Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
tallaferro
Oficis manuals
Eina de ferrer consistent en un tascó de tall viu que hom fixa en un forat de l’enclusa i que serveix per a tallar peces de ferro que hom hi aplica al damunt i que hom copeja amb maça o martell.
faisà
Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
nènia
Literatura
Cant funeral romà, mescla de lamentació i de pregària per un difunt, que, segons un ús antiquíssim, encara viu al temps de Plaute, entonaven les dones preficae (les ploradores) que acompanyaven el fèretre, amb uns esquemes fixos i amb l’acompanyament de flauta.
Gradualment anà essent substituïda per la laudatio
bosnià | bosniana
Etnologia
Individu d’un poble eslau del sud (uns dos milions d’individus, aproximadament) que viu sobretot a la part central de Bòsnia, i que es diferencia dels seus veïns, serbis ortodoxos i croats catòlics, principalment per l’arrelament històric en la religió musulmana.
Modernament molts bosnians han adoptat la religió catòlica Parlen una variant de vocalització en i del dialecte žtokavački del serbocroat Tant en l’arquitectura, en la tècnica del teixit i dels ornaments, com en moltes de llurs manifestacions culturals, són evidents les influències d’origen turc
tomàquet de mar
Tomàquet de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Cnidari antozou de la subclasse dels zoantaris, de l’ordre dels actiniaris, de la família dels actínids, d’uns 4-8 cm de diàmetre, d’un color roig encès, però amb les vores del disc vorejades sovint d’un color blau viu.
És molt freqüent en les roques de la zona litoral Quan hom el toca o quan la mar es retira amaga els tentacles dins el cos
auró
Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
boga-ravell
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, semblant al besuc, però sense taques ni bandes negres; fa fins a 20 cm de llargada, és de color bru i viu sobre fons sorrencs, a la Mediterrània i a l’Atlàntic.
blanquiella
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija grisenca, de fulles cotonoses i capítols de flors grogues, amb llargues espines, que viu en camps i terrenys incultes de la regió mediterrània, principalment a les contrades continentals o poc plujoses.
acariosi
Vista dorsal acolorida d’un Acarapis woodi mascle
Ron Ochoa and Gary Bauchan, USDA-ARS
Veterinària
Afecció de les abelles produïda per l’àcar Acarapis woodi que viu a l’interior de les tràquees respiratòries; als 8-10 dies d’edat els pèls exteriors dels estigmes es tornen rígids i impedeixen l’accés d’àcars des de l’exterior.
Les abelles de més de 10 dies no són, per tant, susceptibles d’ésser-ne afectades
Abella d’Adons
Llogaret
Antic llogaret del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), assentat sobre una roca, al capdamunt de la vall de Viu, al N de la serra de Sant Gervàs. L'església, dedicada a Santa Cecília, és filial de l’antiga parròquia d’Adons.