Resultats de la cerca
Es mostren 1418 resultats
Zàmbia 2010
Estat
L’augment del preu del coure en el mercat mundial va reactivar l’economia del país, que va créixer el 6,6%, segons el Fons Monetari Internacional FMI El president, Rupiah Banda, reelegit a l’octubre del 2008, es va proposar reduir la dependència del coure, que aporta un terç del PIB, amb la concessió d’incentius a l’agricultura i la promoció del turisme Competint amb Sud-àfrica, Namíbia i Botswana a la regió, Zàmbia ha aconseguit fer-se un forat en el mercat del turisme d’aventura i de la naturalesa L’arribada de turistes s’incrementa anualment un 4% des del 1995 La lluita contra…
Violant d’Hongria
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del rei Andreu II i de Violant de Courtenay, filla de l’emperador Pere I de Constantinoble, el seu nom de fonts era Andreua El 1234, a proposta del papa, fou arranjat el seu matrimoni amb el rei Jaume I de Catalunya-Aragó li aportà en dot una elevada quantitat de diners, els drets a un comtat a Flandes i els territoris que els avis de Violant tenien a Nemours i Borgonya Jaume I li feu donació de la senyoria de Montpeller, la baronia d’Omeladès i el vescomtat de Millau Les noces, que causaren sensació a l’estranger, se celebraren a Barcelona el 1235 Dona de talent i caràcter, exercí una…
Eiximèn Peres d’Arenós
Història
Ric home d’origen aragonès de la mainada reial, establert al País Valencià.
Fou anomenat Eiximèn Peres de Tarassona fins que esdevingué senyor d’Arenós Es casà amb Alda, filla de l’antic governador musulmà de València, Abū Sa'īd, la qual li aportà en dot Arenós Una companyia aragonesa comandada per ell havia ja ajudat Abū Sa'īd en la lluita contra el darrer rei musulmà de València, Zayan ibn Mardaniš El 1233 figurava ja en el seguici reial durant el setge de València 1238 i fou un dels barons que aconsellaren l’atorgament dels primers furs de València el 1240, en la primera absència del rei, en fou nomenat lloctinent a València Morí poc després de prendre part en la…
macronutrient
Medicina
Qualsevol dels tres grups de substàncies químicament ben definides presents a la ingesta i que són el subministrament de calories per als organismes vius: proteïnes, glúcids i greixos.
Les proteïnes proporcionen 4 kcal per gram i, a banda del valor calòric, resulten imprescindibles en la dieta perquè són l’únic element que aporta nitrogen a l’organisme i perquè l’organisme és incapaç de sintetitzar nou dels vint aminoàcids existents que formen les proteïnes per tant, cal que siguin presents a la dieta Els glúcids de la dieta tenen com a funció principal el proveïment d’energia hom recomana que aportin el 50-60% de les 2 000 calories de consum diari un gram d’hidrats de carboni proporciona 4 kcal Els greixos, tot i que aporten 9 kcal per cada gram ingerit, són…
Joan de Queralt i de Ribes
Història
Baró de Puigverd.
Fill i hereu de Jaume Florià de Queralt i de Cardona i de Lluïsa de Ribes, de la qual heretà Vià i la Torre de Riu Fou diputat de la generalitat de Catalunya el trienni 1584-87 Acusat d’infringir el cerimonial i de malversacions, fou arrestat el 1587 i, encara de nou, el 1588 Del 1603 al 1611 fou governador general de Catalunya i durant el seu govern es destacà sobretot per la lluita contra els bandolers en les campanyes del 1605 i del 1609 contra Perot Rocaguinarda Es casà amb Magdalena de Moliner i de Gilabert, la qual li aportà en dot la baronia de la Granadella i diverses senyories Fou…
Giovanni Previtali
Art
Historiador de l’art.
Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres, La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…
Joan Massanet i Juli
Pintura
Pintor.
Característic avantguardista empordanès, la seva obra es mou dintre el més inspirat surrealisme, al qual aporta un estil personal ple d’una plàstica lluminositat mediterrània, transparents celatges i una viva imaginació Prengué part en l’Exposició d’Artistes Independents de la Galeria Dalmau de Barcelona 1936 Formà part del Grup Logicofobista Fundador del grup gironí Indika 1952, exposà a la III Bienal Hispanoamericana a Barcelona Als voltants del 1960, influït per l’informalisme, incorporà a les seves obres sorra i diversos materials marins, sense perdre mai el caire…
Bernat VI de Comenge
Història
Comte de Comenge (1176-1226), senyor de Muret i de Samatan.
Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la batalla de Muret…
Ferran d’Aragó Montcada-Luna-Peralta i de Montcada
Història
Polític.
Duc de Montalto i de Bivona, sisè príncep de Paternò, gran d’Espanya Comanador de Silla i Benassal a l’orde de Montesa Fill i hereu del cardenal Lluís Guillem de Montcada-Aragó Lluità a Flandes amb Guillem III de Nassau-Orange 1673-74 Del consell de guerra i del d’estat des del 1691, fou capità general de cavalleria de Nàpols, president del consell de Flandes, del de les Índies 1693 i del d’Aragó 1695-98 Exiliat per desavinences amb la reina 1697, a la mort de Carles II 1700 retornà a la cort i fou membre de la junta de regència Es casà amb l’hereva María Fajardo de Requesens, que li aportà…
deflació
Economia
Augment del poder adquisitiu del diner com a conseqüència de la baixa en l’índex de preus.
En el seu origen es troba una disminució de la quantitat de diner o de la renda monetària, que ocasiona l’existència d’un excés d’oferta de béns i serveis en l’economia La deflació pot portar directament a la depressió i a la desocupació en massa, en reduir-se la producció i la despesa L’adopció de polítiques deflacionistes per a restablir el valor del diner en diferents moments de la història, aporta nombrosos exemples en aquest sentit, i pel que fa a l’Estat espanyol, el més recent correspon al període 1932-35 Hom també aplica, però, el qualificatiu de deflacionista a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina