Resultats de la cerca

Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles

Vida Sembla que era d’origen humil i, segons la seva Vida , estigué al servei del vescomte de Ventadorn Després passà a servir Elionor d’Aquitània, que el 1152 es casà amb Enric Plantagenet, futur Enric II d’Anglaterra Més tard entrà al servei del comte de Tolosa Raimon V 1148-94 i, un cop mort el comte, ingressà al monestir de Dalon, on és probable que morís Ventadorn és considerat el trobador més important, entre altres raons per l’alta qualitat de la seva música Se li atribueixen quaranta-cinc composicions poètiques, divuit de les quals es conserven encara amb la melodia completa i d’una…

S’inicià en la competició a la Societat Esportiva Pescadors Granollers el 2002 i assolí la categoria estatal d’alta competició l’any 2008 Formà part de la selecció catalana que guanyà una medalla d’or 2006 i una de bronze 2008 en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques Amb la selecció espanyola, obtingué la medalla de bronze al Campionat del Món 2010

Fou jugador del Palau de Cultura, el Ribagorçana i l’AC Josepets El 1964 s’inicià en tasques d’entrenador a l’APSI El 1970 fitxà per entrenar el juvenil del FC Barcelona, amb el qual assolí un Campionat d’Espanya 1973 El 1976 dirigí el primer equip del Club Balonmano Granollers i posteriorment esdevingué secretari tècnic de l’entitat El 1985 retornà al FC Barcelona com a directiu Publicà articles tècnics en la revista especialitzada Rebote El 1999 fou nomenat Històric del Bàsquet Català

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, l’any 1997 fou designat millor atleta català juvenil de l’any Guanyà el Campionat de Catalunya de 400 m tanques 2001 Abandonà l’atletisme l’any 2002 a causa d’una lesió

Formà part de la Federació Lleidatana de Basquetbol, que presidí entre el 1974 i el 1979 Fou comentarista radiofònic a Segre Ràdio en les retransmissions dels partits del Lleida Bàsquet i és coautor del llibre 1993-2003 10 anys de bàsquet d’elit a Lleida 2004

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

Intervingué activament en la política reial entre el 1344 i el 1364 com a tresorer, ambaixador i conseller reial El 1344 era al Rosselló en la campanya contra Jaume III de Mallorca, el 1348 era a València com a llegat pel rei per tractar amb els nobles vençuts de la Unió i el 1351 participà en les deliberacions que portaren a l’aliança amb Venècia i la guerra contra Gènova El 1354 era ajudant i assessor de l’infant Pere, oncle de Pere III, quan aquest era a Sardenya el 1355 anà a trobar el rei a l’illa amb una forta suma de diners per a facilitar el seu retorn a Catalunya Intervingué en les…

Abans del 1330 era un cavaller del rei Alfons III, el qual deixà per fer-se monjo de Poblet Adquirí un gran prestigi dintre el monestir, on ensenyà ciències naturals i exactes Hom el creu autor d’un projecte de cimbori per al monestir, que restà inacabat Elegit abat agost del 1348 en plena Pesta Negra, morí al cap d’una setmana de tenir cura dels empestats En la pesta moriren el seu predecessor, Ponç de Copons, i més de la meitat de la comunitat

Fill de Joan de Pau i de Rubió, baró de Pau i senyor de les Abelles Doctor en dret, fou canonge de Girona 1417, gran ardiaca d’Elna 1424, vicari general de la diòcesi de Girona 1419-36 i, finalment, bisbe El 1436 decretà amb el seu capítol que només podien ésser canonges de Girona els fills de famílies nobles, cosa que confirmà el concili de Basilea 1437 El papa Eugeni IV el cridà a Roma 1444, on residí dos anys i mig Malalt, el 1450 prengué com a auxiliar Miquel, bisbe titular de Nicea Erigí la capella de Sant Pau a la catedral de Girona, on es féu enterrar, dotà d’ornaments l’altar major i…