Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Josep Pallejà i Martí
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional Essent cap del Museu…
Raffel Pagès

Raffel Pagès
Cosmètica
Perruquer.
Fill de perruquers, es formà a París a la perruqueria de les germanes Carita En tornar de París, obrí el seu primer saló de bellesa, al passeig de la Reina Elisenda de Barcelona 1975, que fou l’inici de la cadena de perruqueries amb el seu nom El 1992 creà l’Institut de Perfeccionament Raffel Pagès, primer com a centre de formació exclusiu per als seus collaboradors i, posteriorment, obert a altres professionals L’any 2000 obrí a Barcelona el Museu d’Història de la Perruqueria Raffel Pagès a partir de la seva collecció privada, formada per més de 5000 estris i 2000 llibres, tots…
Vil·la Denise

Vil·la Denise
Jordi Iparraguirre (CC BY-SA 4.0)
Vil·la de Prats de Molló (Vallespir) on Francesc Macià preparà l’intent fallit d’invasió de Catalunya i on fou detingut, origen dels fets de Prats de Molló.
La villa fou feta construir per una família de Normandia amb la finalitat que la filla, de la qual la casa rebé el nom, prengués les aigües termals de la Presta Francesc Macià la llogà per a situar-hi el quarter de la seva operació Després dels fets, restà abandonada Venuda a un notari de Prada, passà als seus descendents, que la llogaren com a casa d’estiueig Davant la perspectiva d’un possible enderrocament, el desembre del 2020, amb el suport d’activistes i d’entitats independentistes, l’empresari Jaume Aragall l’adquirí i la cedí a l’Associació Casa Macià, constituïda per a gestionar-la i…
El col·leccionista d’estampes

El col·leccionista d’estampes
Pintura
Quadre de Marià Fortuny.
Representa un colleccionista examinant les seves peces dins el marc sumptuós de la llar i en presència d’un observador i d’un criat N’hi ha tres versions la primera el 1863, al Museum of Fine Arts de Boston anà a parar a mans del colleccionista americà WH Stewart, el retrat del qual hi fou afegit pel pintor la segona, la més acabada, fou pintada a Roma el 1866, i actualment és al Museu d’Art Modern de Barcelona adquirida, per subscripció popular, el 1936 la tercera, datada el 1867, de pinzellada menys treballada, estigué en una certa collecció Turner de Londres Són unes de les…
Alfons Saura i Llorens
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, ceramista i gravador.
Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al Museu…
Francesc Santacana i Romeu
Metge.
Net de Francesc Santacana i Campmany Format a Barcelona Destacà per les seves activitats en les reformes socials l’any 1917 fundà el Sindicat Vitícola Comarcal de Martorell per tal de protegir els interessos vitivinícoles de la comarca En el pati del Sindicat un monument recorda la seva tasca Continuà l’obra del seu avi engrandí el museu l’Enrajolada aportant ceràmiques i altres obres d’art Impulsà i protegí la Cooperativa Agrícola de Martorell amb seccions de proveïments que resolgueren l’angoixós problema econòmic dels camperols Gran amant de l’esport, l’any 1930 feu construir…
Jordi Teixidor i de Otto
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València i exposà per primera vegada el 1966 Aquest mateix any començà a treballar com a conservador del Museu d’art abstracte de Conca Influït pel nucli d’artistes que el freqüentaven, en les seves primeres obres manifestà una abstracció molt eixuta Potseriorment realitzà una important sèrie de creacions amb plantejaments propers al minimal art —sèrie Portes 1968— Al voltant del 1970 reprengué la pintura de cavallet amb unes obres en les quals jugava amb tonalitats d’un únic color Després de dos anys de residència a Nova York 1979-80 s’ha…
Francesc Galofre i Oller

Francesc Galofre i Oller retratat per Francesc Serra i Dimas (1904)
Pintura
Pintor.
Es formà a l’Acadèmia Borrell i a Llotja amb Antoni Caba, a Barcelona, i a l’Academia de San Fernando Exposà des del 1888 Pintor d’història i d’anècdota de gènere, la seva obra més destacada és el famós oli Bòria avall 1892 dipositat al museu de Valls, escena d’una condemna pública, habitual a la Barcelona antiga És autor d’una bona part dels retrats de la galeria de vallencs illustres Amb el seu fill Francesc Galofre i Surís Barcelona 1900 — les Borges del Camp 1986, també pintor, féu el gran mural pompier Colom rebut pels Reis Catòlics 1927, al Saló de Sant Jordi del Palau de…
Andreu Fons-Godail
Pintura
Pintor.
Formà part de la primera generació de paisatgistes rossellonesos, amb Terrus, Bausil i Brune S'interessava per l’escultura, el gravat i la ceràmica, i també per la poesia i la música construïa instruments de corda Inventà un paracaigudes ejectable amb patent del 1914 Féu diversos oficis abans d’ésser conservador del Museu de Pintura i Escultura de Perpinyà, després de Lluís Delfau, conservador del Teatre Municipal i professor a l’Escola Municipal de Belles Arts de Perpinyà Feia regularment exposicions a París, i té pintures a Londres i a Nova York La millor part de la seva obra…
baró de Castellet
Palau del baró de Castellet a, Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Títol amb el qual és conegut Marià d’Alegre i d’Aparici, senyor del castell de Sant Vicenç de Castellet (Bages), creat baró el 1797 per Carles IV d’Espanya.
El 1793, durant la Guerra Gran, fou capità del gremi de sabaters de la Coronela d’una posició econòmica benestant, gràcies al negoci familiar de cuirs i importacions, collaborà en la creació i el sosteniment del batalló de voluntaris de Barcelona i dels cossos de miquelets 1794 Presidí la Junta de Comerç 1807 i pronuncià el discurs inaugural de la primera càtedra d’economia a Barcelona Residí a Sevilla, a Madrid i a Barcelona, al carrer de Montcada, on construí un palau que des del 1970 forma part del Museu Picasso Morí sense fills de la seva muller, Paula de Duran, i llegà els…