Resultats de la cerca

Emprà el cognom italianitzat Rossetti Fou mestre de capella en diverses corts nobiliàries alemanyes Conreà sobretot la música instrumental amb obres d’una elegància remarcable simfonies, concerts —flauta, piano, trompa, etc—, oratoris

Estudià dret i filosofia a Praga Collaborador del Berliner Tageblatt , escriví articles satírics en un estil paròdic de gran èxit, així com novelles i narracions, d’entre les quals destaquen Der neue Ahasver “El nou Ahasver”, 1882, Hypatia 1892 i Der letzte Tod des Gautama Buddha “La darrera mort del Gautama Buda”, 1913 La seva filosofia, d’un escepticisme molt acusat, se centra en l’anàlisi i la crítica del llenguatge i els seus usos De l’obra filosòfica de Mauthner destaca, sobretot, Beiträge zu einer Kritik der Sprache “Contribucions a una crítica del llenguatge”, 1901-06 i el Wörterbuch…

Comte de Thurnu Intervingué en la defenestració de Praga 1618 i fou un dels dirigents de la insurrecció dels protestants bohemis contra l’autoritat imperial Derrotat en la batalla de la Muntanya Blanca 1620, hagué d’exiliar-se

Bon coneixedor de les literatures estrangeres, renovà radicalment la crítica literària txeca A partir del 1928 publicà Šalduv Zápisník ‘El noticiari de Salda’, 1928-37, testimoniatge del seu temperament lluitador Cal esmentar Boje o zítrek ‘Batalles per al demà’, 1905, Duše a dílo ‘L’ànima i l’obra’, 1913 i Básnická osobnost Dantova ‘La personalitat poètica de Dant’, 1921 Els seus drames exerciren també una gran influència en el desenvolupament del teatre txec Zástupuvé ‘Les masses’, 1921, on s’ocupa de la salvació de l’individu, Dítě ‘L’infant’, 1923, pròxim a la literatura proletària, i…

Membre del Partit Comunista 1921, formà part del Comitè Central 1929 i de l’Assemblea Nacional 1935 Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb els partisans eslovacs Després de la guerra fou nomenat secretari general del partit i vice-primer ministre 1948 Caigut en desgràcia 1951, fou destituït i executat, acusat d’ésser agent sionista i espia de les potències occidentals L’any 1963 fou rehabilitat

Estudià filologia romànica i, sorprès per la Primera Guerra Mundial viatjant per Espanya, s’establí a Barcelona el 1914 Collaborà a l' Enciclopedia Espasa i traduí al txec obres de Rusiñol, Guimerà, Adrià Gual, entre d’altres El 1926 retornà a Praga, on ensenyà català a la universitat i divulgà en conferències el tema de l’Estatut i l’obra cultural de la República Espanyola

A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura , traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga , des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci ‘Els covards’, 1958, Legenda Emöke 1963…

Residí a París des del 1921 Després d’un període de temàtica de paisatge ciutadà evocant escenes parisenques, passà per un altre d’abstracció Se situà molt a prop del surrealisme en la seva producció posterior, en la qual les visions còsmiques emergeixen d’un fluid immaterial en el qual es difonen i confonen la terra, la vegetació, els núvols, etc Exercí també la crítica d’art i escriví per a revistes txeques cròniques de París i notes de viatges

Hereu de la tradició figurativa, reelaborà al llarg de més de 700 muntatges teatrals i operístics l’art de l’escenografia gràcies a les noves possibilitats de la tècnica Les seves realitzacions al Teatre Nacional de Praga, on treballà des del 1947 i del qual fou director d’escenografia des del 1951 fins el 1992, i en altres teatres europeus i nord-americans entre els quals el Metropolitan de Nova York, l’Old Vic Theatre de Londres, La Fenice de Venècia i les òperes de París, Berlín i Sant Petersburg es caracteritzaren per la puresa arquitectònica i un ús essencial de la llum i el moviment…

Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà, gràcies a la seva…