Resultats de la cerca
Es mostren 1716 resultats
Elionor de Castella
Història
Reina d’Anglaterra, filla de Ferran III de Castella i de Joana de Ponthieu, a qui succeí (1279) en els comtats de Ponthieu i de Montreuil.
El seu germà Alfons X la casà Burgos, 1254 amb el príncep de Galles Eduard I d'Anglaterra i li donà en dot els drets al ducat de Gascunya Acompanyà el seu marit a la croada de Terra Santa 1270-73 Fou soterrada a l’abadia de Westminster
Sant Andreu de Barravés
Abadia
Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés, al municipi de Montanui (Ribagorça).
La fundació és desconeguda hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930 El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe Borrell Decaigué molt aviat el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet
Einsiedeln

Einsiedeln
Sergio & Gabriella (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia benedictina del segle X, al cantó de Schwyz, Suïssa, dins el municipi homònim.
És un important centre de pelegrinatges, entorn d’una imatge negra de la Mare de Déu, del segle XV Té una església barroca 1726 i una important collecció de manuscrits
Matamargó

Església de Sant Pere de Matamargó
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Pinós (Solsonès), al NE del terme, a la vall mitjana de la riera de Matamargó (nom que pren al curs alt la riera de Salo, afluent del Cardener per la dreta), entre Su i Salo.
L’església parroquial SantPere depenia, al segle XII, de l’abadia de Cardona Entre les masies del terme es destaquen les Cases, Cererols i Torrescassana Formà un municipi amb les quadres de Malagarriga i de Santa Maria dels Horts l’església de Sant Gra depenia de la seva parròquia
Pierre Pérignon
Cristianisme
Monjo benedictí francès.
Procurador de l’abadia d’Hautvillers, estudià la tendència natural a escumejar dels vins blancs de la Xampanya Descobrí el procediment d’afegir al vi una quantitat de sucre exactament dosada a fi que la gasificació fos sempre regular, cosa que possibilità, un segle més tard, l’aparició del xampany
Nil de Grottaferrata
Cristianisme
Monjo i fundador.
Després d’haver organitzat la vida cenobítica de tradició bizantina a Calàbria i en altres llocs, fundà, al Laci, l’abadia grega de Grottaferrata Conreà l’estudi del cant litúrgic bizantí, en la seva forma italogrega, i escriví poemes religiosos i litúrgics La seva festa se celebra el 26 de setembre
Casa forta el mas del Rei (Áger)
Art romànic
Situació Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres ECSA - J Bolòs Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre Mapa 32-13327 Situació 31TCG118466 De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà A 2 km des…
trapenc | trapenca
Cristianisme
Nom amb què és conegut correntment el cistercenc reformat o de l’estricta observança.
Aquesta branca monàstica té l’origen en la reforma duta a terme per l’abat de l’abadia de Notre-Dame de La Trappe Normandia, A-JLe Bouthillier de Rancé, per retornar la regla de sant Benet a la primitiva i molt severa interpretació cistercenca Per això els trapencs tenen el nom oficial d’Orde Cistercenc de l’Estricta Observança Entre les més característiques es destaquen l’observança del silenci perpetu normalment parlen entre ells a través d’un codi de signes manuals i la importància donada als treballs agrícoles Entre el 1664 i el 1700 la comunitat passà de 10 a 300 membres La…
Saint-Omer
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament de Pas-de Calais, França.
És centre comercial, però té també fàbriques de teixits, sucre i cervesa, principalment Fou bisbat del 1559 al 1790 Filla de l’abadia de Sant Bertin, fundada el 640, la població, que sovint passà del domini flamenc al dels francesos, fou integrada definitivament a França el 1678 Catedral de Notre-Dame s XIII-XV
Club des Feuillants
Història
Societat francesa de l’època de la Revolució formada pels elements moderats del club dels Jacobins.
El nom provenia del fet de reunir-se al que havia estat convent dels feuillants orde cistercenc originari de l’abadia de Feuillant, a la Gascunya Els seus membres principals foren La Fayette, Bailly, Duport, Sieyès i Barnave Defensaren la constitució del 1791 i la reialesa, i formaren la dreta de l’assemblea legislativa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina