Resultats de la cerca

Ha treballat com a actor, doblador, i fundador i coordinador de diverses entitats cíviques És autor de les peces de temàtica social L’estació de la disbauxa 1992, Euskadi crema 1992, Abans de les vespres 1993, premi Enriqueta Arimany de teatre breu 2002, Fosc de lluna 1994 i Draps bruts 1999, entre d’altres També ha escrit guions per a la ràdio, la televisió i el cinema

Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721

Inicià la seva carrera musical com a intèrpret de tuba al costat de Lester Young i Jo Jones Després d’una breu incursió amb el piano com a líder del seu propi trio, el 1949 es decidí definitivament per l’orgue Hammond Professional des del 1951, el seu primer èxit, Amen , establí el precedent de l’essència de la seva música, una fusió de blues , jazz i funk

Després d’un breu període a París 1938-40 s’installà als Estats Units on el 1943 demostrà que la variació bacteriana consisteix en mutacions espontànies, fet que establí la base tècnica i conceptual per als treballs de genètica de microorganismes Posteriorment, treballant amb fags, postulà models que descriuen matemàticament llur procés de multiplicació El 1969 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb MDelbrück i ADHershey pels seus treballs sobre els bacteriòfags

Conreà la narració breu i sobretot la novella, i destacà per l’observació de paisatges i ambients de la seva terra i pel coneixement profund de la psicologia dels personatges Cal esmentar, entre altres obres seves, La quiebra 1947, El supremo bien 1951, Esta oscura desbandada 1952, La vida como es 1954, Una mujer sobre la tierra 1959 i Una rica hembra 1970 Fou membre de la Real Academia Española des del 1957

Predicador i escriptor espiritual, fou rector de Villagarcía, Burgos i Valladolid És autor de diversos catecismes i doctrines que tingueren fins al s XIX una extraordinària difusió i que foren traduïts a diversos idiomes Un d’ells fou traduït en mallorquí el 1746 Catecisme i exposició breu de la doctrina cristiana i se'n feren com a mínim sis edicions a Mallorca també se'n féu una altra traducció catalana publicada a Barcelona el 1852

El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica

Com el seu germà Manuel, es formà al planter del Futbol Club Barcelona Quan encara no havia complert disset anys disputà un partit en la Lliga 1928-29 Interior esquerre, després de jugar de manera molt breu en l’equip blaugrana, fitxà, entre altres equips, per l’Espanyol 1929-30, el Júpiter 1930-34, el Sabadell 1934-35, el Vic 1935-37, el Badalona 1937, el Lleida 1941-42 i el Sant Celoni 1942-43

Pertany al grup d’intellectuals russos que fomentaren el sentit autòcton de la cultura russa Utilitzà la poesia per a confirmar les seves teories poètiques Defensor i impulsor del vers tònic enfront del sillàbic, del qual mostrà la millor adequació a la poesia russa Novyj i kratkij sposob k složeniju rossijskikh stikhov ‘Nou i breu procediment per a la composició de versos russos’, 1735 Fou traductor i adaptador de coneguts autors estrangers

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València