Resultats de la cerca

Graduat i doctorat 1972 a la Universitat de Nagoya, posteriorment féu recerca postdoctoral a la Universitat de Kyoto El 1979 s’incorporà al Laboratori Nacional de Física d’Altes Energies KEK de Tsukuba, on desenvolupà tota la seva carrera posterior, i l’any 2003 en fou nomenat director, càrrec que ocupà fins a la jubilació 2006 Rebé, entre d’altres, els premis de l’Acadèmia del Japó 1985 i el premi Nobel de física l’any 2008 compartit amb Yoichiro Nambu i Toshihide Maskawa pels seus descobriments en la física de les partícules, i més concretament, sobre la ruptura de simetries

Llicenciat en medicina per la Universitat Nacional de Seül, l’any 1983 entrà a treballar com a funcionari tècnic i administratiu de l’Organització Mundial de la Salut Dins d’aquest organisme internacional fou cap d’iniciatives contra la pòlio a l’àrea de l’oest del Pacífic 1990-94, director del Programa Mundial de Vacunes i Immunització 1994-2000 i, des del 2000, ocupà la direcció del programa Aturem la tuberculosi Des del 1998 participà activament en un procés de reforma del funcionament intern de l’OMS i el 2003 en fou nomenat director general Morí en l’exercici del càrrec

Dominà el circuit professional de tennis de la primera meitat dels anys vuitanta Conegut pel seu estil de joc agressiu, fou número u del món durant quatre anys de manera consecutiva 1981-84 Guanyà quatre vegades l’Open dels Estats Units 1979, 1980, 1981 i 1984 i tres cops el torneig de Wimbledon 1981, 1983 i 1984 Amb l’equip del Estats Units assolí cinc copes Davis 1978, 1979, 1981, 1982 i 1992 Es retirà el 1994, amb un total de 77 títols guanyats En 1999 fou nomenat capità de l’equip de Copa Davis dels Estats Units

Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981 D’ençà del 1972 es dedica al periodisme Començà collaborant en el diari Última Hora , del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament Poc temps després ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt L’any 1984 en fou nomenat director Sota la seva direcció, el diari ha creat diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana, Brisas , i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs…

L’associació recollí l’esperit dels moviments que el precediren a Mallorca i a les Illes Balears, els quals daten del principi del s XX L’any 1961 el moviment fou reconegut quan es creà l’Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació d’Escoltisme, de la qual fou nomenat director Eladi Homs A través dels agrupaments, s’anà consolidant com un ampli moviment i prengué la caracterització actual, tot servint l’esperit fundador mitjançant una tasca pedagògica que fomentava entre els infants i joves els valors cívics, l’amor a la terra i el compromís amb la llengua i la cultura

El seu fundador, Ibrāhīm al Aglab, fou nomenat governador del territori pels abbàssides i aconseguí independitzar-se El govern dels aglàbides es caracteritzà per nombroses i afortunades expedicions marítimes conquesta de Sicília 827-902, Malta 863 que enriquiren els sobirans Reconstruïren la gran mesquita de la capital El sisè sobirà de la dinastia, Abū-Ibrāhīm Aḥmad, per tal de fornir d’aigua la capital, feu construir dos grans dipòsits encara conservats Les intrigues del xiisme feren que la població berber es rebellés, i el darrer sobirà, Ziyādat Allāh III, fugí a Egipte…

De família burgesa benestant, destacà pel seu absolutisme exaltat Intervingué a la Guerra del Francès, contra els napoleònics, i el 1816 Ferran VII li atorgà privilegi de noble del Principat Collaborà amb la Regència d’Urgell el 1823 fou nomenat corregidor de Mataró i reprimí els liberals Com a coronel de les Bandes de la Fe, fou un dels promotors de la revolta dels Malcontents 1827 i s’hagué d’exiliar a França durant set anys Formà part de la Junta Carlina del Principat 1835 En el combat d’Alpens fou fet presoner i, més tard, fou afusellat

Participà en la Primera Guerra Mundial com a membre del servei d’espionatge naval, a Madrid Nomenat cap de l' Abwehr el 1935, participà en els serveis de cooperació amb les forces del general Franco durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1938 mantingué una actitud contrària a la política d’expansió de Hitler i sostingué una pugna intensa contra les SS de Himmler, el qual aconseguí la dissolució de l’Abwehr 1944 El mateix any, Canaris participà en l’atemptat del juliol contra Hitler Arrestat, fou executat al camp de concentració de Flossenbürg

El 1932 es llicencià en filosofia a Barcelona fou professor, el mateix any, a l’Institut Escola i el 1933 a la Universitat de Barcelona el 1939, en acabar la guerra civil, li fou impedit de continuar-hi El 1941 creà, junt amb Alexandre Argullós, les Edicions Ariel Impartí cursos i seminaris privats des del 1960, i el 1969 fou contractat com a professor d’història de la filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1979 fou nomenat catedràtic interí Sense haver deixat, pròpiament, una obra escrita, exercí tanmateix una tasca important de formador de pensadors i…

Estudià medicina i dugué a terme investigacions sobre la fisiologia de la percepció El 1897 fou nomenat director del primer laboratori de psicologia experimental a Anglaterra Posteriorment, el seu interès es decantà cap a l’antropologia i publicà The Todas 1906 i History of Melanesian Society 1914, basades en el seu treball de camp entre aquests pobles En un àmbit més teòric, construí una teoria sobre el parentiu que exposà en Kinship and Social Organization 1914 Al final de la seva vida s’interessà per la psicoanàlisi, sobre la qual publicà Instinct and the Unconscious 1920, de…