Resultats de la cerca
Es mostren 2499 resultats
Museu de Cerdanyola
Museu
Equipament museístic municipal inaugurat a l’octubre del 1998 a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
Té la seu principal a la Ca n'Ortadó, on hi ha una exposició permanent que, amb vocació didàctica, fa un recorregut per la història local a través de l’evolució i la transformació del paisatge i el poblament de la zona des de la prehistòria fins a l’actualitat Els fons del museu són formats per un seguit de colleccions molt variades, el contingut de les quals procedeix principalment de les excavacions arqueològiques realitzades al terme municipal Hi ha també una collecció d’objectes agrícoles i estris d’època contemporània fruit de donacions i d’adquisicions fetes per l’…
Castell de la Torre d’Elna
Art romànic
El castell de la Torre té el seu origen, tal com el topònim assenyala, en una torre de guàrdia existent a l’indret almenys des del segle X L’any 938 ja es documenta la villa Torre , vila que és consignada repetidament a partir d’aquesta data La fortalesa de la Torre acabà essent considerada un veritable castell, i així en la donació de la parròquia de Sant Jaume de la Torre de l’any 1139 ja apareix el castrum de Turri Elnensis El domini eminent del terme de la Torre fou dels bisbes d’Elna fins a la fi de l’antic règim En l’actualitat no resten vestigis del castell, que es pot…
Revue des Deux Mondes
Publicacions periòdiques
Revista francesa fundada el 1828 per Prosper Mauroy i Pierre de Ségur-Dupeyron.
Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom original En l’…
Zsigmond Móricz
Zsigmond Móricz
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor hongarès.
Escriví contes que tenen per tema preferent la vida de la pagesia pobra, entre els quals Hét krajcár ‘Set cèntims’, 1908 i Barbárok ‘Bàrbars’, 1932 A les novelles Sárarany ‘Or de fang’, 1910, Fáklya ‘Torxa’, 1917, Uri muri ‘Festa de senyors’, 1927, Rokonok ‘Parents’, 1930 i Boldog ember ‘Un home feliç’, 1936 amplia la temàtica a l’ambient de les petites ciutats, i amb la trilogia Erdély ‘Transsilvània’, 1935 alludeix a problemes d’actualitat És autor de diverses novelles protagonitzades per infants, així Légy jó mindhalálig ‘Sigues bo fins a la mort’, 1920, clàssic de la…
Krystian Zimerman
Música
Pianista polonès.
A cinc anys inicià els estudis de piano a Katowice sota la tutela d’Andrej Jasinski, el seu únic professor A dinou anys guanyà el famós concurs Chopin de Varsòvia i, en lloc de llançar-se a una carrera internacional, es dedicà a ampliar el seu repertori, fins avui pràcticament cenyit a l’obra de Chopin, del qual és un dels màxims intèrprets de l’actualitat El 1976 conegué Arthur Rubinstein a París i reprengué l’activitat concertística En la seva notable discografia destaquen els enregistraments dels concerts de Schumann i Grieg, amb Karajan, els dos concerts de Chopin i Brahms,…
Santa Maria de Vallferosa (Llanera de Solsonès)
Art romànic
L’església de Santa Maria de Valferosa és situada al sud-oest del municipi de Llanera, prop de la riera que rep el mateix nom que el municipi Després del punt quilomètric 18,900 de la carretera de Solsona a Torà, a mà dreta, s’inicia una pista que a uns 200 m arriba a Santa Maria L’hem trobada esmentada en un document del 16 de maig de 1189, quan Bertran de Vallferosa donà a Santa Maria de Solsona el mas Soler, situat al terme de Vallferosa “ iuxta ecclesiam Sancte Marie de Vallefraosa ” Aquesta església ha estat molt modificada, i en l’actualitat l’edifici no sembla que conservi…
Carme Mayol Fernández
Arxivística i biblioteconomia
Professora i bibliotecària.
Llicenciada en llengua i literatura castellanes, acabà els estudis a l’Escola de Bibliotecàries l’any 1959 Treballà a la biblioteca de la Universitat de Barcelona fins el 1980, i des del 1976 fins a l’actualitat, a l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, de la qual, a més, fou directora entre els anys 1985 i 1991 És membre del Consell de Biblioteques de Catalunya, des de la seva creació el 1988 En 1995-2000 fou presidenta del Collegi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya El 1998, la seva trajectòria fou premiada per la FESABID Federación Española…
Castell de la Donzell (Agramunt)
Art romànic
La primera menció del castell de la Donzell és de l’any 1190, en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el llegaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells És esmentat també l’any 1328, en què Jaume II donà el comtat d’Urgell al seu fill Alfons En començar la guerra civil contra Joan II el terme era de Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida La baronia de la Donzell fou comprada a mitjan segle XVII pels Solà En l’actualitat, un vetust edifici que es troba al mig del poble de la Donzell, uns 6 km al nord d’Agramunt, conserva el nom d"’el Castell”
Sant Andreu de Tresserres (Olost)
Art romànic
Situada en l’antic terme del castell d’Oristà, quan aquest es desintegrà restà en el d’Olost Fou sempre una capella rural vinculada a la parròquia de Santa Maria d’Olost Les primeres notícies es troben l’any 1241 en el testament de Beatriu d’Olost, on consta que deixa dotze diners a l’església de Sant Andreu de Tresserres L’any 1687, quan la visità el bisbe Pasqual, aquest comprovà que es trobava en ruïnes, però devia ésser reparada i així ha pogut arribar dempeus fins a l’actualitat, encara que sense culte El temple actual no correspon a l’edifici documentat el segle XIII sinó a…
Santa Maria de Gràcia (Sitges)
Art romànic
Es troba situada a migdia del terme, molt a prop del castell de Miralpeix Segurament aquesta capella correspon a l’església de Santa Maria de Miralpeix, documentada per primera vegada en una visita pastoral del 1414 Els seus orígens són, però, molt més antics És probable que aquest temple fos la capella del castell de Miralpeix, esmentat des del 1057, en què el bisbe de Guislabert de Barcelona donà a Arnau d’Arloví el terme i la torre de Miralpeix per tal que el repoblés En el capbreu de la Pia Almoina del 1611 ja s’afirma que Santa Maria de Miralpeix és coneguda popularment com Santa Maria…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina