Resultats de la cerca
Es mostren 255 resultats
Jordi Sánchez-Cisneros Algeciras
Patinatge
Patinador artístic sobre rodes i entrenador.
En categories inferiors guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya El 1984 entrà a formar part de la selecció espanyola i, entre el 1984 i el 1992, pujà al podi deu vegades en competicions internacionals, amb dues medalles d’or 1991, 1992 i una de plata 1987 en els Campionats d’Europa També fou quart classificat en el Mundial del 1991 Entrenà clubs catalans, com el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Reus Deportiu, i també la selecció holandesa i l’espanyola, amb la qual aconseguí diversos podis en europeus i mundials Fou president de l’Associació d’…
Francesc Sucarrats Salmeron
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Sorgit de l’Sfèric de Terrassa, jugà en el Club Patí Tordera, amb el qual fou subcampió de Lliga 1984, el CP Santutxu de Bilbao, l’Igualada Hoquei Club, el Castiglione d’Itàlia i l’Hoquei Club Sentmenat Com a entrenador, dirigí el Club Esportiu Arenys de Munt, el SHUM Maçanet en diverses etapes, el Cerdanyola Club d’Hoquei, el Llista Blava, la Unió Esportiva Horta, el Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà la Golden Cup 2007, el Follonica d’Itàlia, el Club Hoquei Lloret i el Patí Hoquei Club Sant Cugat durant la temporada 2015-16, molts d’ells a l’OK Lliga A partir del…
Carles Gasset París

Carles Gasset París
Federació Espanyola de Patinatge
Patinatge
Patinador artístic.
Format al Club Hoquei Cerdanyola, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya júnior i aconseguint la tercera plaça tant en el Campionat d’Europa com en el Campionat del món júnior L’any 2005 debutà en categoria sènior Guanyà el Campionat d’Espanya 2005, 2008, 2009, 2011 i fou subcampió 2006, 2007 Guanyà la medalla d’or en els Jocs Mundials 2009, la medalla de plata 2008, 2009 i la de bronze 2007 al Campionat del Món i es proclamà campió d’Europa 2007, 2009 i subcampió en tres ocasions 2005, 2006, 2011 El 2007 fitxà pel Club Patinatge…
Ramon Pons Vidal
Hoquei sobre patins
Porter d’hoquei sobre patins i directiu.
Debutà a la màxima categoria amb l’Arrahona Posteriorment jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-62, el Reial Club Deportiu Espanyol 1962-66, el Club Patí Vilanova 1966-69, l’Igualada Hoquei Club 1969-70 i el Futbol Club Barcelona 1970-77 Guanyà una Lliga 1973, dues Copes d’Espanya 1972, 1975 i dues Copes d’Europa 1973, 1974 Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món 1968 El 1976 es retirà, però tornà ja iniciada la temporada 1976-77 perquè es lesionà el porter titular, Josep Ramoneda Un any després de deixar l’hoquei actiu feu de delegat de la selecció espanyola i, més tard,…
Manel Chércoles Fort
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
Format als equips inferiors del Club de Futbol Arrahona de Sabadell, la temporada 1962-63 jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei i el 1964 fitxà pel Futbol Club Barcelona Jugà a l’equip blaugrana fins la temporada 1975-76 i guanyà una Lliga 1974, dues copes d’Espanya 1972, 1975 i dues copes d’Europa 1973, 1974 Posteriorment, jugà al Club Hoquei Sentmenat 1976-81, al Club Patí Vilanova 1981-82 i al Club Hoquei Lloret 1982-85, aquest darrer a primera divisió Amb la selecció espanyola guanyà el Campionat d’Europa júnior 1962 Fou 116 vegades internacional amb la selecció…
Francesc Elias i Bracons
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Ceramista, decorador de vidre i dibuixant.
Format a Burjassot amb Francesc Quer 1904 i, sobretot, a Golfe Joan amb Charles L’Hospied 1906-11, treballà amb Quer a Rio de Janeiro 1911 Muntà una secció de ceràmica al taller de Gustau Violet, a Prada 1912, i fàbriques i tallers ceràmics a Hernani 1919, a Manises 1921 i —amb Violet— a Cerdanyola 1930 Fundà a Cornellà de Llobregat un taller de ceràmica decorativa 1945, que després traslladà a Sant Just Desvern 1960 Exposà per primera vegada —dibuixos i vidres— a Barcelona 1917 fou cofundador d’ Els Evolucionistes i collaborà a Un Enemic del Poble Exposà a…
Castell de Plegamans (Palau-solità i Plegamans)
Art romànic
Situació Vista de la façana de llevant d’aquest casal gòtic amb la torre d’origen romànic a primer terme E Pablo El castell de Plegamans és a llevant de la població de Palau de Plegamans, al cim del turó més alt de l’entorn, anomenat la Serra Dista uns 200 m de la carretera que uneix Mollet delVallès amb Caldes de Montbui al seu pas per la població Mapa L37-15393 Situació 31TDG319043 Hi ha diversos itineraris possibles per arribar al castell de Plegamans, visible des de la carretera El camí principal de pujada és retolat amb el nom de carrer del…
Museística 2009
Museologia
El Museu Militar del castell de Montjuïc va ser clausurat i es preveu que el seu fons es traslladi al castell de Sant Ferran de Figueres © Fototecacat En l'àmbit institucional, cal destacar que al mes de maig del 2009 la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona van signar un acord per posar en marxa nous centres museístics a la Ciutat Comtal Per una banda, es va acordar constituir un consorci per a impulsar la creació del Museu Nacional d'Història Natural de Catalunya, sobre la base de les colleccions del Museu de Ciències…
accelerador de partícules

Esquema del centre de recerca DESY d’Hamburg (Alemanya), format pels anells d’emmagatzematge PETRA i DORIS, el sincrotró DESY i per l’accelerador de positrons PIA
© fototeca.cat
Física
Complex de dispositius dissenyat per accelerar partícules materials, amb les quals es provoquen col·lisions violentes.
A altes energies, l’estudi dels resultats d’aquestes collisions és el principal mètode d’investigació de l’estructura de la matèria i permet d’aprofundir en el coneixement de les lleis de la natura i en la composició i l’evolució de l’Univers A baixes energies, l’accelerador presenta un ús pràctic quotidià medicina, indústria com a font de radiació Tot i respondre a un esquema bàsic molt simple, la construcció d’un accelerador esdevé un repte científic i tecnològic de primer ordre, atesa la seva complexitat instrumental Els acceleradors s’han convertit en el centre de grans laboratoris…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina