Resultats de la cerca
Es mostren 971 resultats
Provins
Ciutat
Ciutat del departament de Sena i Marne, França.
La ciutat alta és en un promontori que domina el riu Durteint i conserva muralles dels s XII-XIV, amb la Tour de César i nombroses cases medievals la ciutat baixa conserva les esglésies de Saint-Ayoul s XI-XIII i de Sainte-Croix s XVI És un centre turístic i comercial
Institució per a l’Ensenyament de la Dona
Centre d’ensenyament per a la dona creat a València el 1888 per la Societat Econòmica d’Amics del País sobre la base d’una antiga escola de comerç femenina creada per la mateixa entitat (1883).
Seguí les activitats de la Institución Libre de Enseñanza Constava d’escola preparatòria, de cultura general, d’institutrius, de comerç, d’idiomes i de belles arts Entre els professors cal esmentar Joan Antoni Oliver, Eduard Boscà, Anicet Sala, Amanç Amorós, Eduard Soler i Pérez i César Santoma Tingué activitat almenys fins el 1913
Publi Nigidi Fígul
Història
Erudit llatí.
Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili
Lambert Beauduin
Cristianisme
Benedictí i ecumenista belga.
Entrà a l’abadia de Mont-César, a Lovaina, l’any 1906, i fou el creador 1909 del moviment litúrgic pastoral L’any 1925 fundà a Amay un monestir benedictí dedicat a la unió dels cristians, que fou traslladat el 1939 a Chevetogne Fou un dels capdavanters del moviment ecumènic dins l’Església Catòlica
Cirta
Ciutat
Ciutat de Numídia.
Masinissa hi establí la seva capital després de vèncer Sífax 203 aC La seva conquesta per Mari posà fi a la guerra contra Jugurta Cèsar hi fundà una colònia de dret romà El 311 dC s’hi féu fort l’usurpador Domici Alexander, i Maxenci la saquejà Constantí la reconstruí i li donà el seu nom, Constantina
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa

Tiradors de l’Associació de Tir amb Arc la Conxorxa
Associació de Tir amb Arc la Conxorxa / Ana Montes Montes
Esports de tir
Club de tir amb arc d’Arenys de Mar.
Fou fundat el 2006 La majoria dels seus tiradors competeixen en les especialitats de bosc, camp, aire lliure i sala, i en les categories d’arc compost, arc nu i recorbat olímpic En formen part els campions d’Espanya César Gómez, Albert Ramentol, Joan Valls, David Garre, Basili Garcia, Martí López, Antonio Álvarez, Manuela Martínez i Charo Reyes
naumàquia
Jocs
En l’antiguitat clàssica —i sobretot a Roma—, espectacle que reproduïa un combat naval.
Representants a partir de Cèsar 46 aC, aquests espectacles foren molt freqüents durant el s I, en els regnats de Claudi que n'organitzà un amb més de 20 000 homes al llac Fucino, l’any 52 aC, Neró, Tit i Domicià L’última naumàquia fou celebrada el 248 dC per commemorar el millenari de la fundació de Roma
Luci Afrani
Història
Militar
General romà, infeudat a Pompeu, que el designà lloctinent seu, el féu elegir cònsol (60 aC) i l’envià a Hispània, en el moment més crític de les lluites civils, com un dels seus legats, amb comandament sobre la Hispània Citerior.
Afrani, juntament amb Petreius, no pogué impedir que Juli Cèsar passés el Pirineu i que els derrotés a la batalla decisiva lliurada al S de Lleida 49 aC Fou també un dels vençuts de Farsàlia i, amb els darrers pompeians, de Tapsa 46 aC Morí després d’aquesta batalla, probablement a les mans dels seus mateixos soldats
Maria Comnè
Història
Reina d’Hongria i Tessalònica.
Filla de l’emperador Manuel I i d’Irene abans Berta de Sulzbach Fou promesa el 1163 amb el rei Bela III d’Hongria, però aquest trencà la promesa el 1169, i fou casada el 1178 amb el cèsar Rainer de Montferrat, fill del marquès Guillem IV, a qui Manuel I donà el regne de Tessalònica Ambdós foren assassinats
Tiberi II
Història
Emperador d’Orient (578-582).
Membre de la dinastia de Justinià, fou adoptat com a fill per Justí II, el qual el nomenà cèsar 574 Consagrat emperador, alhora que consolidava la situació interna de l’estat, derrotà els perses 578-81 i aconseguí ampliar les fronteres de l’Imperi amb l’ajut del seu gendre Maurici, que el succeí en el tron
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina