El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèl·lits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia. Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs. No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger. Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus. La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions i els drets del monestir esmenta com a pertanyents al monestir les granges de Valldaura, Ancosa, Valldossera, Fontscaldetes, Codony i Montornès. Algunes d’aquestes més endavant no seran considerades com a tals, i se n’hi afegirà alguna altra, que no apareix en aquesta butlla, com la Tallada. De totes en donem una breu notícia en el quadre que adjuntem. Aquestes granges eren compostes per diversos edificis, la residència dels conversos, els estables, els graners, els cellers, els molins, etc. i algunes estaven fortificades. Dels edificis primitius de les granges de Santes Creus no en resten vestigis, llevat de les ruïnes de la granja d’Ancosa (La Llacuna, Anoia). En bona part s’han convertit en masos.
Cabra del Camp
Granja de Fontscaldetes
Fontscaldetes, en l’actualitat un agregat de Cabra, despoblat, formava part en el seu origen del terme del castell de Selmella. Santes Creus hi reuní nombroses propietats producte d’algunes vendes i donacions al monestir que feren sobretot membres de la família Cervelló els anys 1177 i 1178 i posteriorment. La granja de Fontscaldetes ja era en funcionament el 1186, en què es consigna entre les propietats del monestir de Santes Creus en la butlla del papa Urbà III. L’any 1187 Guillem de Pontils va vendre al monestir la seva honor, que era sobre la granja de Fontscaldetes i l’any següent el rei Alfons I confirmà al monestir l’esmentada granja, que era situada dins el terme de Selmella.
Desconeixem en quin moment desaparegué la granja de Fontscaldetes com a tal. (CPO-ELC)
Querol
Granja de Valldossera
Es trobava a l’extrem sud-est del gran terme de Querol, a l’indret on s’aixeca l’església de la Mare de Déu de Valldossera, refeta en època barroca. El lloc de Valldossera, amb la seva torre, és conegut des del segle X. L’any 1161 Bernat de Riu de Foix, net de Bertran Otó, i la seva esposa Berenguera van concedir al monestir de Valldaura la torre de Valldossera amb l’església que allà hi havia. Això fou l’inici del domini total i de la jurisdicció que el monestir tingué sobre la quadra de Valldossera. Aquesta primitiva i notable propietat, que tenia sis famílies al segle XIV, fou convertida en una granja monàstica abans del 1186, segons consta en la butlla del papa Urbà III. Amb el despoblament del segle XIV el lloc restà pràcticament desert, només amb dos masos (Requoens i Torrella) i per això per aquest temps deixà de considerar-se granja i continuà només com a quadra o possessió monàstica. (APF)
La Llacuna
Granja d’Ancosa
Aquesta granja era situada al centre de la plana d’Ancosa, a l’extrem ponentí del municipi. Ja existia el 1155, en què el papa Adrià IV rebé sota la seva protecció el monestir de Santa Maria de Valldaura i totes les seves possessions, entre elles la granja de Villa de Maiors, que es correspon a la d’Ancosa. L’Espluga d’Ancosa havia estat donada mesos abans al monestir per Ramon Berenguer IV. En aquesta propietat s’hi traslladà el monestir de Valldaura vers 1155. L’aridesa del lloc, tanmateix, els feu cercar ja el 1158 un nou emplaçament a Santes Creus, tot i que no s’hi van poder traslladar –sembla– fins als volts del 1168. Durant aquest temps l’abat s’intitulava de Valldaura i d’Ancosa. Assentats definitivament a Santes Creus, la gran edificació d’Ancosa esdevingué simplement una granja monàstica, com ho testifica la butlla d’Urbà III del 1186. En els primers moments, la granja tenia entorn seu unes cinc famílies per tenir cura dels béns del cenobi; aquestes s’havien reduït ja a tres el 1378. Des del segle XIV no figura ja com a granja portada pel monestir.
Les ruïnes que hi ha a l’indret, excavades fa pocs anys, revelen l’existència d’un gran casal, erigit en bona part dins el segle XII, que és una de les restes arqueològiques més antigues d’una granja o construcció cistercenca del país, tot i que inicialment es pensés més a fer un cenobi que una simple granja. (APF)
Barcelonès
Barcelona
Granja de Banyoles
Aquesta granja, d’història poc coneguda, es formà arran de l’adquisició de diverses propietats al terme o territori de Barcelona, a Sants, vora el mar i prop de la desembocadura del riu Llobregat. La primera referència directa de la granja de Banyoles és de l’any 1188 en què Bernat, bisbe de Barcelona, cedí a Santes Creus tot el que la catedral, el sagristà de la seu, Santa Maria del Pi i Santa Eulàlia de Provençana posseïen a la granja de Banyoles, en canvi, de l’ús de l’aigua del riu Gaià al camp de Soleràs, prop de Vila-rodona. En documentació anterior, dels anys 1162 i 1186, hom parla sempre de l’honor de Banyoles. (CPO)
Tarragonès
El Morell
Granja del Codony
El centre d’aquesta granja s’ha de situar a l’actual mas o granja dels Frares, al nord del terme municipal del Morell, a la riba dreta del Francolí. Tot aquest sector havia format part durant l’edat mitjana del terme del Codony. És esmentada per primera vegada l’any 1162 en la butlla que el papa Alexandre III adreçà al monestir. L’any 1173 se signà una concòrdia entre el monestir de Santes Creus i l’arquebisbe de Tarragona i els canonges de la seu respecte als termes i drets de la granja del Codony. Les terres adscrites a aquesta granja foren donades a Santes Creus a la segona meitat del segle XII pel comte Ramon Berenguer IV, Agnès d’Aguiló i els seus fills Guillem i Ricard, i per Guillem de Claramunt.
Si bé les terres de Santes Creus al Codony foren explotades directament a través de la granja cistercenca, el 1396 hi ha constància que el monestir hi establí sis famílies de pagesos, amb el pacte de bastir allí les seves cases per tal que hi visquessin.
Santes Creus conservà la granja del Codony, amb les seves terres i altres propietats annexes fins al segle XIX. L’any 1821, durant el trienni liberal, els béns de la granja del Codony foren trets a pública subhasta per l’estat. (CPO-ELC)
La Pobla de Montornès
Granja de Montornès
L’origen d’aquesta granja té relació amb l’adquisició del terme i el castell de Montornès per part de Santes Creus l’any 1173, en què Ponç de Rajadell i la seva esposa Guilla van vendre al cenobi el castell de Montornès amb els seus drets. Durant els anys següents el monestir acabà de completar el seu domini sobre el terme. L’any 1186, en la butlla del papa Urbà III, consta per primera vegada l’existència de la granja de Montornès, que fou la manera com Santes Creus organitzà l’explotació de les seves terres a Montornès. Es desconeix on era situada la granja cistercenca (potser a l’indret del mateix castell). (CPO-ELC)
La Secuita
Granja de la Tallada
L’antiga granja de la Tallada es correspon amb l’actual mas del mateix nom, al nord-oest del poble de la Secuita. Aquesta granja es formà al centre de la quadra de la Tallada, dins l’antic terme del castell de Montoliu, i fou venuda al monestir per Pere de la Tallada el 1232. Els drets i les propietats de Santes Creus a la Tallada s’acabaren de perfilar durant tot el segle XIII.
La granja de la Tallada estigué en mans del monestir fins al segle XIX. L’any 1820 Santes Creus hi tenia una casa totalment bastida on hi havia una olla destinada a la destil·lació de l’aiguardent, béns que sortiren a pública subhasta al maig del 1821 i que foren adjudicats, l’any següent, al tarragoní Joan Sabadell. (CPO-ELC)
Vallès Occidental
Cerdanyola del Vallès
Granja de Valldaura
Com s’exposa en l’estudi històric del monestir de Santes Creus (vegeu Santa Maria de Santes Creus), la comunitat monàstica de Santes Creus es va instal·lar d’antuvi a l’indret de Valldaura, en una petita vall situada a la part nord de l’extrem llevantí de la serra de Collserola. Aquest lloc fou donat pels Montcada el 1150 al monestir cistercenc de la Gran Selva perquè hi fundés un monestir filial. La petitesa del lloc, la dificultat d’ampliar les possessions i el veïnatge del gran cenobi de Sant Cugat feren que l’indret es mostrés tot seguit poc apte per a la nova comunitat cistercenca. Els monjos ben aviat van cercar un nou emplaçament vers Ancosa i Santes Creus. Sembla que pel 1158 la comunitat ja havia deixat el lloc de Valldaura, en el qual restà una capella dedicada a santa Maria i una residència, que fou ocupada per un convers i alguns servents per a continuar cuidant les terres del redós de Valldaura i de Barcelona. Així consta el 1186 en la butlla papal d’Urbà III, on hi figura la granja de Valldaura. Ignorem fins quan va subsistir com a granja, ja que el lloc fou convertit en palau o residència reial entre el 1290 i el 1475 i per aquest temps ja s’havia extingit el domini del monestir sobre Valldaura. (APF)