Resultats de la cerca

Aquesta política era propugnada pel rei de França per tal de mantenir lligats els seus descendents Iniciada de fet per Lluís XIV, durant la guerra de Successió d’Espanya, tingué un llarg moment d’estroncament després del 1715 El primer pacte de Família 7 de novembre de 1733, signat entre Lluís XV i el seu oncle Felip V d’Espanya, en ocasió de la guerra de successió de Polònia, tingué com a resultat més vistent el reconeixement 1738 dels trons de Nàpols i Sicília per a Carles VII, fill de Felip V i d’Isabel de Parma El segon pacte 28 d’octubre de 1743, signat entre Carles VII, Felip V i Lluís…

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…

Descendent del duc de Berwick , militar al servei dels Borbó i principal artífex de la derrota dels catalans en la guerra de Successió el 1714 Entre molts dels seus títols nobiliaris l’aristòcrata que en tenia més de tot el món, estava en possessió de 16 títols de Gran d’Espanya Casada amb el també aristòcrata i alt funcionari Luis Martínez de Irujo, hi tingué sis fills Després d’enviudar 1972 contragué matrimoni dues vegades més, sense descendència Una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, es feu notar per l’omnipresència en la vida social i les revistes del…

Amb els vots dels regidors de Capgirem Vic, Vic per a Tots, ERC, el PSC i alguns de CDC, el ple de l’Ajuntament de Vic aprova la moció presentada pel primer d’aquests grups per a declarar el rei Felip VI de Borbó persona non grata a la capital d’Osona És una més de les ciutats catalanes que al llarg de l’any aproven per majoria alguna mena de rebuig institucional al rei d’Espanya Entre d’altres, ho han fet Olot 29 de gener, Cervera 31 de gener, Terrassa 26 de febrer i Torelló 1 de març Posteriorment s’hi afegeixen municipis com Alpicat 5 d’abril, Esparreguera 14 d’abril i Sitges…

Educat dins la religió catòlica, fruí del favor de la cort fou nomenat per Enric II coronel-general d’infanteria 1547, almirall 1552 i governador de Picardia 1555 A la mort d’Enric II es convertí al protestantisme ~1558 i esdevingué, amb Condé, el cap dels hugonots D’acord amb el rei Carles IX, del qual era conseller, preparà l’ofensiva francesa a Flandes i concertà la unió d’Enric de Borbó futur Enric IV amb Margarida de Valois Sofrí un atemptat, quan sortia del Louvre, que no tingué conseqüències 22 d’agost de 1572, però dos dies més tard esdevingué una de les víctimes de la…

Fill de Ferran II El seu govern es caracteritzà per la voluntat de romandre neutral en les guerres de Lluís XIV i per la decadència interna a mans de la noblesa cortesana i del clericat Tement l’extinció de la línia masculina de la dinastia, i després de rebutjar la idea d’una restauració republicana, abolí la bulla aurea de Carles V, que prohibia la successió femenina, per a possibilitar la de la seva filla Anna Lluïsa, mentre la Quàdruple Aliança França, Anglaterra, Holanda i l’Imperi decidí, pel tractat de Londres 1718, que en cas d’extinció de la línia masculina Toscana passaria,…

Majordom major de Carles II de Castella, féu empresonar el favorit Fernando de Valenzuela 1676, amb violació de la immunitat eclesiàstica, fet que li valgué l’excomunió Fou lloctinent de Catalunya 1690-93, on sabé captar-se la simpatia dels catalans, bé que fracassà en la lluita contra els francesos, que ocuparen Roses Tornà a la cort, on féu costat al partit de Marianna de Neuburg, però més tard passà al bàndol dels Borbó Acompanyà Felip V de Castella durant la seva visita al Principat 1702 i durant el setge de Barcelona 1706 Lluità a la campanya de Catalunya i assessorà el…

Ascendí a general durant la guerra contra els independentistes xilens En esclatar la primera guerra Carlina prengué partit per Carles Maria Isidre de Borbó, bé que sempre figurà entre els moderats Comandant general de Biscaia 1835 i comandant en cap de l’exèrcit reial 1838, féu afusellar alguns caps destacats de la fracció apostòlica Estella, 1838 i inicià tractes per a la pau amb Espartero Tots dos signaren el conveni de Bergara l’any 1839 Per l’agost del 1836 havia estat nomenat comandant general de l’exèrcit carlí de Catalunya, en substitució d’Ignasi Brujó El 4 d’octubre de…

Fundat per Manuel Simó i Marín, en foren directors Josep Lluís Martín i Mengod 1911-13 i 1914-18, Lluís Lúcia 1913-14 i 1919-36 i el mateix Simó 1918-19 Amb un tiratge d’uns 20 000 exemplars, cap al 1912 era el diari matutí de més circulació al País Valencià Lúcia mantingué durant la primera època la secció d’informació regional, sovint redactada en català El 1916 promogué una campanya favorable a l’autonomia regional El 1919, seguí Vázquez de Mella i se separà de Jaume IV de Borbó Durant la guerra civil 1936-39 el Front Popular s’emparà del periòdic Acabada la guerra, no en fou…

Es llicencià en dret a València 1844 Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó Alfons XII d’Espanya li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia El seu fill, Josep Maria Santonja i Almela Biar 1851 — València 1906, segon marquès de Villagràcia, també polític, estudià dret i amplià estudis a París i Brusselles i fou un membre destacat del partit conservador Com a tal fou diputat a corts 1877, 1879 i 1884 El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València Fou…