Resultats de la cerca

El més primitiu consistia en un quart de cercle graduat proveït de pínnules en un dels costats de l’angle recte, per tal de visar l’astre, i d’una plomada, fixada al centre de l’angle per l’extrem lliure del cordill, que servia d’índex

La més emprada és la brúixola de tangents , en la qual la tangent de l’angle de desviació és proporcional al corrent de mesurar Hom empra també la brúixola de sinus , en la qual el sinus de l’angle de desviació és el que determina el corrent a mesurar

En el mètode Brinell i en el de Rockwell B el penetrador és una esfera d’acer, en el de Rockwell C és una punta cònica de diamant amb un angle de 120° i en el de Vickers és una punta piramidal de diamant amb un angle de 136°

Convencionalment, hom anomena pla de vibració el que conté E i la direcció de propagació, i pla de polarització el que conté la direcció de propagació i és perpendicular al pla de vibració Cap al 1690, Huygens s’adonà que, després de travessar un cristall d’espat d’Islàndia, la llum presentava unes característiques diferents de les inicials, però no sabé trobar-hi cap explicació, i fou Malus, el 1808, que, en descobrir que la llum reflectida per un mirall sota un angle ben determinat angle de polarització presentava les mateixes propietats que les observades per…

Un tribòmetre clàssic consisteix en un pla inclinat l’angle d’inclinació del qual és variable per tal d’aconseguir que el cos que hom hi fa lliscar ho faci amb velocitat constant la tangent de l’angle que hom mesura en aquestes condicions equival al coeficient de fregament cinètic de la superfície del cos respecte a la del pla inclinat

Constitueix alhora un resum del mètode de les observacions conjugades Per a aplicar-lo hom mesura dues vegades l’angle considerat, tot mantenint vertical l’eix de rotació de l’alidada, la primera vegada amb la ullera en la posició normal, i la segona en la posició invertida La mitjana aritmètica dels valors obtinguts és la mesura de l’angle

És un fenomen conegut des dels primers temps de l’aviació, però el seu estudi teòric és imperfecte En la barrina normal , el buc forma un angle d’uns 60° amb el pla horitzontal, i el centre de gravetat segueix una espiral d’uns 2 m de diàmetre en la barrina plana , l’angle és d’uns 30°, i el diàmetre d’1 m

Consta fonamentalment d’una font lluminosa que emet radiació monocromàtica, generalment una làmpada de vapor de sodi, un polaritzador, constituït per un prisma de Nicol o un polaroide, el qual transforma la llum ordinària en polaritzada, un tub situat en la direcció de propagació de la radiació, el qual conté la mostra, i un analitzador, constituït generalment per un altre prisma de Nicol El funcionament d’un polarímetre simple és el següent quan el tub per a la mostra és buit, es transmet un màxim de llum a través de l’analitzador quan aquest és alineat amb el polaritzador En collocar en el…

És característic de tipus com els negroides, els tasmanians i els australians, mentre que és una anomalia en els euròpids Hom pot mesurar el grau de prognatisme segons l’angle format per la línia que va del nasi fins al punt mitjà del maxillar superior i l’horitzontal Hom considera que es dóna prognatisme quan l’angle és considerablement superior a 90° En cas contrari, hom parla d'ortognatisme