Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
esparrall
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 20 cm de llarg, color verd fosc a l’esquena i blanc argentat als flancs, amb una taca característica en forma d’anell de color negre a la base del peduncle caudal, després de l’aleta dorsal.
Sovint va en grups poc nombrosos mesclat amb altres espècies S'alimenta de petits molluscs i crustacis Habita a les costes rocalloses i en els molls dels ports de l’Atlàntic i de la Mediterrània És comú als litorals i ports dels Països Catalans
Guadalete
Riu
Riu d’Andalusia (157 km de longitud i 3 088 km2 de conca).
Recull mitjançant tres branques Guadalete estricte, Guadalporcún i Majaceite, afluents, les aigües dels relleus de Grazalema Cadis i les porta a l’Atlàntic per El Puerto de Santa María uns 10 m 3 /s de cabal Hom hi ha construït els pantans de Bornos i d’Arcos
sorell

Sorelll
Thomas Knebelsberger (cc-by-nc-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, de fins a 40 cm de llargada, amb la línia lateral rivetejada d’escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos units per una membrana, una taca negra al vorell superior de l’opercle, el dors gris verdós o blavós i els flancs i el ventre argentats.
Els individus joves viuen sota l’ombrella de les meduses grosses i s’alimenten de llurs gònades i tentacles Hom se'l menja fresc i en conserva escabetxat Habita a la Mediterrània, a la mar Negra i a les costes de l’Atlàntic, sobretot de l’oriental
llenguado

Llenguado
Hans Hillewaert (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes de la família dels solèids, que pot atènyer fins a 45 cm de longitud, té el cos oval i molt aplanat, la boca lateral i els ulls al costat dret del cos.
Les aletes parelles i la caudal són reduïdes, i a la vora externa de l’aleta pectoral té una taca negra Habita als fons arenosos, a una profunditat de 10-70 m És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic La seva carn és molt apreciada
Madeira
Riu
Riu del Brasil, un dels principals afluents de l’Amazones (3.300 km).
Neix de la confluència d’alguns rius bolivians Guaporé , Mamoré , Beni i Madre de Dios , i poc després rep l’Abuná És navegable des de Porto Velho fins al seu desguàs a l’Amazones, a pocs quilòmetres de Manaus Constitueix una sortida cap a l’Atlàntic
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
badia de Hudson
Badia
Badia del N del Canadà, situada entre les terres del NW i la península del Labrador.
Es comunica amb l’oceà Atlàntic per l’estret de Hudson Les seves aigües són poc salines, i només són navegables de juliol a octubre la resta de l’any són glaçades El comerç és monopolitzat per la Hudson's Bay Company El port principal és Churchill
Hudson
Riu
Riu del NE dels EUA (920 km de longitud i 35 000 km2 de conca).
Neix a les muntanyes Adirondack, i descendeix de N a S fins a la seva desembocadura, a l’Atlàntic Passa per Nova York, on el seu estuari forma el port de North River És unit per un canal als llacs d’Erie i de Saint Lawrence
Thomas Bailey Aldrich
Literatura
Periodisme
Poeta, narrador i periodista nord-americà.
Director, entre d’altres, de la revista Atlantic Monthly 1881-90 en el camp de la creació és recordat sobretot per la novella The Story of Bad Boy 1870 i pel recull de narracions Marjorie Daw and Other People 1873, que reflecteixen un costumisme sense preocupacions transcendents
Juan de Lángara y Huarte
Marí gallec.
Participà en viatges d’exploració científica a l’Atlàntic i al Pacífic especialment el 1774, i passà a dirigir 1793 l’esquadra hispànica que operava a la Mediterrània contra la República francesa Fou secretari de marina 1796-99 i membre del consell d’estat de Carles IV
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina