Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
degollador
Indret de l’escorxador on són degollats i sagnen els animals destinats a ésser consumits per l’home.
funció cotangent hiperbòlica
Matemàtiques
Funció coth: ℝ-{0} →ℝdefinida per l’assignació x → 1/th x on th és la funció tangent hiperbòlica
.
infern
Lloc retret, generalment subterrani, on hom guarda coses que no convé que siguin a l’abast de tothom.
estoig
Indústria tèxtil
Capsa cel·lular de la màquina jacquard on són allotjades les molles, anomenades cucs, que fan recular les agulles.
foli de Descartes
Foli de Descartes
© fototeca.cat
Matemàtiques
Cúbica expressada implícitament per l’equació cartesiana x3+y3=3axy, on a és una constant.
En forma paramètrica és expressada per x=3at|1+t 3 i y=3at 2 |1+t 3 La recta traçada pels punts de coordenades - a , 0 i 0, -a és una asímptota de la corba L’àrea A limitada pel llaç és igual a l’àrea B compresa entre les dues branques infinites i la asímptota esmentada
espai de Baire
Matemàtiques
Espai topològic on la intersecció de tota família numerable d’oberts densos és densa en l’espai donat.
Camp de l’avinguda de Catalunya
Futbol
Camp de futbol de Tarragona, on jugà l’equip del Club Gimnàstic de Tarragona del 1922 al 1972.
L’any 1920 el Nàstic, que no tenia un camp de futbol propi, decidí comprar 18000 2 de terreny en l’anomenat Camí de l’Àngel El camp de futbol es construí en dos anys, amb una capacitat per a 9000 persones, i s’inaugurà el 20 d’agost de 1922 amb un partit entre el Barcelona i l’Espanya que guanyà l’equip blaugrana 3-0 El 28 d’octubre de 1945 s’estrenà una important remodelació del camp, amb la disputa del partit de Lliga de segona divisió entre el Nàstic i el Granada 3-3 A partir del 1960, el camp disposà d’illuminació artificial L’any 1966 el club es vengué les installacions de l…
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella filosòfica La…
Olives
Bartomeu Olives Portolà de la Mediterrània fet l’any 1538 a Mallorca
© Fototeca.cat
Cartografia
Família de cartògrafs d’origen mallorquí establerta a Itàlia, on adoptà en el seu cognom la grafia Oliva
.
Bartomeu Olives dissenyà, entre el 1532 i el 1585, diverses cartes i atles a Messina, Palerm, Venècia i Mallorca, de factura molt perfecta i en què fa figurar les noves terres descobertes a Amèrica Possible germà seu fou Jaume Olives , també cartògraf, actiu a Nàpols, pare de Domènec Olives —que en les llegendes dels seus mapes encara emprava un català amb molts italianismes— i avi de Joan Olives , autor d’un atles datat a Nàpols el 1580, ja plenament italianitzat
Sa‘adya ben Yosef
Judaisme
Teòleg i exegeta jueu, un dels màxims exponents de l’escola babilònica de Sura, d’on fou gaó.
Traduí la Bíblia a l’àrab És autor de tres tractats polèmics contra els caraïtes, d’obres filosòfiques d’una gran influència en el judaisme medieval Llibre de les creences i de les conviccions i un comentari al Llibre de la Creació i d’estudis talmúdics i gramaticals