Situació
Notable casa forta avui convertida en masia, que presenta a les seves façanes nombroses espitlleres.
ECSA - J. Bolòs
Aquesta casa forta, ara convertida en un mas, el mas del Rei, és situada al cim d’un tossal que domina tota la contrada de l’entorn, en especial els plans de Vilamajor. Des de la fortificació, hi ha comunicació visual amb diversos indrets, com Cas o Montalegre.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG118466.
De la carretera de Balaguer a Àger, surt a mà esquerra la carretera de Tartareu. A poca distància del trencall, surt a mà dreta una pista que porta cap als Masos de Millà. A 2 km des de l’inici de la carretera, a mà dreta, hi ha la casa forta.
Història
No es coneixen notícies històriques directes sobre aquesta fortificació, que es troba situada dins l’antic terme i quadra de Vilamajor. És possible que aquesta casa forta sigui l’enclavament fortificat dels dominis de l’abadia d’Àger a Vilamajor. Fins el 1067 no hi ha cap referència sobre aquest terme. En l’acta de dotació de Sant Pere d’Àger de l’esmentat any, atorgada per Arnau Mir de Tost i Arsenda, consta la concessió de Valaudium Ville Maioris a l’abadia, tot íntegre, amb delmes i primícies. La seva conquesta del poder àrab s’havia produït feia molt poc, ja que a voltes en aquests moments es parla de la quadra de Vilamajor. No cal dir que el topònim ens situa davant la persistència d’una vil·la romana o més ben dit d’una explotació d’origen romà, segurament baix-imperial, que com a tal hauria mantingut la seva entitat fins a aquest moment. Per manca de recerques arqueològiques no ha aparegut cap vestigi d’època romana, tot i el record de troballes en temps passat. Interessa destacar, però, la mateixa distribució dels conreus. L’estructura dels camps manté quelcom de les velles estructures, ben distintes de les medievals, a base de petits camps formant bancals. Aquest alou es mantindrà en gran part en possessió de l’abadia i més tard col·legiata de Sant Pere fins a la seva supressió a la segona meitat del segle XIX. El seu fraccionament en masos és força interessant per estudiar l’evolució de l’alou primitiu d’Àger. Encara actualment, un dels masos conserva en la memòria dels més grans el nom de “mas dels Canonges”, que era el que restava de les velles possessions de l’església d’Àger, proveït fins i tot de capella. Cal dir que el mas data del segle XV en endavant, mentre que la capella és del segle XVIII.
El 1068, de manera expressa i en un document únic, novament Arnau Mir i la seva esposa reiteren la donació a Àger de l’alou de Vilamajor “sicuti aqua discurrit a sumitatibus montium versus condaminan usque in via que vadit de Aggere ad Tartaret publica...”. Tartareu era encara sota domini musulmà.
No apareixen noves notícies sobre Vilamajor fins al segle XII. Del 1112 és el testament de Guillem Gilabert, que deixa a la seva muller i els seus fills un condomini a Vilamajor, que havia rebut del seu senyor Galceran Erimany. El 1158 el vescomte Guerau Ponç III torna a l’abadia d’Àger l’alou de Vilamajor, que li havia pres. El 1170 Ermessèn i els seus fills permuten amb el monestir d’Àger els seus drets sobre el molí Roder, en canvi, d’un alou a Vilamajor, que afirma haver rebut del vescomte Guerau Ponç III de Cabrera. El 1172, en ingressar el fill del batlle de Santa Linya en la comunitat de Sant Pere, aporta com a dot els cent sous que el monestir necessitava per a rescatar l’alou de Vilamajor que havia empenyorat a Pere Pocollull i al senyor de Falç (Ribagorça). El 1187 l’abat Ramon es queixava de Ramon de Claramunt, que havia destruït els seus sembrats de Vilamajor. El 1181 l’abat d’Àger estableix un contracte d’emfiteusi amb Bonet Carbonell i Ramon Punyera per l’explotació de certes terres de Vilamajor. Altres notícies més tardanes testimonien també la vinculació de Vilamajor amb l’abadia d’Àger.
Casa
Aquesta casa forta o petit castell té una planta lleugerament rectangular. Els costats N i S tenen una longitud d’uns 11, 5 m; les dues cares restants fan 10, 5 m de llarg. D’acord amb el que deduïm per les finestres d’espitllera que veiem a totes les façanes, llevat de l’oriental, devia tenir tres nivells i, per tant, dos trespols de fusta i una coberta. No sabem pas com es devia acabar el nivell superior a l’edat mitjana, ja que la coberta es modificà per a adaptar-se a una teulada de doble vessant.
Els seus murs tenen un gruix de 80 cm. Són fets amb uns carreus bastant grans i ben arrenglerats en filades. Encara es pot veure l’ús del punter a les superfícies de les pedres i l’ús del cisell pla en l’escairat de les arestes. La pedra emprada és la roca calcària del país.
Les diverses espitlleres que veiem a les façanes N, W i S són constituïdes per dos carreus adreçats, situats a banda i banda, que no depassen el gruix de dues filades del mur.
Un estudi més atent possiblement permetria de reconstruir el recinte que s’adossava a aquesta fortalesa, tal com podem veure en el casal baix-medieval de Baells. Aquesta possible casa forta del mas del Rei creiem que s’ha de datar al segle XIII. Segurament aquesta fortificació era el centre dels dominis que hi tenia l’abadia d’Àger. I, molt probablement, és d’origen romà tardà.
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 23, pàgs. 337-338 i doc. 32, pàgs. 352-353
- Fité, 1985, pàgs. 171, 216 i 267