Resultats de la cerca

Debutà als catorze anys en el film  Le bal 1931, de Wilhelm Thiele Treballà a França i a Hollywood Actuà a Mayerling 1935, d’Anatole Litvak,  Ruy Blas 1947, de Pierre Billon,  Le rouge et le noir 1954, de Claude Autant-Lara,  Alexander the Great  1956, de Robert Rossen,  Pot-bouille 1956, de Julien Duvivier,  Les demoiselles de Rochefort 1967, de Jacques Démy,  Vingt-quatre heures de la vie d’une femme 1968, de Dominique Delouche, No encontré rosas para mi madre 1973, de Francesc Rovira i Beleta i  Une chambre en ville 1982, de Jacques Démy, entre molts altres títols Els seus personatges…

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El…

Actor uniforme però eficaç, habitualment interpretà el que hom podria anomenar “herois positius” Intervingué a Days of Glory 1944, The Keys of the Kingdom 1944, Duel in the Sun 1947, Gentleman's Agreement 1947, The Great Sinner 1949, The Man in the Gray Flannel Suit i Moby Dick 1956, Designing Woman 1957, The Guns of Navarone 1960, Mirage 1965, Arabesque 1966, I Walk the Line 1970, The Omen 1976, Mac Arthur 1977, The Boys from Brazil 1978, The Sea Wolves 1980, Silent Voice 1988, Old Gringo 1989 i Cape Fear 1991, entre d’altres El 1962 li fou concedit l’Oscar per To Kill a…

Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Després d'un temps viatjant, tornà i des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot com a actor a la companyia d' Antoni Grifell És autor de nombroses obres teatrals, estrenades del 1886 al 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a  Lo Catalanista,  Revista de Sabadell  i a L’Esquella de la Torratxa…

El 1933 començà la seva carrera d’actor, que desenvolupà a Viena, Munic, Leipzig i Berlín sota la direcció de Falckenberg, Gründgens i Fehling A partir del 1935 treballà també per al cinema Fou director del Burgtheater de Viena 1966-72 i del Bayerisches Staatsschauspiel de Munic 1961-64, 1972-83, on es guanyà el respecte i l’admiració d’una part de la crítica per l’estil equilibrat i harmònic dels seus muntatges, mentre que altres sectors de la crítica hi trobaren a faltar els cops d’efecte i els tons estridents

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader

És una de les principals figures del darrer període del cinema mut Els seus films, realitzats en unes condicions difícils, foren implacables sàtires sobre els diversos aspectes de les societats de final de segle i, sobretot, de la imperial vienesa Sovint antimonàrquic, tingué molts problemes amb la part productora dels seus films, que foren mutilats i interromputs, fins al punt que hagué d’abandonar Hollywood i renunciar a la seva tasca de director, i acabà la seva carrera com a actor, a França Dels seus films com a actor hom pot esmentar Hearts of the World 1918 i…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà…

Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra  Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya  Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i  De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films de Ventura…

Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames  El sitio de Gerona 1887,  Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep Verdú, i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a El Eco de Euterpe  1873 i el recull de prosa i…