Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
Jalapa Enríquez
Ciutat
Capital de l’estat de Veracruz, Mèxic, des del 1885, situada a 1427 m d’altitud.
Hi ha boscs tropicals i conreus de flors, de cafè i de tabac Té indústria tèxtil i química, i hi ha universitat i aeroport
bostríquids
Zoologia
Família de coleòpters polífags integrada per individus de dimensions mitjanes, amb el cos cilíndric i recobert de forts teguments de coloració fosca i amb mandíbules molt potents.
Són molt perjudicials per als boscs les larves excaven galeries als troncs i a les branques, especialment de les coníferes i dels arbres fruiters
bongo
Bongo
© Fototeca.cat - Corel
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de cos robust, amb la cua llarga i les banyes gruixudes i retorçades, presents en ambdós sexes.
El pelatge és de colors rogencs, amb franges blanques acusades Els bongos viuen als boscs africans, prop de l’aigua, i són animals tímids
cob
Cob mascle
© Xevi Varela
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins de gran talla amb el pelatge curt i d’un gris marró.
Els mascles presenten un banyam en forma de lira Habita a les zones de boscs centreafricanes, prop de l’aigua o en zones palustres
picot
Picot verd
inasiebert (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Nom donat als ocells de la família dels pícids, de l’ordre dels piciformes, que tenen les rectrius amb l’extrem afuat i el raquis rígid.
S’alimenten d’insectes i larves que extreuen de les escletxes de l’escorça dels arbres, els troncs dels quals escalen recolzant-se en l’extrem de la cua Alguns presenten un lleuger dimorfisme sexual El picot negre Dryocopus martius , de 46 cm, és de color negre amb els ulls grocs El mascle té tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell Habita a les fagedes i boscs muntanyencs de coníferes d’una gran part d’Euràsia Als Països Catalans, és comú als Pirineus El picot verd o fuster o picacarrasques Picus viridis , de 32 cm, és de color verd, amb les parts inferiors més…
Argonne
Vall
Massís de França que, amb una longitud d’uns 40 km, s’estén entre la vall superior de l’Aisne i la vall de l’Aire, i forma el límit natural entre la Xampanya i la Lorena.
Té un relleu rocós cobert per una espessa capa de gres, amb grans boscs de roures Les principals poblacions són Vouziers i Clermont-en-Argonne
maduixera
Maduixera silvestre
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia, de la família de les rosàcies, perenne, estolonífera, de fulles trifoliolades, de flors blanques i de fruits en núcula, disposats sobre receptacles carnosos i vermells, anomenats en conjunt maduixes.
Es fa en boscs o llocs ombrívols És conreada pels seus fruits, però ha estat quasi totalment substituïda per la fraguera , d’origen nord-americà
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
Los Navalucillos
Municipi
Municipi de la província de Toledo, Castella-la Manxa, situat als monts de Toledo i drenat pel riu Pusa, afluent del Tajo.
És una zona de boscs alzines, sureres i mates L’agricultura i la ramaderia són recursos econòmics bàsics La indústria majoritària deriva del sector primari
cassoleta violàcia
Micologia
Bolet ascomicet, de l’ordre de les pezizals, que es forma just a sota la superfície de la terra, en forma d’esfera carnosa buida, de color blanquinós, i s’obre després en estrella, a flor de terra, mostrant l’himeni al principi de color rosa lila, i després, d’un bell violeta.
Llavors ateny de 5 a 15 cm de diàmetre Apareix a la primavera, en boscs de pins, sobre sòls calcaris o sorrencs, sovint en grups