Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
Montolivet
Vista de la partida de Montolivet de Castelló de la Ribera
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), al SE de la vila, regada per la séquia o braçal de Montolivet, derivada del Xúquer a través de la séquia de la Torre.
Picassent
Ermita de la Mare de Déu de Vallivana (Picassent) amb la creu de terme en primer terme
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Horta del Sud, al límit amb la Ribera Alta.
El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla la meitat oriental és plana i alluvial i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt al SW És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent , que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera La quasi totalitat del terme llevat d’alguns turons coberts de matollar és conreat Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada Tanmateix, la meitat occidental del…
governació de Xàtiva
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva o de Sant Felip Comprenia la Costera excepte la vall de Montesa, la Vall d’Albaida excepte l’Alforí i Agullent, la Valldigna, un sector de la Safor Xeraco, Xeresa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet, Palma, Almiserà, Ador, Alfauir i un sector de la Ribera Alta l’Énova, Sant Joan de l’Énova, la Pobla Llarga, Senyera, Castelló de la Ribera, Rafelguaraf, Manuel Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
Benifaraig
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Antic lloc de moriscs, el 1563 era habitat per dotze famílies Al s XVI fou segregat del terme d’Alzira i agregat a la nova parròquia d’Alberic
vall d’Aigüesvives
Vall d’uns 8 km de longitud i uns 3 d’amplada situada entre la serra de les Agulles i les muntanyes de la Valldigna, drenada pel barranc de l’Estret (afluent, per la dreta, del Xúquer) i, a l’extrem oriental, pel barranc de la font d’Agost (que s’escola cap a la Valldigna a través del coll de Mula).
Compresa dins els termes municipals de Carcaixent i, principalment, d’Alzira RiberaAlta, s’obre a la ribera del Xúquer pel congost de l’Estret i, a la Mediterrània, pel Portitxol de la Valldigna La carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i el ferrocarril de Carcaixent a Dénia travessen la vall d’un cap a l’altre L’únic nucli de població actual és el llogaret de la Barraca d’Aigüesvives Aquesta vall constituí el territori de l’antic convent d’ Aigüesvives, situat aigua amunt de la Barraca d’Aigüesvives
cucat
Fitopatologia
Lepidòpter, de la família dels cràmbids, d’uns 10 mm de longitud, de color groc torrat, que constitueix un flagell de les plantacions d’arròs.
En el trasplantament de l’arròs té lloc una disseminació del flagell L’insecte hiverna en estat de larva dins la palla o la base del rostoll en contacte amb la terra Els principals mitjans de combatre'l són la inundació temporal dels camps a l’hivern i les polvoritzacions aèries amb insecticides fosforats i clorats L’any 1933 el cucat aparegué als arrossars de Benifaió, i, l’any 1935, tenia caràcters de plaga a la RiberaAlta on actualment és endèmic i a la Ribera Baixa L’any 1939 s’estengué a Múrcia