Resultats de la cerca
Es mostren 1177 resultats
Lluís Bellver i Sanz
Historiografia catalana
Jurista, polític i cronista.
Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a…
Tomàs Vellvé i Mengual
Disseny i arts gràfiques
Grafista, il·lustrador i dissenyador tipogràfic.
Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de…
Esteve Terrús

Esteve Terrus
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a l’École des Beaux-Arts de París S'establí al seu país natal i exposà a Perpinyà, alguna vegada conjuntament amb AMaillol, gran amic seu Participà a l’Exposició dels Artistes del Rosselló, que, patrocinada per la revista Forma , tingué lloc a la Sala Parés de Barcelona el 1905, i exposà al Salon des Indépendants de París el 1911, on Apollinaire qualificà la seva obra de seductora Convisqué amb els joves fauves i avantguardistes de l’escola de Ceret, tot i que conreà un paisatgisme d’arrel tradicional, amb una gran sensibilitat/> Fou també un mestre de l’aquarella
Tabaquisme
El tabaquisme, una intoxicació aguda o crònica produïda pel tabac, és l’hàbit tòxic més important de la nostra societat des del punt de vista de la salut pública El consum de tabac afecta una gran part de la població i és una de les causes més importants de mortalitat en el nostre país, ja que es troba en l’arrel de molts trastorns greus, com són particularment el càncer de pulmó i diversos trastorns cardiovasculars, tot i que també és origen de moltes altres alteracions que, si bé no són causa de mort, deterioren notòriament la qualitat de vida
Aurelio Arteta Errasti
Pintura
Pintor basc.
L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc
Acte de les esquerres en commemoració de l’Onze de Setembre de 1976
Esquerra Republicana de Catalunya, Podem i la CUP protagonitzen un míting a la plaça de Catalunya de Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat en el qual commemoren el primer Onze de Setembre després del franquisme, el qual es va celebrar en aquest mateix lloc La convocatòria pretén homenatjar les forces catalanistes d’arrel popular que van lluitar contra el franquisme i que van ser les impulsores d’aquella mobilització L’acte aixeca malestar entre polítics i sectors del catalanisme, perquè no s’hi convida a participar ni el Partit Demòcrata Europeu Català hereu de Convergència…
Leonci Quera i Tísner
Escultura
Pintura
Escultor i pintor.
Format amb JMBrull i MCasadevall a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, becat, a la de Sant Jordi de Barcelona Féu pintures murals, de concepte simplificat, a Vilassar i a Montmeló, però aviat se centrà en l’escultura Participà ja a l’Exposició Nacional de Barcelona 1944 i a altres mostres, entre les quals els Salons d’Octubre Becat per l’Institut Francès de Barcelona residí a París, on exposà al Salon des Indépendents Exposà a Olot, Girona, Barcelona i Madrid La seva obra, truncada per un accident de circulació, fou un interessant exponent d’una escultura abstracta en ferro forjat d’arrel…
Rafael Zabaleta Fuentes
Pintura
Pintor andalús.
Estudià a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, ciutat on exposà per primera vegada 1942, i després figurà en els successius Salones de los Once A la Tercera Bienal Hispanoamericana aconseguí el premi de la UNESCO, i el 1960 participà a la Biennale de Venècia La seva pintura representa una síntesi personal de diverses tendències la construcció derivada del cubisme, una deformació expressionista, el color fauve i una nota surrealista, evident en els Sueños de Quesada És fonamental en la seva obra una visió popular del paisatge i dels personatges, juntament amb una certa …
Rafael Monleon i Torres
Pintura
Pintor.
Fill de Sebastià Monleon Pilot nàutic, començà a exposar marines Anà a Bruges, on fou deixeble de Paulus Clays Es formà també com a gravador Retornà el 1868 i fou deixeble de Carlos de Haes i Rafael Montesinos Sobresurten les seves escenes de tempesta i de naufragi d’arrel romàntica És representat en diversos museus valencians i de Madrid Nomenat restaurador del Museo Naval de Madrid, abandonà la creació per dedicar-se a la còpia i reconstrucció de maquetes navals i a pintures de tipus documental de vaixells Escriví una ambiciosa Historia gráfica de la navegación , molt…
arrencadora

Arrencadora de patates
Agronomia
Eina o aparell capaç d’arrencar (arbres, mates, etc.).
Les arrencadores són generalment arades més o menys modificades N’existeixen diversos tipus les mecàniques, que es caracteritzen per un collar de cautxú que agafa el tronc de l’arbre, i les hidraúliques, més ràpides i modernes, apropiades per a terrenys tous L’ arrencadora de tubercles , per exemple, és una mena d’arada proveïda d’una espècie de sedàs que garbella la terra aixecada i en separa els tubercles a vegades duu aparells d’ensacament acoblats L’ arrencadora de bleda-rave funciona semblantment, però porta unes ganivetes que separen l’arrel de la corona i de les fulles, i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina