Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
vel del temple
Bíblia
En el temple de Jerusalem, cortina que separava el sant dels sants
.
Pere I de Xipre
Història
Rei lusignanès de Xipre i de Jerusalem (1359-69), comte de Trípoli.
A la mort del seu pare, Hug IV de Xipre, el succeí en el tron i, desitjant de donar un impuls vigorós a la lluita contra els turcs i els sarraïns, cercà ajut a Europa per organitzar una nova croada Malgrat, però, els seus esforços, no ho aconseguí i es llançà tot sol a l’empresa Ocupà Alexandria 1365, devastà la costa de Síria 1367 i fins rebé l’oferiment de la corona de l’Armènia Menor 1368 De retorn a Xipre, hagué d’afrontar una difícil situació familiar Casat amb Elionor de Prades , hagué d’escoltar la denúncia dels barons de la infidelitat de la seva muller durant la seva absència Elionor…
Gamaliel
Judaisme
Cap del sanedrí, a Jerusalem, conegut també com a Gamaliel el Vell.
Fou deixeble del doctor de la llei Hillel, del qual potser fou net, i mestre de Pau Sota el seu nom és conegut un text apòcrif sobre la passió de Crist Gamaliel
Nicolau Cotoner i d’Olesa
Història
Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1663-80).
Havent ingressat a l’orde 1625, passà el noviciat a Malta amb el seu germà Rafael, el qual succeí com a castellà de Malta 1644, i l’any següent fou nomenat batlliu de Negrepont El 1660 succeí de nou el seu germà com a batlliu de Mallorca i, en morir aquest, com a gran mestre 1663, quan començava el moviment de les potències marítimes europees per la llibertat del tràfic mercantil El 1669, arran de la pau entre Venècia i l’imperi turc després de la represa de Càndia, féu fortificar l’illa de Malta i costejà una de les fortaleses destinades a recollir la població civil en cas d’invasió, que fou…
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Josep d’Arimatea
Bíblia
Membre honorable del sanedrí de Jerusalem que sepultà el cos de Jesús.
Un dels apòcrifs sobre la passió i la resurrecció de Jesús, molt llegit a l’edat mitjana, portava el seu nom
Édouard Dhorme
Arqueologia
Lingüística i sociolingüística
Semitista francès, director de l’escola arqueològica francesa de Jerusalem (1905-31).
Hom li deu, alhora que a Bauer i a Virolleaud, el desxiframent de l’escriptura alfabètica ugarítica, com també un primer desxiframent de les inscripcions pseudojeroglífiques de Biblos
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
Tit
Cristianisme
Deixeble i col·laborador de l’apòstol Pau.
Pagà d’origen, no fou circumcidat en esdevenir cristià Acompanyà Pau al concili de Jerusalem La tradició l’identifica amb l’homònim cap de l’església de Creta, destinatari d’una de les epístoles pastorals La seva festa se celebra juntament amb sant Timoteu el 26 de gener
Ishaq Fritz Baër
Historiografia
Historiador israelià d’origen alemany.
Professor de la Universitat Hebraica de Jerusalem Biògraf de distints jueus hispànics medievals i autor de Die Juden im christlichen Spanien ‘Els jueus a l’Espanya cristiana’, 1929-36, recull de documents, i de Toledot ha-yehudīm bi-sfarad ha-nosrīt ‘Història dels jueus a l’Espanya cristiana’, 1945
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina