva obra va destinada als infants i els adolescents Per al públic infantil ha escrit, entre d’altres, La lluna en un cove 1987, premi Francesc Puig i Llensa 1987, El maximal 1993, L’Emi i en Max 1999, a partir del qual creà una sèrie, Finisterre 2000, Busco una mare 2005, premi White Ravens atorgat per la International Youth Library de Munic 2006, Un tió amb vista 2007, Mala sort o bona sort 2008 i Un mirall al cor…
,
cargol poma

cargol poma
© Generalitat de Catalunya
Malacologia
Gastròpode del gènere Pomacea, cargols d’aigua dolça —principalment originaris de l’Amèrica del Sud— que per les seves dimensions i forma de la closca recorden les pomes.
Utilitzats durant les últimes dècades en aquaris domèstics, els cargols poma s’han estès i han esdevingut plaga a diferents zones del planeta L’estiu del 2009 foren detectats els primers exemplars de cargol poma al delta de l’Ebre, on s’alimenta de brots d’arròs La ràpida extensió de la plaga a l’hemidelta esquerre obligà a posar en pràctica diverses tècniques per a la seva erradicació
xisqueta

Ovelles xisquetes
© Generalitat de Catalunya
Ramaderia
Zoologia
Dit d’una raça d’ovella pròpia del Pallars, de llana curta i rústega i carn molt apreciada.
Terenci Moix

Terenci Moix
Filmoteca de Catalunya
Literatura catalana
literatura castellana
Cinematografia
Nom amb què fou conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer.
Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…
, ,
Federació Catalana d’Automobilisme
Automobilisme
Organisme rector de l’automobilisme a Catalunya.
Fou creada oficialment l’any 1940, i tingué en la Delegació Esportiva del Reial Automòbil Club de Catalunya el seu antecedent més recent, amb qui compartí seu fins l’any 1981 Presidents de la Federació Catalana d’Automobilisme De fet, encara més enrere, la primera prova automobilística de l’Estat, la Copa Catalunya, fou organitzada l’any 1908 per l’Automòbil Club de Barcelona, que dos anys més tard es convertí ja en el RACC L’objecte social de la federació és la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica de l’esport de l’automobilisme dins l’àmbit autonòmic…
Felip Puig i Godes

Felip Puig i Godes
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports i diplomat en administració d’empreses, s’incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya CDC el 1976 Començà la seva activitat política com a regidor a l’Ajuntament de Parets del Vallès, i entre el 1985 i el 1988 treballà a l’assessoria del grup municipal de Convergència i Unió a Barcelona A partir d’aquell any s’incorporà com a director general de serveis comunitaris de la conselleria de benestar social de la Generalitat, on fou també president del consell d’administració de l’empresa pública ADIGSA fins el 1996 En 1992-96 fou secretari…
el Molí d’Espígol

Vista aèria del Molí d’Espígol
Museu d’Arqueologia de Catalunya
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del municipi de Tornabous (Urgell), situat a menys de 1.500 m al NE del cap de municipi, a la dreta del canal d’Urgell, i al límit occidental de la partida d’Espígol, a les darreres terres de secà i en un petit desnivell, el tossal d’Espígol, gairebé al peu de la serra d’Almenar.
És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat Es calcula que la seva…
refugi Joaquim Folch Girona

Refugi Joaquim Folch i Girona o d'Engorgs
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya de la Cerdanya, al municipi de Meranges.
Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i…
Xavier Albertí i Gallart

Xavier Albertí i Gallart
© Teatre Nacional de Catalunya
Teatre
Director d’escena, músic i compositor.
Compaginà els estudis teatrals amb els de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània Com a director teatral s’inicià amb els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé , autora amb la qual ha mantingut una estreta collaboració, amb la posada en escena de Libración 1994, Privado 1996-97, Dotze treballs 1998, La cita…