Resultats de la cerca

Ensenyà teologia a València i a Girona En les seves predicacions atacà Arnau de Vilanova

Senyor de Durfort Lauzerte i familiar de Ramon V de Tolosa, vengué a traïció el castell de Brassac Carcí a Anglaterra És autor d’una tençó humorística en la qual compara les dones joves i les velles

Conseller influent a la cort de Ramont Berenguer I de Barcelona, fou enviat per la comtessa Almodis a la cort d’'Alī ibn Muǧāhid, rei de Dénia, vers el 1056 Reconquerí probablement Tamarit, que més tard li fou infeudat pel comte Si no aconseguí de repoblar Tarragona, participà eficaçment en la conquesta de Barbastre el 1068 Aquest mateix any o bé abans, el 1064 assistí a l’assemblea que promulgà el primer nucli dels Usatges de Barcelona El 1090, a l’enfrontament del comte Berenguer Ramon II amb el Cid, a Tévar, fou empresonat Degué morir poc després i el succeí el seu fill Deodat

És autor d’una traducció catalana de la Chirurgia de Guiu de Caulhac titulada Inventari o collectori de cirurgia Barcelona 1492, en collaboració amb Jeroni Mas

A 26 anys anà a Baza Andalusia, on es casà i emparentà amb la família Mena Installat a Granada el 1650, fou un quant temps cap del taller dels Mena En arribar Alonso Cano a Granada fou deixeble seu Les seves obres conegudes són posteriors a aquesta influència Ecce Homo Granada, Capilla Real, Sant Miquel Granada, ermita del sant, Sant Rafael i Sant Joan de Déu Granada, església de Sant Joan de Déu Diverses vegades l’ajudaren els seus fills Raimon, Cecili, José de Mora i Diego de Mora Granada 1658 — 1729, que obrí taller propi el 1682 i té obres a la catedral, al convent de la Mercè, al de les…

Possiblement fill del vescomte Pere III de Vilamur Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell 1194-95 i canonge sagristà d’Urgell 1196-99 Fou elegit bisbe el 1199 Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant

Feudatari del rei Frederic II de Sicília a Calàbria, per la pau de Caltabellotta cedí els seus castells al rei Robert I de Nàpols, però exigí una forta indemnització i es guanyà l’antipatia d’aquest 1302 Al davant de mil almogàvers i mil dos-cents homes a cavall, en dues galeres, es traslladà a Orient Ramon Muntaner els anà a rebre a Ània i passaren a Efes Roger de Flor el nomenà senescal de la host i el prometé amb la seva filla Combaté valerosament els turcs a la batalla del Taurus i arribà entre els altres catalans a la Porta de Cilícia 1304 Assassinats Roger i l’almirall Ferran d’Aunés i…

Personatge de vida desconeguda que residí a la cort d’Avinyó, escriví una obra, De laudibus Benedicti XIII Hom diu que per aquesta causa el papa Benet XIII el féu cardenal

El 1112 entrà al monestir de Cister Cîteaux El 1115 fou enviat a fundar el monestir de Claravall Clairvaux, Aube, del qual esdevingué abat Fou adversari doctrinal d’Abelard concili de Sens del 1141 i de Gilbert de la Porrée concili de Reims del 1148 Polemitzà amb els cluniacencs Escriví contra els càtars de Colònia i refutà els del Llenguadoc 1145 Predicà la segona croada 1145 Les seves obres principals són els Sermones super Cantica Canticorum, De consideratione adreçat a Eugeni III, De gradibus humilitatis et superbiae, Liber de diligendo Deo , Apologia ad Guillelmum Sancti Theodorici…

Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres