Resultats de la cerca
Es mostren 22529 resultats
La Veu del Segre
Periodisme
Periòdic en català que aparegué a Lleida el 27 de juliol de 1899.
Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies
La Verdad
Setmanari
Periòdic catòlic i conservador, aparegut, primer com a setmanari, a Tortosa el 1880.
El 1883 era ja diari, polític, de notícies i interessos generals Fou, de fet, el portaveu de la família González, encapçalada per l’alcalde Teodor González, i desaparegué el 30 d’abril de 1903, en perdre les eleccions la candidatura d’aquest
Sanctus
Música
Himne de lloança, dit també trisagi, que clou elprefaci de la missa i que comença amb la triple aclamació sanctus (’’sant’).
D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’
Giusto da Padova
Pintura
Pintor italià.
Documentat entre el 1363 i el 1387, s’establí a Pàdua el 1370 Es destaca la decoració de la capella Cortellieri, als Eremitani, i la seva obra mestra, la decoració del baptisteri El seu estil, encara romànic, té ja una delicada gamma cromàtica
Rafael Garcia i Ferrer
Teatre
Escenògraf, fill de l’escenògraf Rafael Garcia i Exea (València 1873 — Madrid 1955), que treballà a Barcelona des del 1888 i posteriorment a Madrid.
Fou deixeble, a Llotja Barcelona, de Calvo i de Modest Urgell A divuit anys ja feia decoracions al Liceu de Barcelona collaborà en diversos teatres de Catalunya —el Tívoli i el Romea de Barcelona— i a París, a Anglaterra i als països americans
Francesc Celelles
Dret
Jurista.
Fixà el text de diverses disposicions legals antigues que ja en el seu temps circulaven amb errades o vicis, després de consultar amb mercaders i patrons de nau Publicà l’edició corregida i comentada del Llibre del consolat 1494, reeditada diverses vegades
Gabriel Guàrdia
Pintura
Pintor.
Autor del retaule de la Trinitat 1501 per a la collegiata de Manresa, on s’aprecia un estil ja renaixentista però encara molt influït per Jaume Huguet Hom li ha atribuït la taula de Sant Crispí, Sant Anià i Santa Crispina coll Plandiura
Joan Pla Batalla
Rugbi
Jugador i entrenador de rugbi.
Fou jugador del FC Barcelona i del Rugby Club Cornellà durant les dècades dels anys cinquanta i seixanta Disputà un partit amb la selecció espanyola Ja retirat, exercí d’entrenador del RC Cornellà Amb el Cornellà arribà a ser capità i després entrenador
la Bovera

Santuari de la Bovera
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Santuari
Santuari marià i antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria de la Bovera), situat damunt un tossal a 590 m d’altitud, a la dreta del riu Corb, a l’W del terme de Guimerà (Urgell), en un indret de vella tradició eremítica a uns 2 km del poble, i comunicada per un camí veïnal.
El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la Bovera, on ja…
requint
Requint
© Fototeca.cat
Música
Clarinet de petites dimensions (42,9 cm), de tessitura més aguda que el clarinet estàndard.
Felip Pedrell, en el seu Diccionario Técnico de la Música 1894, definí així " Requintar " Anticuado subir ó bajar cinco puntos una cuerda ó tono D’aquí podria venir el nom requint, ja que, per exemple, el petit clarinet en fa està afinat una quinta per sobre del clarinet més habitual, en si ♭ El mateix Pedrell ja cità els quatre requints més importants però no els únics requint en mi ♭, requint en re, requint en fa i requint en la ♭ El requint en mi ♭ o petit clarinet en mi ♭ és el requint per antonomàsia quartino , a Itàlia i aparegué més tard que el petit clarinet en fa Valentin Roeser,…
,