Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1700, exercí la cura pastoral a l’hospital de Potiers, on fundà 1703, juntament amb Marie Louise Trichet, la congregació de les filles de la Saviesa Emprengué més tard una gran tasca d’evangelització per la Bretanya, la Normandia, el Poitou i altres regions i fundà la congregació missionera anomenada Companyia de Maria, els membres de la qual foren coneguts més tard també amb el nom de montfortians Escriví obres de pietat, sobretot un Traité de la vraie dévotion à la Sainte Vierge Fou canonitzat el 1947 La seva festa se celebra el 28 d'abril

El 1869 un comitè de missions l’envià a Barcelona per atendre-hi els protestants de parla francesa Contribuí a l’establiment de la Congregació Protestant de Sant Pau i a estendre les seves idees per Monistrol, Miravent i Reus i algunes poblacions del Maresme, com Premià, Canet i Vilassar Juntament amb el missioner Payne, els germans de Plymouth i el metodista Robert Simpson, el 1879 fundà a Barcelona un hospital evangèlic, que el 1893 esdevingué el conegut com a Hospital de les Colònies Estrangeres El 1907 tornà a Ginebra, on tingué cura de la infermeria Butini

Tancada en un ambient rígid i purità, fou desconeguda pel públic fins que la seva germana en féu publicar 115 poemes 1890 en vida només n'havia publicats dos La seva obra lírica més de 1 700 poemes no fou gaire apreciada fins després de la Primera Guerra Mundial, quan l’imaginisme i la revaloració dels poetes metafísics del s XVII permeteren de veure l’originalitat de la seva poesia, concisa i densa, amb imatges d’una intuïció sorprenent, que la situa, juntament amb Poe i Whitman, entre els millors poetes nord-americans del seu segle

Estudià l’estructura de l’àcid desoxiribonucleic per mitjà de la tècnica de difracció de raigs X Juntament amb JD Watson, elaborà una teoria sobre la mutació genètica basada en l’ordenació dels parells de bases específiques dins la cadena de l’ADN El 1961 descobrí que l’agrupament de les bases en triplets proporciona només 64 de les combinacions possibles entre els 20 aminoàcids fonamentals que formen la substància viva El 1962 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb MHF Wilkins i JD Watson per llurs descobriments sobre l’estructura molecular dels àcids nucleics

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Fou procurador dels tribunals Amb el pseudònim Mitja-Bota collaborà al setmanari “La Aurora” i publicà diverses obres de caràcter jocós El 1919, juntament amb Mascle Ros , pseudònim de Jordi Martí i Rosselló, publicà la semiparòdia en un acte El rey Herodes manacorí 1919, on es critica el vici de l’avarícia També és autor de l’obra de teatre El patrón de pesca de Mallorca 1944 i del monòleg Es xemier d’es port , publicat pòstumament 1975, que porta per subtítol «astracanada en mallorquí escrita en un matí» Deixà inèdita, entre altres obres, El rey Herodes porteño

Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs…

Es titulà el 1932 a Barcelona D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Folguera Fou soci fundador del GATCPAC Juntament amb l’arquitecte Francesc Perales fou autor d’un projecte de club d’esports, que figurà a la famosa exposició d’aquell grup a la Sala Dalmau La seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença a Manresa La seva formació inicial dins el funcionalisme s’endevina en tota la seva obra, que després de la guerra civil de 1936-39 fou variada i difosa, i es desenvolupà principalment a Barcelona, a Manresa i comarca, i a Sitges

S’inicià al Club Natació Barcelona en paleta de cuir Davanter, guanyà la Copa del Món 2007 amb la selecció espanyola juntament amb Emiliano Skufca, Ricard Gonzàlez i David Caballero Amb E Skufca, assolí el Campionat d’Europa 2007, 2010 i d’Espanya 2007-10 de clubs, el Torneig Federacions 2007, la Copa del Rei 2008, 2010, el Torneig San Fermín Chiquito 2007, 2008, 2009, el Torneig Capitán San Luis de l’Havana 2005, 2006, 2007 i la Semana Grande de Gijón 2005-08 En pala curta també es proclamà campió d’Europa de clubs 2011, 2013, 2014 amb E Skufca

Fou un dels iniciadors, juntament amb Xavier Medina, dels estudis antropològics de l’esport a Catalunya i a l’Estat espanyol En el seu treball destacà la voluntat d’elaborar un marc teòric d’interpretació de l’esport com un element central en la reproducció social Estudià la transformació del sistema esportiu contemporani i la representació simbòlica i ritual de l’esport urbà Professor a la Universitat Ramon Llull, publicà, entre altres títols, Culturas en juego Ensayos de antropología del deporte en España 2003, amb F Xavier Medina, o Transformación deportiva nuevos hábitos…