Resultats de la cerca
Es mostren 1119 resultats
Joaquim Eiximeno i Espinosa
Pintura
Pintor, fill de Joaquim Eiximeno (València? s XVII — València s XVIII), gendre i deixeble de J.J. Espinosa.
Fou, com el seu pare —les obres del qual hom confon sovint amb les seves—, pintor de natures mortes i, sobretot, de flors Ambdós tenen obres al convent del Pilar de València D’un d’ells és la Mare de Déu dels Desemparats de la catedral d’Eivissa
Guillem de Lloret
Història
Cavaller.
Alfons II de Catalunya-Aragó, durant la campanya de reincorporació de les Balears, l’envià com a missatger, juntament amb Cervià de Riera i Pere de Cardona, per tal d’obtenir la submissió d’Eivissa En retornar Alfons a Catalunya el deixà com a governador d’aquesta illa
Raoul Haussmann
Escultura
Pintura
Literatura
Pintor, escultor i poeta germànic.
Fundà amb RHuelsenbeck el moviment dadà de Berlín i edità la revista “Du Dada” 1919 Creà el fotomuntatge, i el seu assemblage Cap de Fusta 1918 ha esdevingut un dels principals emblemes del dadaisme Anys més tard passà un quant temps a Eivissa, interessat per l’arquitectura popular de l’illa
pardal

Pardal
Erick Noe Tapia Banda iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, els mascles del qual són de color castany amb ratlles negrenques a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i tenen el pili gris fosc, la gola negra i les galtes blanques.
Les femelles són grisenques, sense marques distintives És granívor, comensal de l’home i l’ocell més conegut És originari d’Euràsia i el nord d’Àfrica, però la civilització europea l’ha introduït i s’ha aclimatat a gairebé tot el món A Mallorca i a Eivissa reb el nom de gorrió
AC
Publicació trimestral del Grupo de Arquitectos y Técnicos Españoles para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea, editada a Barcelona (1931-37), amb corresponsals a Madrid i Sant Sebastià.
Adscrita al moviment de renovació artística, especialment arquitectònica i decorativa, portava una marcada preocupació social i una orientació contrària a tot academicisme S'ocupà dels plans d’urbanització, de l’arquitectura popular Eivissa, de l’ensenyament de les arts plàstiques, dels moviments avantguardistes universals i, particularment, de les realitzacions dels arquitectes membres del grup editor
Antoni Papell i Garbí
Historiografia
Historiador.
Fou arxiver de la diputació provincial de Girona i catedràtic dels instituts d’Eivissa i Palma Publicà Sant Pere de Roda 1930, L’Empordà a la guerra carlina 1931, Reyes y corsarios 1935, El libro de Vizcaya 1936, Quevedo, su tiempo, su vida, su obra 1947, i Moratín, su vida y su época 1958
Vicent Juan i Segura

Vicent Juan i Segura
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Estudià al seminari de València, i fou ordenat sacerdot el 1981 Doctor en dret canònic 1988 i civil 1989, lany 1988 ingressà al servei diplomàtic de la Santa Seu Treballà molts anys a la Secretaria d’Estat del Vaticà fins que, al maig del 2005, prengué possessió del càrrec de bisbe d’Eivissa i Formentera
dret eivissenc
Dret balear
Dret especial vigent a les Pitiüses, contingut al llibre tercer de la Compilació del dret civil especial de Balears, aprovada el 1961.
En les donacions universals regeixen les mateixes disposicions que a Mallorca, i en la societat rural d’Eivissa i Formentera, les mateixes que a Menorca Aquestes últimes permeten de conservar en el règim de parceria, tan freqüent, els costums locals diferents dels menorquins en allò que la llei no preveu o no és expressament contractat També s’ha donat entrada a la definició, en igual forma que a Mallorca, en el dret de successió Fora d’aquests casos hom aplica el dret d’Eivissa i Formentera i si no n’hi ha el Codi Civil espanyol, derivat de les consuetuds que s’han…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina