Resultats de la cerca
Es mostren 2603 resultats
Ànec xiulador
L’ànec xiulador Anas penelope mascle, que veiem a primer terme a la fotografia, és molt característic pel color castany del cap, tirant a groc al capdamunt, el gris del dors, amb les plomes de les espatlles blanques, molt visibles al vol, i el pit marró clar La femella, a segon terme, és de colors poc vistents i difícil de reconèixer, com passa en la majoria dels ànecs Noteu el color gris blavós del bec, amb punta negra, característic d’aquesta espècie El nom d’ànec xiulador es refereix al xiulet alt que deixen sentir els mascles quan volen Xavier Ferrer En tot el territori, l’ànec xiulador…
Els ecosistemes aquàtics costaners
Consideracions generals Els sistemes aquàtics costaners es formen als marges continentals, on el poc pendent permet l’acumulació dels sediments arrossegats pels rius o per la mar La Mediterrània els afavoreix encara més per la falta de marea A les àrees deltaiques poden adquirir una importància i unes dimensions notables, com al delta de l’Ebre, d’on veiem la llacuna de la Tancada Són sistemes rics en nutrients, amb una productivitat elevada i altament dinàmics per l’intercanvi d’aigua entre la mar i les aigües dolces que hi fan cap Els gradients de salinitat són un factor important, que els…
priorat de Sant Celoni
Canònica
Priorat canonical, filial del monestir de Santa Maria de l’Estany, establert a la primitiva església de la vila de Sant Celoni (Vallès Oriental), entre els actuals carrers Major i de les Valls.
Resten ruïnes de l’absis i part dels murs L’església fou donada el 1088 per Guillem Humbert de les Agudes, senyor del lloc, al monestir En adquirir el lloc els hospitalers sorgiren tensions 1151-85 entre aquests i el bisbe de Barcelona per raó d’haver quedat dins la força , i estigué a punt de desaparèixer El 1532 se secularitzà era aleshores del bisbe de Barcelona i es convertí en simple benefici l’església era ja ruïnosa el 1508
puig de la Caritat

Vista del puig de la Caritat
© CIC-Moià
Cim
Cim de la serralada (1.010 m) que separa les rieres de Malrubí i d’Oló, a l’extrem septentrional del Moianès; al seu vessant meridional s’assenta el poble de l’Estany (Moianès).
rascador
Oficis manuals
Eina de llauner que consisteix en una peça prismàtica de secció triangular acabada en una punta cònica, proveïda de mànec, que serveix per a rascar la llauna per tal que l’estany agafi.
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita…
puig del Sit
Turó
Un dels turons (110 m alt.) que limita orogràficament el Camp de Morvedre i la Plana, dins el municipi d’Almenara (Plana Baixa), a l’E de la vila, damunt l’estany d’Almenara.
cala de Santes Creus
Cala
Cala de la costa del Baix Ebre, del municipi de l’Ametlla de Mar, a llevant de la punta de Santes Creus
, entre la punta de l’Àliga i el port de l’Estany.
la Banyeta
Veïnat
Veïnat del municipi i de la parròquia de Palol de Revardit (Pla de l’Estany), al sector més pla del terme, vora la carretera de Girona a Banyoles, anomenat el pla de la Banyeta
.
el Malpàs
Pas de la carretera de Perpinyà a Narbona, a la frontera catalanooccitana, entre els darrers contraforts de les Corberes i l’estany de Salses, al començament del qual hi ha la font de Salses.