Resultats de la cerca

Hi ha diverses classes de goniòmetres segons el tipus de mesura a fer Els més coneguts són els goniòmetres d’aplicació o de contacte i els de reflexió , tots dos emprats, principalment, per a mesurar l’angle que formen les cares dels cristalls Els primers són emprats solament en cristalls de grandària suficient, posant-los en contacte directe amb les cares del cristall Els segons són d’una gran precisió i funcionen òpticament En primer lloc hom projecta un raig de llum sobre una cara del cristall i observa amb una ullera el raig reflectit a continuació hom fa girar el cristall…

En el mètode Brinell i en el de Rockwell B el penetrador és una esfera d’acer, en el de Rockwell C és una punta cònica de diamant amb un angle de 120° i en el de Vickers és una punta piramidal de diamant amb un angle de 136°

La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar

Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per Huygens amb l’…

Un tribòmetre clàssic consisteix en un pla inclinat l’angle d’inclinació del qual és variable per tal d’aconseguir que el cos que hom hi fa lliscar ho faci amb velocitat constant la tangent de l’angle que hom mesura en aquestes condicions equival al coeficient de fregament cinètic de la superfície del cos respecte a la del pla inclinat

Constitueix alhora un resum del mètode de les observacions conjugades Per a aplicar-lo hom mesura dues vegades l’angle considerat, tot mantenint vertical l’eix de rotació de l’alidada, la primera vegada amb la ullera en la posició normal, i la segona en la posició invertida La mitjana aritmètica dels valors obtinguts és la mesura de l’angle

És un fenomen conegut des dels primers temps de l’aviació, però el seu estudi teòric és imperfecte En la barrina normal , el buc forma un angle d’uns 60° amb el pla horitzontal, i el centre de gravetat segueix una espiral d’uns 2 m de diàmetre en la barrina plana , l’angle és d’uns 30°, i el diàmetre d’1 m