Resultats de la cerca
Es mostren 4214 resultats
Santiago Camps i Castells
Cinematografia
Publicista.
Vida Treballà de manera esporàdica a Rey Soria Films 1943, i a la Hispano Fox Film La seva carrera en el món del negoci cinematogràfic com a publicitari s’inicià el 1949, a CB Films Treballà a Exclusivas Floralva entre el 1952 i els 1955 Parallelament s’ocupà de la publicitat d’Exclusivas Cinematográficas EXCISA, empresa dirigida per Alfred Alcacer que explotava els cinemes Astoria i Cristina, propietat de CB i Rey Soria, respectivament Entre el 1961 i el 1974 treballà a Filmax També fou responsable de la publicitat del Fantasio quan se n’ocupà Pere Balañà i Forts El 1974 retornà…
Constantí Miranda Justo de la Concepción

Constantí Miranda Justo de la Concepción (al mig)
RCD ESPANYOL
Atletisme
Atleta especialitzat en curses de fons i directiu.
Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles…
Joan Orpinell Queraltó
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual fou campió de Catalunya i d’Espanya de segona divisió 1947 i campió d’Espanya de la màxima categoria 1952, després de proclamar-se subcampió de la mateixa competició els dos anys anteriors El 1954 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dues vegades campió de Catalunya 1957, 1960 i una d’Espanya 1958 Acabà la carrera al Club Patí Vilanova, amb el qual jugà fins el 1965, un any després de guanyar els Campionats de Catalunya i d’Espanya com a jugador entrenador Amb la selecció espanyola aconseguí el primer títol…
Teresa Palacio Giral

Teresa Palacio Giral
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta.
Fou una de les pioneres de la marxa atlètica a Catalunya, disciplina a la qual es reconvertí després d’haver començat a competir com a fondista en proves de 1500 i 3000 m Fou la primera campiona d’Espanya tant en pista 1981 com en ruta 1982, i la vencedora del segon Campionat de Catalunya de marxa de la història 1980 Desenvolupà tota la seva carrera, fins als quaranta anys, al Futbol Club Barcelona Acumulà set títols de campiona d’Espanya 1982, 1973 en ruta, 1981, 1982 en pista i 1987, 1990, 1993 en pista coberta i sis de campiona de Catalunya 1980, 1984 en ruta i 1981, 1983,…
Santiago Esteva Simeón

Santiago Esteva Simeón
Arxiu S. Esteva
Natació
Nedador.
Especialista en proves de fons, durant la primera etapa de la seva carrera esportiva nedà amb el Club Natació Reus Ploms 1945-47 i durant la segona amb el Reus Deportiu 1949-50 El 1945 es proclamà campió de Catalunya júnior de 400 i 1 500 m lliure En categoria absoluta fou deu vegades campió de Catalunya dos cops de 400 m lliure 1946, 1947 cinc cops de 1 500 m lliure 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, i tres cops de gran fons a la Travessia del Port de Barcelona 1946, 1947, 1949 Fou recordista català de 800 m lliure el 1947 i de 500, 1 000 i 1 500 m lliure el 1949 També guanyà en tres…
Joan Espinalt Bajona
Esquí
Esquiador.
Pioner de l’esquí de fons a Catalunya Fou fundador del refugi dels rasos de Peguera Berguedà, i en fou també el mantenidor 1933 Rebutjà anar al front, motiu pel qual fou internat en un camp de concentració a l’inici de la Guerra Civil Fou considerat un dels millors esquiadors de fons de Catalunya Participà en competicions arreu de l’Estat a la dècada dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya en l’especialitat de relleus 1942, 1944-47, 1952 i en categoria individual 1943, 1945 L’any 1944 guanyà el Campionat d’Espanya de relleus fent equip amb Andreu, Pàmies i Mullor, i el 1947 amb Alier,…
Ivan Passer
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic txec.
Fou un dels principals representants de l’anomenat “nou cinema txec”, que qüestionava el realisme socialista dictat per les autoritats Al seu país rodà el curtmetratge Fádní odpoledne ‘Tedi de tarda’, 1964, Gran Premi del Festival de Locarno i el llargmetratge Intimní osvětlení ‘Illuminació íntima’, 1968, pel qual obtinguè reconeixement, i collaborà en diversos guions de Miloš Forman, com ara el film Lásky jedné plavovlásky ‘Els amors d’una rossa’, 1965 Amb ell, s’exilià als Estats Units el 1968 i continuà la seva carrera, bé que no aconseguí el mateix reconeixement Born to Win…
Antoni Campos i Homedes
Futbol
Economia
Futbolista i empresari.
Ocupà la posició d’interior dret Es formà al club de la ciutat a Tortosa, i als divuit anys fitxà pel Futbol Club Barcelona, equip amb el qual jugà algun amistós, però fou cedit al seu filial, l’Espanya Industrial 1954-55 Després signà amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip amb el qual debutà la temporada 1958-59 i que el cedí al Terrassa Futbol Club 1959-61, que jugava a segona divisió Convertit en un dels millors jugadors de l’equip vallesà ‒la temporada 1959-60 rebé el premi al millor jugador de segona divisió‒, tornà a l’Espanyol També jugà en altres clubs històrics del futbol català…
Unión Militar Democrática
Història
Organització clandestina fundada el 1974 a l’Estat espanyol per oficials antifranquistes i demòcrates.
La seva activitat se circumscriví als primers anys de la Transició Defensava la subordinació de l’exèrcit a un règim de llibertats i a un estat de dret, desvinculant-lo d’ideologies i de la força política que ocupés el govern Formada per alguns centenars d’oficials joves i encapçalada pels comandants Juli Busquets i Luis Otero Fernández, entre d’altres, el 1975 diversos dels seus membres foren detinguts i, més tard 1976, condemnats i expulsats de l’exèrcit S’autodissolgué després de les eleccions legislatives espanyoles del 1977 Hom aplicà parcialment als seus membres l’amnistia del 1977 i…
Unión Liberal
Història
Partit polític espanyol nascut d’una aliança electoral concertada entre alguns moderats i progressistes arran de la revolució del 1854.
El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa…