Resultats de la cerca

Estigué molt vinculat al municipi penedesenc de l’Arboç L’any 1926 fou director de l’Orquestrina Catalana, i després de la Guerra Civil amplià la seva activitat al Vendrell, on estigué al capdavant de l’Orquestrina Melodia, que reestructurà i convertí en cobla Ha estat, però, en l’àmbit del sardanisme on el seu nom ha transcendit a tot Catalunya, amb peces com La Festa de Sant Julià , L’Avi Andreu o L’Amic Jornet , que han gaudit d’una notable acceptació popular

S’inicià al Club Avenida del Prat de Llobregat Fou jugador del Club de Dards el Prat, amb el qual guanyà quatre Lligues i quatre Copes de Catalunya, i del Vendrell Club de Dards Individualment, fou primer del rànquing català i campió d’Espanya en una ocasió També competí en l’àmbit internacional, com l’Open de Bèlgica, el German Open o el Dutch Open Des del 2003 és seleccionador i capità de la selecció catalana, amb la qual disputà la Copa del Món 2011

Desenvolupà tota la seva carrera com a porter al CP Calafell Com a entrenador, començà als equips de base del mateix club fins arribar al primer equip, amb el qual ascendí a la divisió d’honor També dirigí el CE Vendrell, el Reus Ploms, el Reus Deportiu, el CH Piera i el CP Vilafranca Els seus millors èxits els obtingué a la banqueta del Reus, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1983, la Recopa d’Europa 1984 i la Supercopa d’Espanya 1984

Format al Club Patí Voltregà, debutà en la màxima categoria quan només tenia setze anys El 2009 marxà al Club Esportiu Noia, amb el qual fou subcampió de la Copa del Rei 2012 La temporada 2013-14 fitxà pel CE Vendrell, amb el qual aconseguí una Copa del Rei 2014, i des de la següent temporada 2014-15 jugà amb amb la União Desportiva Oliveirense Portugal Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa juvenil 2003, júnior 2006, absolut 2012 i dels World Roller Games 2017 També ha format part de la selecció catalana

Inicià la seva carrera el 1980 Fou campió de Catalunya i Espanya en categoria promoció i campió de Catalunya júnior En categoria sènior, guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Formà part de l’equip català, amb el qual guanyà en cinc ocasions el Campionat Interregions El 1987 aconseguí el subcampionat d’Europa Un any després s’inicià com a mànager de pilots i preparador de karts El seu primer client fou Pedro Martínez de la Rosa És copropietari del Karting El Vendrell amb el seu germà Narcís

Regidor de l’Ajuntament del Vendrell i diputat provincial a la Diputació de Tarragona 1979-87, formà part de la comissió Cultura i Esports, i fou president de la de Sanitat i Serveis Socials Al mateix temps, fou portaveu de Convergència i Unió Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya 1995-97, al Congrés dels Diputats 2000-08 i senador a les Corts Espanyoles des del 2008 També fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2002-03 i directiu de la Fundació d’Exjugadors del FC Barcelona 2002-04

Format a l’Escola SAMA de Vilanova, passà al CP Vilafranca 1998-2002 i la temporada 2002-03 anà al CP Vilanova, on alternà entre l’equip júnior i el de segona catalana fins que debutà a l’OK Lliga Després de guanyar la Copa de la CERS 2006, marxà dos anys al CE Vendrell, amb el qual pujà a primera divisió estatal Tornà una temporada al club vilanoví i en jugà una altra al CP Sitges abans de fitxar pel SPRS Ploufragan de la primera divisió francesa

S’inicià a les escoles pies Sama de Vilanova, i passà pel CP Vilanova i el CE Noia, amb el qual debutà a l’OK Lliga 1984 El mateix any fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i el màxim golejador del campionat Fitxà per l’HC Piera, club on jugà dotze temporades i fou subcampió de la Lliga Catalana Posteriorment, jugà al Reus Deportiu i al CE Vendrell Un cop retirat, fou entrenador d’equips de base al Capellades HC i al Piera, i president d’aquest darrer club

Desenvolupà la major part de la seva carrera en el Club Esportiu Noia, on es formà i es retirà per convertir-se en el seu entrenador el 1978 El 1955 formà part de la selecció espanyola juvenil que per primera vegada es proclamà campiona d’Europa de la categoria a Barcelona, i també fou internacional amb la selecció absoluta Amb el Noia assolí el subcampionat de Lliga 1970, 1971 i el títol de la Copa d’Espanya 1971 També jugà a l’Igualada 1964 i el Vendrell 1964, 1965, 1966, 1972, 1973, 1974, 75

En la modalitat de mar costa aconseguí, amb la Societat de Pesca Esportiva de Tortosa, la medalla de bronze en el primer Campionat d’Espanya de clubs En la modalitat d’embarcació fondejada, competí des del 2005 amb l’Associació de Pesca Esportiva i Càsting Platges del Vendrell i aconseguí l’or individual en el Campionat d’Espanya 2010, amb el qual assolí la categoria d’alta competició Amb la selecció catalana guanyà una medalla d’argent 2009, una medalla d’or per equips 2007 i una medalla d’argent 2006