Resultats de la cerca
Es mostren 6587 resultats
Enric Clarasó i Daudí
Monument a Jaume I (Palma de Mallorca), obra d' Enric Clarasó i Daudí
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Joan Roig a Barcelona El 1881 conegué Santiago Rusiñol, i l’any següent, Ramon Casas, amb els quals exposà reiteradament des del 1890 Vers el 1885, el seu estudi esdevingué lloc de reunió d’artistes i nucli primitiu d’El Cau Ferrat era quan es dedicava a fer estatuetes de fang, retrats i imatges funeràries Treballà en la decoració de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 i, amb els guanys, anà amb Rusiñol a París, on tornà el 1890, i hi convisqué amb Casas, Rusiñol, Utrillo i el gravador Ramon Canudes La seva obra, nombrosa i desigual, participà del naturalisme anecdòtic…
Hug de Cervelló
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (1164-71), fill de Guerau Alemany (IV) de Cervelló.
Fou canonge-sagristà del capítol de Barcelona A Lleida, el 1157, intervingué com a jutge en el litigi contra Pere de Puigverd Formà part del seguici que acompanyà Ramon Berenguer IV en el viatge a Torí Quan morí el comte a Borgo San Dalmazzo 1162 fou un dels dipositaris del seu testament sacramental Tornat a Catalunya, en donà a conèixer les disposicions en l’assemblea de Catalunya-Aragó Collaborà amb Guillem de Torroja en la repoblació del país A Tarragona heretà el conflicte sorgit entre el seu antecessor, Bernat de Tort, i Guillem de Tarragona, fill de Robert Bordet, per afers de població…
Pèire de Castelnou
Cristianisme
Eclesiàstic occità.
Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus vassalls del…
Udalgar de Castellnou
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1130-47).
Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…
Francesc de Casa-saja
Economia
Història
Mercader barceloní i conseller reial.
Fou prestador dels reis Joan I i Martí l’Humà Contribuí a finançar l’expedició de l’infant Martí a Sicília, en la qual prengué part personalment Nomenat tresorer del regne de Sicília 1392-96, li fou concedit el feu de Solento 1393 A fi de finançar el viatge de tornada a Catalunya de l’infant Martí, esdevingut rei, la reina Maria de Luna vengué, a ell i a Guillem Pujada, la vila d’Alcoi, la vall de Seta i el terme de Travadell 1396, i el rei Martí li empenyorà diverses joies Amb Francesc Foix, el 1400 reuní tropes de socors per a Sardenya, el 1402 negocià amb Pere de Queralt la pau amb Tunis,…
Ascensi Antoni Julià i Ribes
Pintura
Història
Pintor, fill d’un pescador, motiu pel qual fou anomenat el Pescadoret.
Deixeble predilecte de Francisco Goya , executà algunes obres traçades per ell i en feu còpies d’altres hom diu que l’ajudà a pintar els frescs de San Antonio de Florida, on el mestre li devia fer el famós retrat al peu d’una bastida 1798 París, collecció Arthur Sachs, i el 2008 fou demostrada la seva autoria de El gegant també conegut per El colós , pintura fins aleshores atribuïda a Goya Feu diverses obres de caràcter manifestament goyesc amb equilibri i dignitat, entre les quals El nàufrag València, Museu de Belles Arts, La caiguda d’Ícar Saragossa, collecció Conde Gabardas, Oficial…
Jean Halgrin d’Abbeville
Cristianisme
Cardenal legat i teòleg, conegut també per Joan de Sabina.
Havia estat monjo cluniacenc, professor de teologia a París i arquebisbe de Besançon 1225-27, i fou fet cardenal i bisbe de Sabina el 1227 El papa Honori III, sembla que a petició de Jaume I de Catalunya-Aragó, l’envià com a delegat el 1228 o el 1227 a la península Ibèrica perquè hi fes efectius els decrets del quart concili IV del Laterà 1215 Fou cèlebre per a l’església catalana el concili de Lleida, que reuní el 1229, en el qual foren promulgats decrets sobre el clericat, els monjos i els laics el mateix any el legat anullà el matrimoni de Jaume I amb Elionor de Castella Durant la legació…
Guislabert I
Història
Vescomte de Barcelona i bisbe de Barcelona (~1034-62).
Era fill segon del vescomte Udalar I i de Riquilda, filla del comte Borrell II de Barcelona A la mort del seu pare 1014 i del seu germà Bernat, regí el vescomtat en nom del fill d’aquest, Udalard II, fins que li traspassà el govern el 1041 Tot i ésser casat i pare d’un fill i dues filles, fou elegit bisbe de Barcelona el 1034 i consagrat a Sant Pere de la Portella Berguedà l’any següent Amb el seu nebot vescomte s’oposà a la política de Ramon Berenguer I i dirigí un avalot contra ell féu apedregar el palau comtal des de la seu i afavorí la revolta de Mir Giribert, cosí germà seu però,…
Eduard Grenzner i Fellner

Autoretrat Eduard Grenzner
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
El seu pare, natural de Blottendorf Bohèmia, era representant de cristall i de porcellana a Barcelona Freqüentà Llotja 1850-57, on fou deixeble de Pau Milà i Fontanals i de Claudi Lorenzale, i anà a estudiar a Roma Conreà el retrat dins l’estil dels pintors romàntics catalans retrats dels seus pares, 1854 Barcelona, coll Grenzner-Martinell i participà en les exposicions barcelonines dels anys 1857, 1858 i 1859 Anà a Cuba, on excellí també com a retratista i exercí d’administrador de propietats féu nombrosos viatges —el Canadà, Islàndia—, dels quals resten alguns àlbums de butxaca, amb apunts…
Assarhaddon
Història
Rei d’Assíria (680-669 aC).
Fill de Sennàquerib, fou un dels sobirans més significatius de la dinastia sargònida per l’extensió dels seus dominis i per la seva activitat militar Al NW, contingué els perillosos cimmeris i escites, i al NE, sotmeté els medes i altres pobles del tossol iranià, amb els caps dels quals signà tractats el 672 Reconstruí Babilònia, arruïnada pel seu pare, malgrat l’antagonisme dels caps arameus, alguns dels quals combaté A Síria-Palestina, hagué d’afrontar poques rebellions i marxà àdhuc a Xipre, on prengué deu poblacions L’empresa més ambiciosa fou la conquesta del delta egipci i de Memfis 671…