Resultats de la cerca
Es mostren 848 resultats
Maria d’Enghien
Història
Comtessa de Lecce, princesa de Tàrent i reina de Nàpols.
Germana i successora de Robert d’Enghien, comte de Lecce, es casà primer 1384 amb Raimundo Orsini dels Baus, i ambdós foren investits del principat de Tàrent 1393 Vídua el 1406, es casà aquell mateix any amb el rei Ladislau I de Nàpols, de qui fou tercera muller, i, mort aquest 1414, la nova reina Joana II la tingué resclosa fins que li fou permès de retirar-se al seu comtat de Lecce, on amb el seu fill Gianantonio Orsini dels Baus, príncep de Tàrent, afavorí els interessos del rei de Catalunya-Aragó
Margarida de Borgonya
Història
Reina de Navarra.
Filla del duc Robert II de Borgonya, fou casada 1305 amb el rei Lluís I de Navarra després rei Lluís I de França Fou acusada d’adulteri i de màgia, igual que les seves cunyades Joana de Borgonya i Blanca de Borgonya, que practicaven a la torre de Nesle, i totes tres foren empresonades El seu marit la féu assassinar Alexandre Dumas pare s’inspirà en aquests fets per escriure la seva obra La Tour de Nesle 1832 també són el tema d’una trilogia de Michel Zévaco
Gastó II de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó IX), Marsan, Lautrec i Gabardà i senyor d’Andorra i del Donasà (1315-43).
Fill de Gastó I i de Joana d’Artois, besnéta de Lluís IX de França Sostingué Jaume III, el darrer sobirà de Mallorca i del Rosselló, contra Pere III el Cerimoniós Després d’haver auxiliat el rei de França, Felip VI, en la guerra de Flandes 1337-40 i d’haver combatut els anglesos a Gascunya, participà en la campanya d’Alfons XI de Castella contra els benimerins Prengué part en el setge d’Algesires El 1335, per iniciativa seva, el comtat de Foix fou agregat a la senescalia de Tolosa
Grup d’Estudis d’Història Econòmica
Historiografia catalana
Associació de professors i estudiants de segon cicle d’història econòmica de la Universitat de les Illes Balears, creada a Palma el 1987.
Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història econòmica de Mallorca, i, de vegades, del conjunt de les Illes Balears, a l’Edat Moderna i a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’evolució de les manufactures i el procés d’industrialització, i en el món del comerç i dels intercanvis Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades, entre els quals destaquen els seminaris d’història econòmica, que el 1996 arribaren a la seva vuitena edició També ha impulsat la realització de tesis doctorals i de…
comtat de Cardona
Història
Títol atorgat el 1375 al vescomte de Cardona Hug de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà…
Johann Christoph Friedrich von Schiller
Música
Poeta, dramaturg i filòsof alemany, és una de les personalitats cabdals del Romanticisme alemany, però, a diferència de molts dels adeptes d’aquest moviment, no tenia de la música un concepte gaire elevat, per tal com considerava que produïa sensacions massa crues i alienes al sentiment moral, eix del seu pensament.
No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822
Rodrigo Alonso Pimentel y de Meneses
Filosofia
Humanista castellà.
Segon comte de Benavente, gran de Castella, senyor de Villalón i Mayorga Fill de Juan Alonso Pimentel y Vázquez de Fonseca i nebot de la reina de Portugal Elionor Teles de Meneses El 1410 es casà amb Elionor Enríquez y de Mendoza, filla gran de l’almirall de Castella i tia de la futura reina de Catalunya-Aragó Joana Enríquez Reuní una important biblioteca al seu castell de Benavente, on figuraven almenys dotze versions castellanes de llibres de Ramon Llull que probablement ell mateix promogué Tingué relació literària amb el rei Alfons el Magnànim Amplià, d’altra banda, els seus…
Lluís de Perellós
Història
Fill de Ramon de Perellós i de la primera muller Sibilla.
Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà
Nicolàs Froment
Pintura
Pintor provençal.
Probablement féu un viatge a Itàlia 1461, on pintà el tríptic de la Resurrecció de Llàtzer Galleria degli Uffizi, Florència A Avinyó dirigí la decoració del palau del rei Renat I de Nàpols i pintà el tríptic de l' Esbarzer incandescent 1475-76, catedral de Sant Salvador d’Ais de Provença, la seva obra més important A les ales del tríptic hi ha els retrats dels donants, el rei Renat I i la reina Joana de Laval Hom li atribueix el Díptic de Matheron ~ 1475, Musée du Louvre Fou un pintor eclèctic influït per tots els estils dominants a la seva època
Elisabet de Caríntia
Història
Reina de Sicília, filla d’Ot II, duc de Caríntia i comte de Tirol i de Gorizia, i muller de Pere II de Sicília (1323).
Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina