Resultats de la cerca

Diputat del partit nacional-liberal 1907, fou el fundador del partit populista 1918 Nomenat canceller 1923, formà un govern de coalició amb els socialistes Reprimí amb energia les revoltes socials, però, abandonat pels socialistes, hagué de dimitir Com a ministre d’afers estrangers, féu costat al pla Dawes i al pla Young, participà en la conferència de Locarno i signà el pacte Briand-Kellog de renúncia a la guerra 1928 Escriví Von der Revolution bis zum Frieden von Versailles ‘De la Revolució fins a la pau de Versalles’, 1919 EL 1926 li fou atorgat el premi Nobel de la Pau, que…

Interessat en l’estudi del llenguatge creat pels mitjans de masses, fou el primer a donar la importància que després tothom ha atorgat al repertori formal de la publicitat, la senyalització i els còmics Després d’haver emprat l’expressió Pop Culture, fou el creador de l’expressió Pop-Art, que fou adoptada a tot el món, al voltant del 1954 Fou un dels primers a fer conèixer l’IG Independent Group anglès L’any 1950 publicà el text The Arts and the Mass Media Les arts i els mitjans de masses a l’"Architectural Design”, de Londres Del 1962 al 1966 tingué cura del Museu Guggenheim, de…

Estudià a les universitats de Tübingen, Berlín i Bonn Es traslladà el 1937 als EUA on es naturalitzà el 1945 Fou professor de biologia al California Institute of Technology 1947-77, membre de la National Academy of Sciences i de diferents collectius científics internacionals Es destaquen els seus treballs sobre la genètica dels bacteriòfags i de la mosca drosòfila, sobre la fisiologia dels sentits i també sobre la teoria quàntica dels enllaços químics Juntament amb AD Hershy i SE Luria li fou atorgat el premi Nobel de medicina i fisiologia 1969 per les investigacions sobre la…

Correspon a l’octava alta del flautat o principal de 8', i és el seu primer enriquiment harmònic En l’orgueneria centreeuropea també es pot trobar, amb aquest nom, en la tessitura de 8', quan hi ha un flautat de 16', o en la de 2’ quan l’orgue només en disposa d’un de 4' És el joc bàsic de referència utilitzat per a l’afinació de tots els altres jocs de l’orgue Per això l’orgueneria francesa li ha atorgat el nom de prestant , i l’anglesa, el de diapason En l’orgue català és el primer flautat de la cadireta

La particularitat està que contingui únicament disposicions a favor de tots els descendents del testador, o a favor d’aquests i del seu cònjuge per tal de deixar-li l’usdefruit A diferència del testament hològraf, no és subjecte a cap termini per a la seva protocollització Solament es podia revocar per un testament posterior solemne, però aquesta particularitat ja no és vigent

En especial és aplicat a l’acceptació dels procuradors dels tribunals del poder que atorguen a llur favor els litigants

Relació de premis Nobel de química 1901 Jacobus Hendricus Van’t Hoff Països Baixos 1902 Emil Fischer Alemanya 1903 Svante August Arrhenius Suècia 1904 William Ramsay Gran Bretanya 1905 Adolf von Baeyer Alemanya 1906 Henri Moissan França 1907 Eduard Büchner Alemanya 1908 Ernest Rutherford Gran Bretanya 1909 Wilhelm Ostwald Alemanya 1910 Otto Wallach Alemanya 1911 Marie Curie França 1912 Victor Grignard França, Paul Sabatier França 1913 Alfred Werner Suïssa 1914 Theodore Williams Richards Estats Units d’Amèrica 1915 Richard Willstätter Alemanya 1916 No atorgat 1917 No atorgat…

Estudià a les universitats de Howard i Cornell 1951-55 Des del 1965 es dedicà a la literatura, i es professionalitzà com a editora i escriptora Els temes de la seva obra, bàsicament novellística, se centren en la dona negra nord-americana, que situa en un entorn de racisme i de descomposició de les comunitats afroamericanes The Bluest Eye 1970, Sula 1973, Song of Solomon 1977, Tar Baby 1983, Beloved 1987, premi Pulitzer 1988, Jazz 1992, Paradise 1997, Love 2003 També escriví assaig Playing in the Dark Whiteness and the Literary Imagination , 1992 Remember The Journey to School Integration ,…

Actiu a la resistència 1942-44, des del 1950 treballa per compte del CNRS, del qual ocupà un càrrec directiu 1970-93 Director de les revistes ‘Arguments’ 1957-62 i ‘Communications’, des del 1972, el seu treball s’ha centrat en la formació de les opinions i les mentalitats en el món contemporani Ha publicat, entre altres assaigs, L’An Zero de l’Allemagne 1946, L’homme et la mort 1951, De la nature de l’URSS 1983, Penser l’Europe 1987 i Mes Demons 1994 Condecorat amb la Legió d’Honor, el 1994 li fou atorgat el Premi Internacional Catalunya Des del 2010 és doctor honoris causa per…

La seva obra, molt influïda per Brecht, fou inicialment filocomunista Die Korrektur , ‘La correcció’, 1958 Der Bau , ‘La construcció’, 1964, però la crítica al règim de la DDR en Die Umsiedlerin oder das Leben auf dem Lande ‘La desnonada o la vida al camp’ comportà el 1961 l’expulsió de Müller de la Unió d’Escriptors hi fou readmès el 1988 Posteriorment, en Philoktet 1966, Ödipus Tyrann 1967, Macbeth 1972 i Die Hamletmaschine 1977 reelaborà mites i obres clàssics, que situà en un context actual Parallelament, el seu prestigi a Occident augmentà i el 1985 li fou atorgat el premi…