Resultats de la cerca

Invàlida de naixement, estudià a Madrid i a París 1910 Treballà amb Van Dongen i s’inscriví al grup cubista de Juan Gris, Marie Laurencin i André Lhote Pintà escenes de la vida popular, maternitats i infants L’enfant à la glace , Musée d’Art Moderne, París L’allargament de les perspectives emfasitzà els seus personatges i els donà un contorn notablement retallat, d’una inspiració expressiva que reflecteix nostàlgia i dolor

En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres

És de color verd clar i de vegades blanc o gris Té una duresa de 6,5 i una densitat de 2,9 L’esclat és de vidre Hom no coneix encara la seva estructura Es troba quasi sempre en cavitats de les roques ígnies bàsiques Els bons exemplars procedeixen del nord de Nova Jersey També n'hi ha a la Selva Negra, a Moràvia, a Escòcia, al Tirol, als Pirineus, a Toledo i al Tibidabo Barcelona

El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus

El plomatge dels mascles és gris pàllid, negre a les puntes de les ales i blanc a les parts inferiors i al carpó Les femelles són molt més fosques a les parts superiors i de color d’ocre llistat a les inferiors S'alimenta de batracis, rèptils, mamífers petits i ocells Migrador parcial El seu hàbitat és com el de l’esparver cendrós hiverna als Països Catalans, però no hi nia, i passa en migració per les Balears

Són en general animals de mida reduïda, puix que els exemplars més grossos només arriben a fer 35 cm De cua llarga i prima, el cos és cobert d’escates de diferents colors que van del gris al verd grogenc, cosa que els permet de confondre's amb les fulles Són arborícoles i completament inofensius per a l’home, i s’alimenten d’insectes Viuen al sud d’Àsia, a les illes de la Sonda i a les Filipines

Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès

Publicà el catàleg de la collecció Courtauld, així com diverses monografies sobre artistes impressionistes Degas, Toulouse-Lautrec Reuní una sèrie molt representativa d’obres de pintors cubistes principalment de Gris i de Braque, sobre alguns dels quals publicà també monografies i catàlegs, per la qual cosa n'és considerat un dels millors coneixedors Promogué l’exposició The Essential Cubism 1984 Pertangué al patronat del Museo del Prado, al qual donà algunes obres de la seva collecció

La cotorra argentina, o de pit gris, és la més habitual de totes les cotorres que trobem a les ciutats catalanes i molt fàcil d’identificar pel seu color verd clar i el pit gris Al matí és quan estan més actives i la millor hora per a observar-les Acostumen a anar en grup tot cridant mentre volen Al vespre retornen als nius, per passar la nit Ferran López La cotorra argentina o cotorra de pit gris Myiopsitta monachus és una espècie allòctona, la presència en llibertat de la qual es coneix al nostre país des del principi de la dècada de 1970, tot i que…

Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat