Resultats de la cerca
Es mostren 1138 resultats
dispersió passiva
Ecologia
Dispersió de les espècies que no tenen capacitat de moviment pròpia, que no es poden desplaçar per elles mateixes sinó gràcies a factors externs.
En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres
gall salvatge

Gall salvatge
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels fasianiformes, de la família dels tetraònids, d’uns 85 cm el mascle i 60 cm la femella.
El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus
dragó volador
Zoologia
Nom donat a uns dragons lacertiformes, de la família dels agàmids, que es caracteritzen pel fet de tenir al costat del tronc dos plecs sostinguts per les 5 o 6 últimes costelles, els quals poden plegar i desplegar com si fossin ventalls, i que també els permeten de planar.
Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines
esparver d’estany
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, de 40 a 50 cm de llargada, ales llargues (obertes, en forma de M obtusa), lleugerament arrodonides, i cua i cos també llargs.
El plomatge dels mascles és gris pàllid, negre a les puntes de les ales i blanc a les parts inferiors i al carpó Les femelles són molt més fosques a les parts superiors i de color d’ocre llistat a les inferiors S'alimenta de batracis, rèptils, mamífers petits i ocells Migrador parcial El seu hàbitat és com el de l’esparver cendrós hiverna als Països Catalans, però no hi nia, i passa en migració per les Balears
Douglas Cooper
Art
Museologia
Col·leccionista i historiador de l’art.
Publicà el catàleg de la collecció Courtauld, així com diverses monografies sobre artistes impressionistes Degas, Toulouse-Lautrec Reuní una sèrie molt representativa d’obres de pintors cubistes principalment de Gris i de Braque, sobre alguns dels quals publicà també monografies i catàlegs, per la qual cosa n'és considerat un dels millors coneixedors Promogué l’exposició The Essential Cubism 1984 Pertangué al patronat del Museo del Prado, al qual donà algunes obres de la seva collecció
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense taques, i al…
rabosa
rabosa
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels blènnids, sense tentacles supraciliars, amb lòbuls dèrmics erèctils i triangulars i amb unes petites protuberàncies disposades en sèries longitudinals per sobre de la vora posterior dels ulls o darrere d’ells.
L’aleta dorsal és una mica retallada al centre, amb taques de color bru i blanc blavós El cos és de color gris o verd d’oliva, amb taques de color blau clar al cap i al dors, i el tronc presenta franges transversals fosques i taques blanques Habita al supralitoral —a la zona dels esquitxos—, als bassals i sota les pedres, i s’alimenta de glans de mar Es troba des de la Mediterrània fins a la mar del Nord
escolà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent, proveïda d’una barbeta.
Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat
hematites

Hematites
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Òxid fèrric, Fe2O3.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric Sovint té un aspecte terrós i es troba barrejat amb argiles i altres impureses És de color gris en els cristalls i vermell mat o brillant en les varietats terroses Té un esclat metàllic o submetàllic i una duresa que oscilla generalment entre 5 i 6 És una freqüent mena de ferro Els jaciments explotats són principalment d’origen sedimentari Els principals estats productors són els EUA, l’URSS, França, Suècia, Anglaterra, Alemanya i el Canadà
grua

Grua del paradís
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus, Anthropoides, Bugeratus i Balearica.
La grua vulgar Ggrus té el plomatge gris clar, la gola i la cara negres, el pili vermell i una franja blanca des dels ulls fins a la meitat del coll Habita al nord d’Europa i hiverna a l’Àfrica septentrional i al sud de la península Ibèrica És ocasional als Països Catalans La grua del paradís Aparadisea habita a l’Àfrica meridional, i la grua damisella Avirgo és originària de l’Àsia oriental i de l’Àfrica nord-occidental
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina