Resultats de la cerca

Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com Lola Arquimbau,…

Amb el subtítol de “La revista que sale los miércoles”, és escrita en castellà, i des dels inicis seguí l’estètica i la tendència política d’ E l Papus 1973-86, revista en la qual collaboraren alguns dels seus autors més destacats Combina text i tires còmiques, i entre els articulistes, guionistes i dibuixants que hi han treballat hom pot esmentar  Oscar , José Luis Martín, Albert Monteys,  Ivà , Jaume Perich ,  Kim ,  El Roto , Manel Fontdevila, Iu Forn i Romeu, entre molts altres Amb un humor càustic i una clara intencionalitat d’esquerres, els temes habituals són l’actualitat política…

Realitzà curtmetratges als EUA i debutà en el llargmetratge amb la producció xinesa rodada a Nova York Fushing Hands 1991 Es consagrà internacionalment amb The Wedding Banquet 1993, Os d’Or a Berlín, on ironitza sobre el fals i simbòlic matrimoni entre la Xina continental i la insular, i també amb Eat Drink Man Woman 1994, ambdues nominades a l’Oscar a la millor pellícula estrangera Sense and Sensibility , Os d’Or a Berlín i Oscar al millor guió adaptat, escrit per l’actriu Emma Thompson a partir de la novella de Jane Austen 1995 The Ice Storm 1997, Ride with the Devil 1999, Crouching Tiger,…

Fill de refugiats judeopolonesos, d’infant emigrà amb els seus pares a Nova York, on cursà estudis d’art i filosofia inacabats Posteriorment treballà en la indústria gràfica i creà alguns còmics, molt influït per l’ambient underground d’aleshores Després d’un collapse nerviós a resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric, anà a San Francisco 1972, on fou professor d’art i publicà diversos còmics, entre els quals cal citar Prisoner on the Hell Planet , sobre el suïcidi de la seva mare Un altre cop a Nova York, del 1979 al 1987 fou professor de la New York School for Visual Arts En…

Treballant com a ascensorista en un night club , tingué l’oportunitat de substituir un humorista que es posà malalt, i d’aquesta manera inicià la seva carrera en el món de l’espectacle Juntament amb un amic formà el tàndem còmic The Two Beat, que arribà a fer-se molt famós a la televisió del seu país d’aquesta època prové el nom que encara fa servir com a actor, Beat Takeshi Més endavant començà a treballar en el cinema, sota les ordres d’altres directors, en pellícules com Merry Christmas, Mr Lawrence 1983, de NOshima Johnny Mnemonic 1995, de RLongo Tokyo Eyes 1998 o Batoru…

Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera Amb les seves collaboracions al diari El Correo Catalán  —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista 1970—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu Fou collaborador diari de La Vanguardia , Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès Tele-exprés i El Periódico , i de les revistes Hermano Lobo de la qual fou membre fundador el 1972,   Por favor que…

Vida Provinent de la sarsuela, fou una gran figura del vodevil i membre assidu de la companyia de Josep Santpere El 1910 feu d’operador de la Cabot Films al costat de Fructuós Gelabert, Andreu Cabot i Godofredo Mateldi Amb aquesta productora escriví, dirigí, fotografià i protagonitzà La intrusa 1917, amb Carme Villasan, Ramon Quadreny i Pau Pou de Vendrell També formà part de l’elenc d’actors dels primers anys de la Studio Films –productora amb referència pels intèrprets provinents del teatre còmic i el vodevil– i encarnà papers en la majoria dels disset capítols de Cuentos…

Vida Començà la seva carrera realitzant films amateurs fins que el 1931 entrà en el camp professional com a extra També fou redactor en cap de "Filmópolis Revista mensual cinematográfica" 1933-36 i collaborà en "Cine-Art" 1933-35 Durant la postguerra fou contractat com a ajudant de direcció de Producciones Campa, la qual li donà l’oportunitat d’estrenar-se com a director i guionista amb Un ladrón de guante blanco 1945 El següent film, Cuando los ángeles duermen 1947, ja el realitzà per a PECSA, que posà a la seva disposició un equip tècnic i artístic estable Per a aquesta empresa…

Vida Després de cursar estudis de dret i periodisme, el 1947 ingressà com a guionista a Ràdio Barcelona Allí participà en nombrosos i diversos programes, obtingué el premi Ondas per la radionovella Sin derecho a vivir 1953 i es feu molt popular amb l’espai de contes infantils Tambor, que es mantingué en antena del 1955 al 1972, amb un total de 7000 contes Autor d’obres teatrals, comèdies musicals i novelles, publicà articles periodístics en diaris i revistes com "Crítica" 1944-50 També traslladà la seva activitat literària al cinema, com a guionista de films produïts per Ignasi F Iquino en un…

S’inicià com a illustradora d’historietes per al públic femení a les editorials Favencia —contes de fades Margarita —, Hispano Americana de Ediciones — Mercedes — i Toray — Cuentos de la abuelita  1956 la sèrie d’aventures  Matildita, el terror del barrio  des del 1957, dins de la collecció Alicia , considerada una de les primeres nenes “terribles” de les historietes illustrades de l’Estat espanyol— Entre el 1965 i el 1967, collaborà amb diverses revistes de l’Editorial Bruguera  Tiovivo, Din Dan  i  El Capitán Trueno  En el període 1966-67 també publicà les sèries  Els Yeyés , a la revista …