Resultats de la cerca

Franciscà exclaustrat, fou catedràtic de la Universitat Literària de Mallorca 1826 i professor d’humanitats castellanes a l’Institut Balear 1835 Ajudà Joan Gamundí a ordenar la Biblioteca Pública de Palma És autor de l’opuscle Cristiano-socialistas 1848, d' Explicaciones que en descargo de su conciencia y rectificación de sus ideas presentó el autor del folleto cristiano-socialistas al Ilmo Dn Rafael Manso, obispo entonces de la diócesis de Mallorca 1855, i de diversos sermons i discursos

Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a Palma convent de Jesús, a Sóller 1458 i a Maó 1459 El 1461 Pius II li encarregà la pacificació de la revolta dels forans i ciutadans forà Auroritzat pel rei, fundà un hospital general que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores 1456 Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí Hom n'intentà la beatificació

Fou franciscà menor i esdevingué general de l’orde 1701-04 Visqué la major part de la seva vida a Venècia, on fou nomenat cosmògraf de la República 1685 i fundà la societat geogràfica Accademia degli Argonauti A París construí 1683 uns globus terraqüis per ordre de Lluís XIV Les seves obres principals són Atlante Veneto 1690, una enciclopèdia, en ordre alfabètic, inacabada, que titulà Biblioteca universale sacro-profana 1709, Corso geografico 1694 i Cronologia universale 1707

Frare franciscà, anà com a missioner a Nova Espanya 1529 La seva gran tasca consistí en la recopilació d’una gran quantitat d’informacions sobre la història nàhuatl, arreplegades de llavis dels antics nobles asteques, amb el propòsit d’entendre millor la cultura autòctona Ocupà càrrecs dins l’orde a Tlalmananco, Xoxhimilco, Puebla, Tula i Tepepulco i fou custodi i visitador de la província de Michoacán Publicà diverses obres de teologia, de predicació, de lingüística i de catequètica

Membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, s’ocupà de la història de l’orde franciscà al qual pertanyia amb obres com La Universidad de Lérida y los franciscanos 1936 i Historia de la seráfica provincia de Cataluña 1959 També feu diverses recerques sobre la història local de les terres de Ponent amb llibres com Antiguos impresores y libreros de Lérida 1944 i Historia de la villa de Ager 1961 Deixà manuscrita una important Història de Balaguer

Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí

Els camins Vestigis de la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del Vallès Aquest fragment correspon a la costa de Sant Antoni, vora l’actual camp d’esports d’Hostalets de Balenyà G Llop Osona i més en concret la Plana de Vic han estat presentats sovint com un passadís d’enllaç entre el Vallès, i a través d’ell la marina, i les comarques pirinenques La carretera N-152 que enllaça Barcelona amb Puigcerdà, atravessant el cor d’Osona de S a N, recorda un dels camins històrics més antics, la via romana d’època imperial que enllaçava Ausa amb Barcino a través del…

Era franciscà Fou nomenat predicador del rei Carles II i cronista de la província de l’Observança de València Escriví la Vida admirable del Siervo de Dios Fray Pedro Esteve Pere ↑ Esteve i Puig i n’edità les poesies i sermons València 1677 També publicà unes notes en llatí de matèries predicables acompanyades d’un resum de teologia moral València 1683 D’altra banda, deixà inèdites unes Crónicas de la santa provincia de la Observancia de San Francisco de Valencia

Iridàcies més destacades Chasmante aethiopica casmant Crocus mudiflorus safrà bord , safranó Crocus sativus safrà , safranera Crocus vernus safrà de muntanya Gladiolus sp espècies silvestres coltell , espadella , lliri d'espases espècies conreades gladiol Gladiolus segetum lliri dels blats , matx Gladiolus tristis lliri-jonc Iris sp lliri , gínjol , iris Iris florentina lliri de Florència, lliri d’olor Iris foetidissima lliri pudent Iris germanica lliri blau Iris pseudacorus lliri groc, coltell groc Iris susiana lliri de dol, lliri franciscà Ixia sp íxia Tigridia pavonia lliri tigrat

Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès