Resultats de la cerca
Es mostren 3475 resultats
Valentí Puig i Mas

Valentí Puig i Mas
(CC BY-SA 4.0)
Literatura
Política
Escriptor i crític literari.
Estudià filosofia i lletres a Barcelona Destacat articulista en la premsa diària i en revistes El País , Diario de Mallorca , El Temps , ABC , del qual fou corresponsal a Londres en 1990-93, La Vanguardia , etc, en aquest vessant i com a assagista reivindica la tradició de pensament conservador amb el moderantisme com a fil conductor Autor versàtil, la seva trajectòria literària s’inicià amb el recull de proses i reflexions Bosc endins 1982, punt de partida d’una abundant producció assagística i memorialística que comprèn els dietaris Matèria obscura 1991, continuació evolutiva de l’anterior…
,
Lorenzo de Mèdici

Lorenzo de Mèdici, retrat del pintor Domenico Ghirlandaio
© Corel / Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Polític i humanista italià.
Senyor de Florència Lorenzo I 1469-92 Fill de Piero I de Mèdici, senyor de Florència, i de Lucrècia Tornabuoni, fou, de jove, encaminat cap a l’exercici de la política i cap a les belles lletres A vint anys contragué matrimoni, amb Clarice Orsini Mort el pare 1469, es féu càrrec del govern de la ciutat i de l’estat, juntament amb el seu germà GiulianoI, fins a la mort d’aquest 1478 Aleshores passà a ésser únic regidor de la república, però actuà com un senyor absolut Membre vitalici del potenciat Consell dels Cent, sotmeté la ciutat de Volterra 1472, però, a partir d’aquest moviment, s’…
Marià Martí i Estadella
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els seus primers estudis a Tarragona i els superiors a la Universitat de Cervera, on es doctorà en dret canònic i fou passant, substitut de càtedra i opositor a les càtedres de regència El 1749 s’ordenà de sacerdot i el 1753 fou nomenat provisor i vicari general de l’arxidiòcesi de Tarragona El 1757 fou designat advocat del concili de Tarragona, en el qual rebé l’encàrrec conciliar d’ordenar, amb el seu germà, els cànons dels concilis tarragonins anteriors El 1761 fou nomenat bisbe de Puerto Rico, que comprenia, a més a més, l’orient veneçolà, i consagrat, el 1762, a La Guaira…
Antonio Machado Ruiz
Literatura
Poeta andalús.
Germà de Manuel Machado Ruiz , hom sol adscriure'l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren Estudià a la Institución Libre de Enseñanza, es doctorà en lletres a Madrid i assistí als cursos de Bergson a la Sorbona Catedràtic de francès als instituts de Sòria 1907 —on es casà amb Leonor Izquierdo, que morí al cap de poc temps—, Baeza 1912, Segòvia 1919 i Madrid 1931, durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener del 1939 s’exilià Començà a…
Manuel Rivas Barros
Literatura
Escriptor gallec.
Periodista, ha dut a terme una reflexió sobre la realitat del seu país, de la qual són una prolongació els assaigs Galicia bonsai atlántico 1989, No mellor pais do mundo 1991, Toxos e flores 1992, El periodismo es un cuento 1997, Galicia, Galicia 2001, Muller no baño 2003, Unha espía no reino de Galicia 2004, Os Grouchos 2008, A corpo aberto Unha ollada "indie" do local universal 2008, Contra todo isto 2018 i Zona a defender A esperanza indócil 2020, entre d’altres La seva narrativa retrata amb ironia una Galícia plena de tòpics en la qual són omnipresents una sèrie d’antagonismes…
Miquel Pueyo i París
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Política
Lingüista i polític.
Graduat social i doctor en filologia catalana, el 1979 s’incorporà a la Universitat de Lleida com a professor de sociolingüística i política lingüística, de la Facultat de Lletres de la qual fou vicedegà 2001-04 Del 1985 al 1986 fou director delegat de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona a Lleida Interrompé la docència per l’activitat política els anys 2004-11 i aquest any es reincorporà a la Universitat de Lleida com a director de la Càtedra de Periodisme i Comunicació fins el 2019 Els anys 1986-88 dirigí la reforma de l’Institut d’Estudis Ilerdencs Orienta…
,
Josep Maria Nadal i Farreras
Lingüística i sociolingüística
Lingüista, sociolingüista i historiador de la llengua.
Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del…
,
Jérôme Savary
Teatre
Actor i director teatral francès.
Format a París, el 1965 fundà la seva companyia Le Grand Magic Circus et ses Animaux Tristes, en la qual collaboraren assíduament Roland Topor, Alejandro Jodorowsky i Fernando Arrabal En els seus muntatges utilitzà elements de gran guinyol, tot cercant, a través del sarcasme i la burla, de crear uns espectacles de participació collectiva que podien resoldre's en una festa Cal esmentar, entre els seus muntatges, els musicals Zartan 1971, Mélodies du malheur 1979, Le bourgeois gentilhomme 1981, Cabaret 1988, La Révolution Française 1989, Metropolis 1989 i Zazou 1990 Dirigí també…
Francesc de Paula Burguera i Escrivà
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Estudià filosofia i lletres i ciències econòmiques a Madrid Els anys quaranta freqüentà els cercles literaris de l’Editorial Torre, que amb Xavier Casp i Miquel Adlert al capdavant es proposaren renovar el panorama literari en valencià, i conegué Joan Fuster , que l’influí decisivament Publicà el recull poètic Ara sóc ací 1949 i l’obra dramàtica L’home de l’aigua 1958, i el 1952 estrenà a València Tornar a voler , escrita en collaboració amb Rafael Duyos A l’inici dels anys seixanta presidí el sindicat arrosser El 1966 s’inicià en el periodisme polític, primer al diari Madrid , posteriorment…
,
Joaquim Xirau i Palau
Filosofia
Filòsof.
Estudià filosofia sota el mestratge de Jaume Serra i Húnter i Tomàs Carreras i Artau a Barcelona Es doctorà a Madrid, on fou deixeble d’Ortega y Gasset i García Morente i on rebé influències de MBCossío, de la Institución Libre de Enseñanza Completà estudis a París Fou catedràtic d’institut a Vigo i catedràtic de la Universitat de Saragossa Finalment passà a la càtedra de la Universitat de Barcelona 1927, on exercí fins el 1939, i fou degà de la facultat de filosofia i lletres Fou membre de la Unió Socialista de Catalunya A la universitat formà un destacat grup de deixebles…