Resultats de la cerca

Es fa en roquissars, pastures seques, rasos, etc, a l’Europa septentrional i en algunes serralades del S d’Europa Actualment aquesta espècie ha estat subdividida en altres Té propietats tòniques, expectorants i antiespasmòdiques El serpoll de jardí var splendens és conreat en jardineria i és usat sobretot per a fer vorades de platabandes

Creix en vores de torrents i en paratges humits, a una gran part d’Europa Té nombroses virtuts remeieres és tònica estomacal, digestiva, carminativa, emmenagoga, antiinflamatòria, antihelmíntica i repellent de puces

L’únic que és comú a la Catalunya continental és el sit negre Ecia , de 16 cm, que té el cap gris amb llistes negres, les parts superiors de color castany i negre, les inferiors i el carpó castany rogenc i el pit gris habita a tota la península Ibèrica, a l’Europa continental mediterrània, a Sicília, a Xipre, a l’Àsia Menor i a Palestina El sit blanc Pnivalis , de 17 cm, habita a Finlàndia i Escandinàvia septentrionals, al nord de Rússia i Sibèria, a les illes de l’oceà Àrtic i al nord d’Escòcia, hiverna al nord i al centre d’Europa i arriba a la Mediterrània, on…

Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…

Són de colors platejats, i en els flancs tenen ratlles oblíqües de colors brums Els ulls són laterals i de posició molt alta La boca és obliqua Habiten les aigües poc profundes enterrades a la sorra, amb els ulls al descobert, vigilant les preses Les aranyes són freqüents a la Mediterrània, a la mar Negra, a l’Atlàntic i a la mar del Nord El gènere comprèn quatre espècies, que es denominen conjuntament amb el nom d’aranya L’ aranya blanca T draco d’uns 30 cm, amb el cos més allargat que les altres espècies l’ aranya fragata T lineatus , que s’assembla a l’anterior, però té una sèrie de…

El mascle és també fosc, però amb una taca blanca a les ales Té un hàbitat semblant a l’ànec negre, però no arriba fins a Portugal

Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible , la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista o exposició , i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible la menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir Segons que el…

Segons la primera llei de Wien , la longitud d’ona λ m que correspon a l’energia radiant màxima emesa per un cos negre, multiplicada per la seva temperatura absoluta T , és una quantitat constant anomenada constant del desplaçament de Wien , i val 2,8978 × 10 - 3 m K, és a dir λ m T = constant Segons la segona llei de Wien , l’energia radiant màxima de l’espectre emès per un cos negre és proporcional a la cinquena potència de la temperatura absoluta T així, E m = bT 5 , b essent una constant que val 2,8971 J/K 5

Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic S'uneix al seu collector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana

A partir de l’observació que l’horitzó d’esdeveniments creix sempre que cau matèria en un forat negre, J Bekenstein suggerí que això significava una mesura del creixement de l’entropia del forat negre Hawking, d’acord amb la segona llei de la termodinàmica, afirmà que si un forat negre té entropia també ha de tenir certa temperatura i això provoca que hagi d’emetre radiació Els càlculs teòrics mostren que un forat negre ha d’emetre partícules i radiació com si fos un cos calent amb una temperatura inversament proporcional a la seva massa L’emissió es podria entendre prenent parells de…