Resultats de la cerca
Es mostren 585 resultats
Societat Catalana de Pedagogia
Pedagogia
Entitat creada l’any 1984 com a filial de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la finalitat de propugnar, impulsar i aplegar l’altra investigació pedagògica a les terres de llengua i cultura catalanes.
La seva activitat se centra en sessions científiques, publicacions, seminaris, premis i altres activitats culturals N'ha estat president J Triadú 1984-87, Lluís Folch i Camarasa 1987-92, Jordi Galí i Herrera 1992-2000, Lluís Busquets i Dalmau 2001-07 i des del 2007 Martí Teixidó i Planas
La Libre Esthétique
Art
Societat artística belga fundada el 1893 a Brussel·les per Octave Maus, que, a través d’ella, esdevingué gairebé el dictador de l’art belga del seu temps.
Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914
Regs i Forces de l’Ebre
Economia
Societat constituïda el 1911 a Toronto com a filial de la Barcelona Traction
.
Construí una sèrie de rescloses, centrals hidroelèctriques i línies de transport a l’Ebre Faió, al Segre Seròs, a la Noguera Pallaresa Talarn, Terradets, Camarasa, etc Fou la pionera i la més important de les empreses que electrificaren el Pirineu català Seguí les vicissituds de Barcelona Traction i les installacions passaren a ƒFECSA©
Tito Cittadini i Podestà
Pintura
Pintor argentí actiu a Mallorca i principalment a Pollença, on és considerat un dels valors més destacats de l’anomenada escola pollencina
.
Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh
marquesat
Història
Circumscripció sota la jurisdicció d’un marquès.
Als Països Catalans, antigues marques com Camarasa i Tortosa esdevingueren marquesats al segle XIV A la fi del segle XV foren erigits en marquesats els antics comtats de Dénia i de Pallars el 1520 fou creat el d’Elx, i a partir de la fi del segle XVI foren més nombroses les creacions de nous marquesats
vegueria d’Agramunt
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la vall mitjana del Segre, entre el grau d’Oliana i l’estret de Salgar, vora Artesa de Segre, i un sector de la ribera de Sió, entre Hostafrancs i les Ventoses.
En un principi, Agramunt era només cap de sotsvegueria el territori que després fou la vegueria formava part, al s XIV, principalment, de les vegueries de Camarasa i de Cervera L’any 1716, en la nova divisió administrativa ordenada per Felip V, i vigent fins el 1833, la vegueria d’Agramunt fou incorporada al corregiment de Cervera, dins el qual constituí l’alcaldia major d’Agramunt
cap del Port de Fontllonga
Sector munanyós del municipi de Camarasa (Noguera).