Resultats de la cerca

Doctor en filologia catalana, és professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat professor al Queen Mary and Westfield College Londres En literatura contemporània s’ha interessat per l’obra de Josep Carner, sobre el qual ha publicat diversos treballs centrats en la seva poesia i les seves traduccions, i l’estudi d’ El cor quiet 1985 amb Marcel Ortín Com a medievalista ha tingut cura de diverses edicions com L’obra de Pere March estudi i edició 1991, Obra completa 1993 de Pere Marc, Sermons 1993 de Sant Vicent Ferrer, amb X Renedo, i Retòrica nova 2006 de Ramon Llull,…

Es formà en diversos clubs valencians i al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Fou campió de Catalunya en individual 2006, campió d’Espanya en dobles 1999, 2001, amb el seu germà José María 2005, amb Nicolás Almagro En individual guanyà tres tornejos de l’ATP Tour Meran, 1999 Casablanca, 2000 Bogotà, 2001 En dobles guanyà dos tornejos de l’ATP Tour Casablanca, 2004, amb Enzo Artoni Amersfoort, 2006, amb Alberto Marín En el rànquing de l’ATP arribà a ocupar la posició 29a en individual 2000 i la 61a en dobles 2006 Deixà la competició oficial el 2010 i des d’aquest any exerceix d’…

Es formà com a ajudant de direcció de Marcel Carné, i també amb els màxims exponents de la Nouvelle Vague, Godard i Truffaut, el qual fou el seu principal mentor El 1976 dirigí el seu primer llargmetratge, La meilleure façon de marcher , al qual seguiren Dites lui que je l’aime 1977, Garde à vue 1981, Mortelle randonnée 1983, L’effrontée 1985, La petite voleuse 1988, L’Accompagnatrice 1992, Le sourire 1994, La classe de neige 1998 amb el qual guanyà el Premi del Jurat de Canes, La Chambre des magiciennes 2000, Betty Fisher et autres histoires 2001, La petite Lili 2003, Un secret…

Aparegué multicopiada i després impresa en català i editada a la ciutat de Mèxic entre els anys 1941 i 1942 En van sortir 15 números De línia netament nacionalista, contenia informacions de Catalunya, de tipus literari, articles sobre activitats polítiques de l’exili i la secció “Les armes” Reivindicava un esperit militar genuïnament català Hi collaboraven un bon grup d’intellectuals, entre els quals cal destacar Josep M Miquel i Vergés, Joaquim Xirau, Lluís Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluhí i Vallescà, Josep Carner, Eduard Nicol, J Ventura Sureda, Pere Calders,…

Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de…

Fou alumne del Conservatori GB Martini de Bolonya i perfeccionà els seus coneixements d’orgue amb Marcel Dupré a París Entre el 1952 i el 1960 estigué vinculat al conservatori bolonyès, on fou professor i responsable de la direcció de la biblioteca, una de les biblioteques musicals més importants d’Itàlia També fou professor de la Universitat de Bolonya i, des del 1965, director de l’Institut de Musicologia de la Universitat de Friburg, a Suïssa La seva intensa activitat pedagògica, sovint com a professor convidat en diverses universitats americanes, anà parallela a les seves…

Començà treballant amb von Zeppelin en la construcció de dirigibles, però poc abans de la Primera Guerra Mundial fundà la firma Dornier de construcció aeronàutica Entre les realitzacions més destacables d’aquesta hi ha l’hidroavió gegant DO-X 1929, capaç de transportar 169 passatgers, rècord que no fou superat fins vint anys després Durant la Segona Guerra Mundial, la firma dissenyà diferents models d’avió, de reconeixement, de salvament i de combat Reorganitzada la firma Dornier després de la Segona Guerra Mundial, enginyà el DO-25 1955 i el DO-27 1956, primers avions alemanys de la…

Ha realitzat una tasca docent sostinguda en diverses universitats des de l’any 1999 Universitat de Barcelona, Universitat Ramon Llull Entre el 1973 i el final dels anys vuitanta, realitzà diverses obres experimentals de cinema i vídeo, que foren exhibides en filmoteques, museus i festivals d’Europa i Amèrica, a més de les filmoteques de Madrid, Barcelona i Saragossa Posteriorment escriví diverses obres audiovisuals sobre temes d’art contemporani, com la vida i l’obra de Marcel Duchamp 1986-87 o la poesia experimental d’Eduard Cirlot 1997-98 La seva dedicació al vídeo digital i…

Fou deixeble d’André Jaunet a Zuric i de Marcel Moyse flauta i Eugène Bigot direcció d’orquestra al Conservatori de Música de París, on fou distingit amb un segon premi de flauta A vint-i-un anys substituí Aurèle Nicolet com a solista de flauta de l’Orquestra de Winterthur Entre el 1960 i el 1967 fou director musical del Teatre Municipal de Lucerna, encara que la seva faceta més destacada és la de flautista Collabora habitualment amb orquestres com l’Academy of Saint Martin-in-the-Fields i…

Fundat el 1893 per Lucien Capet, fou famós per les seves interpretacions dels quartets de L van Beethoven Ha estat integrat per Lucien Capet 1893-1928, primer violí Giron 1893-99, Firmin Touche 1903, André Touret 1903-09 i Maurice Hewitt 1909-28, segon violí Henri Casadesus 1893-99, 1903-05 i 1909-14, Édouard Nadaud 1903, Louis Bailly 1906-09 i Henri Benoit 1918-28, viola, i Charles-Joseph Furet 1893-99, Cros Saint-Ange 1903, Louis Hasselmans 1903-09, Marcel Casadesus 1909-14 i Camille Delobelle 1918-28, violoncel De fet, Lucien Capet creà cinc formacions diferents amb aquest nom…