Resultats de la cerca
Es mostren 743 resultats
Svend Erik Tarp
Música
Compositor danès.
Inicià els seus estudis a Copenhaguen i després viatjà a Alemanya, Holanda i Àustria per ampliar la seva formació En retornar a Dinamarca, es dedicà a tasques pedagògiques, ocupà alguns càrrecs administratius relacionats amb la música i també treballà en el món editorial musical per exemple, dirigí Edition Dania El seu vessant compositiu es veié afectat per aquestes ocupacions Com pongué fins a una edat molt avançada, però durant els darrers anys de la seva vida els problemes de visió l’obligaren a tenir un ajudant que escrivís per ell El seu estil es mou dins de paràmetres…
Pieter Maessens
Música
Compositor flamenc.
Es formà com a nen cantor a la capella de Margarida d’Àustria, a Gant A la mateixa ciutat cursà estudis universitaris Fou mercenari al servei de l’exèrcit espanyol fins que s’ordenà de sacerdot l’any 1539 Entre el 1540 i el 1543 fou mestre de capella de la catedral de Kortrijk, càrrec que hagué d’abandonar a causa de problemes administratius i de la seva afició a la beguda Gràcies a la protecció de Maria d’Hongria obtingué una plaça de mestre de capella a la cort de Ferran II a Viena, com a ajudant d’Arnold von Bruck, a qui poc temps després succeí quan aquest es retirà l’any…
Empar Villalba i Dávalos
Historiografia catalana
Historiadora de l’art.
És coneguda sobretot perquè és l’autora de la primera obra sintètica sobre la miniatura valenciana medieval La seva carrera com a docent universitària fou breu, ja que només fou ajudant de la càtedra d’història de l’art el 1952 per a passar més tard a ser becària de la Institució Alfons el Magnànim, entitat que publicà la seva tesi, La miniatura valenciana en los siglos XIV y XV 1964 Obres cabdals de l’art valencià, com el Llibre d’Hores d’Alfons el Magnànim, o alguns exemplars de la biblioteca de la catedral de València o de la Universitat es donaren a conèixer arran de la seva…
Martínez Verdugo
Música
Família d’organistes castellans.
Sebastián Martínez Verdugo ~1560 - 1639 treballà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid del 1579 al 1605, any en què es traslladà a Toledo, i fou substituït per Tomás Luis de Victoria El 1618 tornà a Las Descalzas Reales, on fou de nou organista fins el 1626 Dugueren el mateix nom el seu fill i el seu net El fill fou organista de la capella reial de Lisboa el 1595, i obtingué el mateix càrrec a la catedral de Conca el 1598 Traslladat a Màlaga amb la mateixa comesa el 1600, guanyà la plaça d’organista de la capella reial de Madrid el 1606, ciutat on morí el 1653 El net Màlaga 1603 -…
José Julio Cano Ridruejo

José Julio Cano Ridruejo
Arxiu J.J. Cano
Beisbol
Jugador, entrenador i directiu de beisbol.
Format al Club Beisbol Viladecans, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva, destacà ja en categories inferiors S’inicià com a llançador, però després d’una greu lesió passà a jugar de primera base En categoria absoluta guanyà deu Lligues i deu Copes del Rei de manera consecutiva entre els anys 1982 i 1991 L’any 1983 fou considerat el millor jugador de la Lliga Disputà deu Campionats d’Europa amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del grup B el 1991, any de la seva retirada Posteriorment, exercí d’entrenador de l’equip sènior del CB Viladecans durant nou anys i de…
Jeroni de la Torre
Música
Organista i compositor valencià.
Fou organista ajudant des del 1645 a la catedral de València, on era mestre de capella Diego de Pontac i més tard ho fou Urbán de Vargas El 1654 fou nomenat organista titular, càrrec que exercí fins el 1665, any en què fou substituït per Joan B Cabanilles Es traslladà a Saragossa, on treballà com a organista des del 1677 i com a mestre de capella des del 1695 Les seves composicions es troben a l’arxiu del Pilar de Saragossa Missa 7 toni i Missa 8 toni , a la Biblioteca Nacional de Madrid 12 tonos profanos , Tonadillas y Letrillas i a la Biblioteca de Catalunya Gozos de las virtudes y…
Eve Queler
Música
Directora d’orquestra nord-americana.
Començà a estudiar piano a cinc anys i posteriorment amplià la seva formació a la High School of Music and Art i a la Mannes School of Music de la seva ciutat natal Inicià la seva carrera com a ajudant a la New York City Opera i el 1967 creà la Concert Opera Orchestra de Nova York, integrada per estudiants i professors de música El 1982 fundà a la Universitat de Maryland la National Opera Orchestra Workshop, un taller de música destinat a la difusió de l’òpera a partir de títols poc habituals del repertori, com Armida G Rossini, que el 1996 dirigí al Carnegie Hall Ha realitzat…
Miquel Paredes i Fonollà
Escultura
Escultor.
Format a la delegació de Llotja de Gràcia i amb Josep Llimona, la darrera obra del qual, un Sant Tomàs , acabà Cisellador i repussador, fou alguns anys ajudant de Gustau Violet a Ceret i a París Participà en les Exposicions Municipals de Barcelona del 1919 i del 1920, a l’Exposició del Nu 1933 i a les de Primavera dels anys 1934, 1935 i 1936, integrat al Saló de Montjuïc A Madrid aconseguí un primer premi en un concurs per a trobar l’allegoria de la República La seva obra més coneguda és El més petit de tots 1936, mascota que difongué el comissariat de propaganda de la…
Joan Plaza Duran
Basquetbol
Entrenador de basquetbol.
La temporada 1990-91 s’incorporà al Club Joventut de Badalona com a entrenador de l’equip juvenil Dirigí diversos equips de categories inferiors en el Joventut, amb l’excepció de la temporada 1995-96, que entrenà el Club Bàsquet Tarragona, fins que la temporada 1999-2000 es feu càrrec de l’equip de Lliga EBA del club badaloní Fou entrenador ajudant del primer equip del Joventut 2000-05 i del Real Madrid 2005-06 Com a primer entrenador dirigí el Madrid 2006-09, amb el qual assolí la Copa ULEB 2007 i la Lliga ACB 2007, i el Cajasol 2009-12 La temporada 2012-13 fitxà pel Zalguiris…
Jaume Pi i Sunyer
Medicina
Metge.
Germà de Pere i de Francesc Pi i Sunyer Estudià a Figueres i medicina a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1874 S'establí a Barcelona, on fou successivament metge de l’Hospital de la Santa Creu, professor clínic de la facultat i catedràtic, per oposició, de patologia general 1883 Donà un impuls decisiu a l’ensenyament clínic Molt amic de Turró, el decidí a abandonar les activitats periodístiques que el retenien a Madrid i a seguir el camí de la investigació científica a Barcelona i el nomenà ajudant seu de càtedra Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i pertangué…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina