Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències polítiques a París 1957 i collaborà a la primera Antologia poètica universitària 1949 Establert molts anys a l’estranger, viatjà per Àfrica i Àsia Publicà El mar escolta Perpinyà 1957, novella d’una gran penetració psicològica, Els homicides 1981, narracions de caràcter existencialista i deixà inèdita la novella Confessió general , que fou publicada pòstumament 2007 i que el 2008 rebé el premi Joaquim Amat-Piniella Publicà també estudis sobre militars catalans Prim , 1985 Joffre , 1986 Tristany , 1988 i Cabrera , 1989 i llibres de temàtica documental Per terres de…

Milità dins l’ala dreta del partit liberal i fou diputat, representant els interessos proteccionistes de la Liga Agraria castellana Fou ministre de foment 1883 i d’ultramar 1885 amb Sagasta i maldà per concedir una certa autonomia a les colònies En 1887-88 començà a distanciar-se de Sagasta, però encara en 1892-94 participà en el govern de notables, juntament amb el seu cunyat Antoni Maura, com a ministre de finances El 1898 fou un altre cop ministre de foment, però després s’apartà dels liberals i arrossegà vuitanta-quatre diputats, i fundà el diari “El Español” El seu hereu…

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Demòcrata i republicà, fundà i dirigí el setmanari El Iris del Pueblo en la primera època 1855-56 Collaborà a l’Ateneu Balear 1863 Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera del 1865 Amic de Castelar, fou membre de la Junta de Govern de les Balears octubre del 1868 Fou cònsol d’Espanya a Alexandria novembre del 1868 i governador civil d’Almeria abril del 1870 Membre de diverses corporacions científiques, espanyoles i estrangeres, escriví Poesías 1868 i el fullet Una preocupación mallorquina 1877, on combaté les posicions de Josep Taronjí sobre la qüestió xueta

Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important collecció bibliogràfica sobre aquest tema Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia 1918-23, Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya 1927, La invasión napoleónica 1943 i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimientos revolucionarios de Cataluña 1941 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1941

Fou membre de l’Associació per a la Reforma Penitenciària i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Milità en el partit conservador i fou alcalde accidental de Barcelona Publicà una sèrie d’articles en el Diario de Barcelona , reeditats amb el títol de Mejoras de Barcelona 1878

Fundador i dirigent del partit republicà Izquierda Radical-Socialista Formà part de la comissió de diputats investigadora dels fets de Casas Viejas 1933 Fou ministre de justícia en els governs consecutius presidits per Alejandro Lerroux i per Diego Martínez Barrio 1933

Fou vicepresident de la junta suprema de Barcelona durant la revolta de la Jamància El seu ideari, identificat amb la Insurrecció Centralista , pot ésser resumit en una afirmació que féu poc abans de la seva mort “Ens devem tots a la llibertat i a la pàtria catalana" Morí en l’assalt de la ciutadella barcelonina la nit del 7 d’octubre de 1843

Estudià dret a Barcelona, però es dedicà més a les qüestions doctrinals que no pas a l’exercici de la professió S'orientà, primerament, cap a les matèries penals El delito de infanticidio , 1894, tot i que ben aviat s’interessà pel dret civil català, especialitat en la qual ha estat reconegut mestre El 1903 l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona premià el seu treball El Codi civil a Catalunya Estudi crític de les sentències del Tribunal Suprem i de les resolucions de la Direcció General dels Registres El 1904 assumí la càtedra de dret català als Estudis Universitaris…

Fill d’Antoni Borrell i Soler Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans 1946-52, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials 1958-66 i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya És autor de Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual 1943, Los censos enfitéuticos en Cataluña 1948, La persona humana 1954 i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català 1965