Resultats de la cerca

Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra  Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya  Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i  De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films de Ventura…

Vida Es formà a l’Agrupació Dramàtica i el 1959 es traslladà a França per estudiar a l’Escola Nacional Superior d’Art Dramàtic d’Estrasburg, sota la direcció de Pierre Lefebvre El 1962 debutà a la Comèdia de l’Est, i després treballà al Teatre de la Ciutat de París i al Teatre Nacional Popular de Jean Vilar El 1968 ja feu de primer actor a Molt soroll per a res Shakespeare, al qual seguiren Èdip Rei Sòfocles, 1969, premi Gérard Philipe 1970, entre d’altres El 1981 es consagrà definitivament en aconseguir el grau de pensionnaire de la Comédie-Française, moment en què ja encarnà…

Actor uniforme però eficaç, habitualment interpretà el que hom podria anomenar “herois positius” Intervingué a Days of Glory 1944, The Keys of the Kingdom 1944, Duel in the Sun 1947, Gentleman's Agreement 1947, The Great Sinner 1949, The Man in the Gray Flannel Suit i Moby Dick 1956, Designing Woman 1957, The Guns of Navarone 1960, Mirage 1965, Arabesque 1966, I Walk the Line 1970, The Omen 1976, Mac Arthur 1977, The Boys from Brazil 1978, The Sea Wolves 1980, Silent Voice 1988, Old Gringo 1989 i Cape Fear 1991, entre d’altres El 1962 li fou concedit l’Oscar per To Kill a…

Fou un dels membres fundadors del grup de teatre Els Comediants 1971, on ha desenvolupat la seva activitat professional Ha participat com a actor, creador i director d’aquesta companyia en espectacles com Non Plus Plis 1972, Catacroc 1973, Taller 1976, Plou i fa sol 1976, etc, i, posteriorment en Mediterrània 1991, Mare Nostrum 1992, Llibre de les Bèsties 1995, Anthología 1996, TEMPUS 1997, El sol d’Orient 1999, La Flauta Màgica 1999 i Maravillas de Cervantes 2000, Bi 2001, Boccato di Cardinale 2003, L’arbre de la memòria 2004, presentat al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 El…

Vida Començà a actuar a disset anys a la seva població natal, abans de començar a estudiar història contemporània a París, on residí intermitentment durant més de dotze anys a causa de la seva afiliació a un grup d’ultraesquerra En tornar definitivament a Catalunya, el 1976 reprengué l’ofici d’actor, i el 1979 organitzà el Festival de Cinema Àrab, acollit per la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid Artista polifacètic, ha treballat tant en el teatre i la televisió, com en el cinema i en el doblatge Debutà als escenaris el 1983 amb El gran teatro natural de Oklahoma ,…

Vida S’inicià el 1956 a Radio Juventud de Barcelona, i el 1958 marxà a Radio Nacional RNE per fer de locutor, però Juan Manuel Soriano el feu entrar a la secció d’actors i actuà a Teatro invisible el 1960 l’introduí a Voz de España Els Estudis Metro-Goldwyn-Mayer li brindaren la seva gran oportunitat, en encomanar-li la veu de Richard Widmark a Desafiament a la ciutat morta The Law and Jake Wade , 1958, John Sturges Gràcies a l’èxit treballà també per a Orphea Film i Parlo Films i fou contractat a Voz de España com a actor fix Amb el mestratge de Felip Peña hi romangué uns…

Fou un dels representants més importants del neorealisme entre el 1949 i el 1952 El seu nom, lligat gairebé sempre al de Cesare Zavattini, signà títols tals com Ladri di biciclette 1948, Miracolo a Milano premi del festival de Canes del 1951, Umberto D 1952, Il tetto 1956, La ciociara 1960, I Girasoli 1969, Il giardino dei Finzi-Contini 1971 i Il viaggio 1974 Com a actor deixà exquisides creacions a Madame de 1953, L’oro di Napoli 1954 i Il generale Della Rovere 1959 Estigué casat amb l’actriu catalana Maria Mercader

El 1933 començà la seva carrera d’actor, que desenvolupà a Viena, Munic, Leipzig i Berlín sota la direcció de Falckenberg, Gründgens i Fehling A partir del 1935 treballà també per al cinema Fou director del Burgtheater de Viena 1966-72 i del Bayerisches Staatsschauspiel de Munic 1961-64, 1972-83, on es guanyà el respecte i l’admiració d’una part de la crítica per l’estil equilibrat i harmònic dels seus muntatges, mentre que altres sectors de la crítica hi trobaren a faltar els cops d’efecte i els tons estridents

Iniciat en la dansa a l’Orfeó Gracienc, passà després al Cercle Catòlic de Gràcia, on formà part de l’esbart Vola Colom Combinà la professió de fotògraf amb les activitats de ballarí, actor i, des de l'inici dels anys noranta, tècnic de so i de llums en la mateixa entitat, vincle que mantingué durant tota la seva vida Descobert per Sergi Belbel en l’obra  Sota la pluja , produïda al Cercle, s'inicià en el teatre professional el 1995 en L’Hostalera , de Goldoni, dirigida pel mateix Belbel Aquest any debutà també a la televisió en la sèrie Pedralbes Centre , i aviat es convertí en…

Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames  El sitio de Gerona 1887,  Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep Verdú, i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a El Eco de Euterpe  1873 i el recull de prosa i…