Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
canal d’Urgell
Panoràmica del canal d’Urgell al seu pas pel terme d’Agramunt
© Arxiu Fototeca.cat
Canal que rega terres de l’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues, sector de la Depressió Central comprès entre el Segre i els primers altiplans de la Segarra.
La necessitat de regar la Catalunya àrida de ponent, que en anyades bones gairebé abastava de blat la Catalunya humida, era sentida de segles, i en temps de Carles I hom ja parlava d’obrir-hi un canal L’expansió dels regatges al s XVIII semblava que n'indicava el moment propici, però els perceptors de delmes, els ramaders i els bladers segarrencs, que no se'n podrien beneficiar, aconseguiren paralitzar la construcció del canal fins el 1853, que una empresa barcelonina, Girona, Clavé i Companyia, aconseguí una concessió per 99 anys a partir de l’acabament dels treballs i fundà la Societat…
col·legiata de Tremp
Vista de la col·legiata de Santa Maria de Tremp o de Valldeflors
© Arxiu Fototeca.cat
Col·legiata
Comunitat presbiteral fundada a l’església parroquial de la vila de Tremp sota el títol de Santa Maria de Valldeflors.
El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit…
les Gavarres
El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.
Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W Gironès, on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats L’estil tectònic que hi predomina és el germànic Hi…
jaciment
Jaciment de Can Tacó (Vallès Occidental)
© Arxiu Municipal de Montornès del Vallès / Mons Observans
Paleontologia
Acumulació o concentració de restes arqueològiques o fòssils.
Ignasi Solozábal i Igartua
Ignaci Solozábal i Igartua (a la dreta)
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol, conegut per Nacho Solozábal.
S’inicià al collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona Base, desenvolupà tota la seva carrera esportiva al Futbol Club Barcelona 1975-92 Guanyà sis Lligues 1981, 1983, 1987-90, nou Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, 1991, destacà especialment en l’edició del 1988, en què un triple seu sobre la botzina fou clau per a derrotar el Real Madrid, dues Recopes d’Europa 1985, 1886, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 Amb la selecció espanyola jugà 142 partits i aconseguí les medalles de plata en el Campionat d’Europa 1983 i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 També disputà els Jocs…
,
Martirià
sant Martirià, segons un goig de principis del segle XIX
© Arxiu Històric de Girona
Cristianisme
Bisbe i màrtir cristià.
La seva vida, llegendària, transcorregué entre Albenga Itàlia, i Egipte, on anà a fer penitència Patró de Banyoles, on se'n conserva el cos, el seu culte hi és documentat des d’abans del 1279, que fou abandonada la capella del “Puig de Sant Martirià o del convent vell” i traslladada al monestir de Banyoles El 1649 hom li féu un nou altar a l’església del monestir Es conserva una arqueta de plata repussada del segle XV amb les seves relíquies i un bust d’època barroca Hi ha una peça dramàtica sobre la seva vida, en català, conservada en el Capbreu de la vida de sant Martirià, bisbe i martre,…
aiguamans
Aiguamans d’estil xinès fabricat a l'Alcora (segle XVIII) (l’Alcalatén)
© Arxiu Fototeca.cat
Arts decoratives
Gerra gran, gairebé sempre amb dues nanses; la part baixa és estreta, amb un forat per a adaptar-hi l’aixeta.
Es posava en una fornícula sobre un recipient o pica, que recollia l’aigua per a rentar-se les mans Normalment els aiguamans són decorats Eren usats als menjadors i a les sagristies
Club Falcons
L’equip masculí del Club Falcons celebra l’ a la Superdivisió
Arxiu Club Falcons
Esport general
Club poliesportiu de Sabadell.
Fundat el 1951, nasqué com a grup cultural, excursionista i catalanista amb el nom de Cau Verdaguer El 1953 es traslladà al Casal d’Acció Catòlica i s’integrà dins de l’Orientació Catòlica i Professional del Dependent Tingué secció de muntanya, que continuà essent gestionada pel Cau Verdaguer, i seccions de futbol, d’handbol i de tennis de taula, que passaren a mans de l’OCPD El 1968 adoptà el nom actual Té grup d’espeleologia, alta muntanya i BTT Destacà la secció de tennis de taula, fundada el 1953, que l’any 2003 ascendí per primera vegada a la divisió d’honor amb l’equip format per Joan…
CREFF de Girona
Equip del CREFF de Girona de la temporada 1967-68
Arxiu Fundació Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol femení de Girona.
Fundat al principi de la dècada de 1960, començà participant en competicions provincials amb el nom d’Escola Magisteri i posteriorment sota el patrocini de la Sección Femenina Els Centros Reunidos de Educación Física Femenina CREFF, departament de la Sección Femenina, li donaren el nom definitiu Entre el 1967 i el 1976 disputà els campionats de primera categoria catalana i de primera divisió estatal quan aquesta fou creada La temporada 1972-73 aconseguí el quart lloc en la Lliga de primera divisió Les últimes temporades fou dirigit per Ángel Brea i destacaren jugadores com Dolors i Maria…
Barcelona Jockey Club
Amazones del Barcelona Jockey Club el 1911
Arxiu Reial Club de Polo de Barcelona
Hípica
Societat hípica creada a Barcelona durant la primera dècada del segle XX.
El 1910 sorgí entre alumnes del Reial Polo Club la idea de crear una societat que fomentés l’hípica esportiva, ja que aquest club únicament promovia la pràctica del polo Així, es constituí el 1912 el Barcelona Jockey Club Inicialment l’entitat tenia 113 associats El 1912 s’aprovaren els estatuts de la institució, que quedà constituïda sota el nom Reial Polo Jockey Club de Barcelona Societat Hípica El 1914 el club disposava de quatre seccions esportives polo, hípica, hoquei sobre herba i tennis L’any 1939 passà a anomenar-se oficialment Reial Club de Polo de Barcelona