Resultats de la cerca

Militar de carrera, ocupà càrrecs de responsabilitat en l’administració militar Fou un gran apassionat de l’òpera italiana, tema en el qual centrà les seves investigacions La seva obra més important fou Crónica de la ópera italiana en Madrid desde 1738 hasta nuestros días Madrid, 1878, on es detallen totes les òperes representades als teatres de Madrid i els seus intèrprets La riquesa de dades aportades per aquesta obra l’han feta indispensable per a l’estudi del desenvolupament del gènere operístic a Madrid També publicà diversos articles i pamflets de temàtica musical i alguns dedicats a la…

Es formà musicalment a Cotacachi i, des del 1906, al Conservatori Nacional de Música de Quito Fou alumne de Dominico Brescia, el qual l’impulsà a recollir i estudiar la música indígena del seu país Dirigí la banda de l’armada equatoriana 1915-37 i fou director dels conservatoris de Cuenca 1937-40 i Guayaquil 1940-45 La seva aportació més important són els exemples musicals i les descripcions de les cerimònies dels indígenes de l’Equador Els seus enregistraments són especialment importants perquè constitueixen l’únic testimoni d’aquestes pràctiques És autor d’importants tractats d’…

Vida Fill i germà d’actors –Rafael Calvo i Eduardo Calvo, respectivament– s’inicià en el doblatge als estudis parisencs de Joinville 1932 Després de la guerra civil treballà en els Estudios Cinematográficos Orphea Films, però, sobretot, en els Estudios Metro-Goldwyn-Mayer, on aviat destacà doblant a Stewart Granger o Clark Gable Debutà com a actor en Arribada forzosa 1943, Carlos Arévalo El 1950 fou contractat per Voz de España, on treballà com a fou director de doblatge, i posà veu a actors com Gregory Peck També actuà en coproduccions com ara Rei de reis King of Kings , 1961, Nicholas Ray…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2002 procedent de l’Oviedo Disputà 71 partits de Lliga i guanyà la Copa del Rei 2000 amb l’Espanyol Fou campió d’Europa sub-21 1998 i internacional olímpic Atlanta, 1996

Guanyà la medalla de bronze en els Campionats d’Europa 1994 i en la Copa del Món 1996, 1998, sempre en la categoria de menys de 54 kg Obtingué la medalla de bronze en els Campionats del Món universitaris 1998 Formà part del comitè de disciplina esportiva de la Federació Catalana de Taekwondo

Establí un rècord d’immersió el 1954 amb Eduard Admetlla Soci fundador de l’Associació de Pesca Submarina de Barcelona i del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines, fou president del Comitè Espanyol d’Activitats Subaquàtiques i vocal de la Confederació Mundial, des de la seva fundació 1959 També dirigí l’Escola Nacional d’Escafandrisme d’Espanya 1965 Presidí la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques 1967-84 i 1989-92 i fou vicepresident del Saló Nàutic de Barcelona El 1973 rebé la medalla al mèrit tecnològic

Procedent del Real Unión de Irún, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà durant vuit temporades 1948-57, destacant com a davanter Jugà 144 partits en la seva etapa blanc-i-blava, on marcà 20 gols La darrera campanya acabà cedit al Centre d’Esports Sabadell i la següent temporada 1957-58 jugà al Real Valladolid, i en el tram final del Campionat, al Club Esportiu Europa

Fou el primer jugador professional declarat del futbol estatal i inscrit com a tal Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1918-19 procedent de l’Unión d’Irun En ser sancionat durant tres mesos per la Federació Catalana de Futbol marxà al Club Deportivo Ovetense, on jugà durant quatre temporades Tornà a l’Espanyol 1923-26, on actuà com a davanter i migcampista Fou internacional en quatre ocasions Jugà tres partits amb la selecció de Catalunya i també formà part del FC Barcelona en un amistós per commemorar el final de la Primera Guerra Mundial Com a entrenador, dirigí la UE de…

Desenvolupà tota la seva carrera al CA Granollers, excepte un any que formà part de l’AE l’Hospitalet Fou campió de Catalunya dels 400 m 1985 i dels 800 m 1987

Començà a la Salle Bonanova Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol, al Futbol Club Barcelona, a l’Aismalíbar de Montcada 1955-56, al Real Madrid 1956-58, al FC Barcelona 1958-61, al Joventut de Badalona 1961-62 i, posteriorment, en altres equips com el Club Bàsquet Vic Amb el Real Madrid conquerí dues Lligues i una Copa, i amb el Barça feu el doblet, Lliga i Copa, 1959 Fou vint-i-dues vegades internacional amb la selecció absoluta espanyola