Resultats de la cerca

Situació i presentació El municipi de Viella, situat al centre de la comarca i presidit per la vila de Viella, capital tradicional de la Vall d’Aran, tenia una extensió més reduïda fins el 1970, any que li foren agregats els termes veïns de Betlan 24,9 km 2 , Arròs e Vila 28,4 km 2 , Escunhau 20,9 km 2 , Gausac 29,3 km 2 i Vilac 21,9 km 2 , amb la qual cosa el nou municipi, de nom oficial Vielha e Mijaran, té avui 211,74 km 2 El terme de Viella es troba al curs mitjà de la Garona dins la Vall d’Aran Administrativament limita al N amb Canejan, al NE i l’E amb Salardú, al S amb Vilaller Alta…

Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia Tercera aglomeració del país 2 116 581 h 2006, és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals el Canadian National i el Canadian Pacific La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica Hi té terminal l’oleoducte procedent d’…

La línia de crestes, anomenada els llastrals de Besiberri , comprèn els cims del Besiberri Nord 3008 m, termenal dels municipis abans esmentats, el Besiberri del Mig 2995 m i el Besiberri Sud 3023 m a l’extrem meridional hi ha el pic de Comaloforno 3033 m, el cim més alt del massís El vessant oriental cau violentament damunt la vall de Besiberri , la zona més septentrional del terme de Vilaller Alta Ribagorça, drenada pel riu de Besiberri , afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana a la capçalera hi ha l’ estanyet de…

És de formes relativament suaus, car l’erosió glacial fou poc intensa en aquest sector

Prop hi ha dues roques de sauló, molt erosionades, anomenades, a causa de la seva forma, pallers de pedra , les quals han donat peu a una llegenda popular A poca distància, altres roques amb sepultures excavades i una sèrie de cavitats quadrangulars al tall vertical, són dites les arnes , bé que generalment són suposades ossaris o columbaris sepulcrals El castell, que forma un bloc massís, fou edificat al segle XVI en part restaurat, amb una torre prismàtica de construcció anterior al segle XIII era regentat per la família Montsuar Cap a la fi del s XIV n'era senyor Arnau d’Alta-riba L’actual…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…

La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest subordre,…

En resten només fragments de murs Al segle XI era dels comtes de Cerdanya i posteriorment passà per donació als Pinós Vers el 1620 era senyor del lloc Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i Aragó, primer comte de Guimerà, que s’intitulà, sembla que per decisió personal, vescomte de Querforadat, títol que seguiren usant els seus successors