Resultats de la cerca
Es mostren 1442 resultats
James Thomas Bowman
Música
Contratenor anglès.
S’inicià en el cant al cor de la catedral d’Ely i, després, estudià al New College d’Oxford B Britten el contractà per a l’English Opera Group i per al paper d’Oberon d' El somni d’una nit d’estiu El 1970 es presentà a Glyndebourne Anglaterra amb La Calisto , de Cavalli, amb la qual inicià el seu repertori habitual, centrat en l’òpera barroca i prebarroca Destaquen especialment les seves intervencions en el terreny de l’oratori Participà també en l’estrena d’obres contemporànies i protagonitzà nombrosos enregistraments de recitals, òperes i música sacra
Maria Paredes i Baulida
Literatura catalana
Historiadora de la cultura.
Doctora en filologia clàssica 1990 Ha centrat les seves recerques en la recepció dels clàssics entre els autors illustrats menorquins entre altres treballs, ha publicat estudis sobre la influència dels clàssics en Joan Ramis i ha editat el Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí 2001 i les traduccions de Ciceró 2002 d’A Febrer i Cardona, així com l’estudi Antoni Febrer i Cardona, un humanista illustrat a Menorca 1761-1841 1996 i ha dirigit l’edició de l’obra completa Li ha estat atorgat el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear 1997
Sant Pau de Pinós

Parròquia rural de Sant Pau de Pinós, a Santa Maria de Merlès (Osona)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Santa Maria de Merlès (Berguedà), damunt una petita serralada, a l’esquerra de la riera de Merlès.
El lloc existia ja el 1063 i formava un petit domini centrat en el castell de Pinós, que donà nom a l’important llinatge dels Pinós La parròquia de Sant Pau ja existia el 1169 és un edifici romànic, ampliat amb capelles laterals i modificat el 1618 amb un portal nou i campanar de torre Fou sufragània de Sant Martí de Merlès entre els s XIV i XIX Tenia 9 famílies el 1686 Recobrà la independència el 1878 Té dins el terme la capella de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, situada prop de l’antic castell de Pinós o torre de Ginebret
durada
Filosofia
Persistència d’una realitat en el temps.
El problema de la durada ha estat tractat de forma diversa al llarg de la història de la filosofia normalment la discussió s’ha centrat en la distinció entre una durada en el temps, amb començament i fi, i una durada de l’eternitat, sense començament ni fi El filòsof que més clarament s’ha expressat sobre el problema ha estat Henri Bergson, que parla d’una durada en sentit psíquic, irreductible a l’espacialització a la qual és sotmès el temps mitjançant la matemàtica D’aquesta tesi Henri Bergson deduí que l’absolut no pot ser entès com a etern, sinó com a absolut que dura
Jordi Coll i Mut
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la…
Annals de l’Institut d’Estudis Gironins
Historiografia catalana
Publicació anual de l’Institut d’Estudis Gironins que es començà a publicar el 1946, en castellà, fins el 1978, i des del 1979 s’edita en català.
És l’òrgan d’expressió de l’Institut i, com moltes altres revistes de centres d’estudis, es produí un canvi en la seva línia arran de la represa democràtica del país L’anuari rebé el suport del Patronat José María Quadrado, i posteriorment el del Patronat Francesc Eiximenis La seva finalitat és donar a conèixer les investigacions dels membres de l’entitat i d’altres estudiosos convidats o participants en actes com ara homenatges, amb un àmbit territorial de recerca centrat a Catalunya en general, tot i que de manera especial a les comarques gironines Les seccions de la revista…
Centre d’Esports Aire Lliure
Esport general
Entitat esportiva de Badalona.
Fundada el 1928, nasqué amb l’objectiu de difondre l’esport i el naturisme en el seu vessant més popular Centrat en l’atletisme i l’excursionisme, també tingué secció d’escacs Organitzà la Volta Atlètica Poble-sec, la Volta a Barcelona de Marxa i el Campionat de Catalunya de marató 1934 També fou membre del Comitè Català Pro Esports Populars l’any 1936 Participà en els Campionats de Catalunya de Cros Jean Bouin i en altres proves atlètiques dels anys trenta Antoni Pedra en fou un dels atletes més destacats Disposava d’una biblioteca i des del 1932 publicà bimestralment un…
Javier Sierra Albert
Periodisme
Periodista i escriptor aragonès.
Llicenciat en periodisme, el seu interès per la ufologia, les civilitzacions antigues, els fenòmens paranormals i l’ocultisme han centrat la seva trajectòria professional, tant periodística com literària Redactor en cap de la revista Mas Allà 1998-2005 i cofundador de la revista Año Cero 1990, collabora en programes radiofònics Les seves novelles es troben entre les més venudes i de més difusió internacional i més traduïdes La dama azul 1998, Las puertas templarias 2000, El secreto egipcio de Napoleón 2002, La cena secreta 2004, El ángel perdido 2011, El maestro del Prado 2013…
Secretariat de Corals Infantils de Catalunya
Música
Entitat federativa de corals infantils fundada el 1967, de resultes de les converses entre directors de cors infantils -Dolors Bonal, Maria Teresa Giménez, Maria Martorell, Maria Mercè Argüelles, Onofre Boqué, M. Carme Valls i Jordi Casas-, amb la voluntat de vertebrar el cant coral entre els cinc i els setze anys.
De caràcter mixt, laic i català, i amb una clara finalitat formativa, es vinculà a Joventuts Musicals de Manresa per a garantir l’operativitat i un aixopluc en l’època encara franquista Ha centrat les seves activitats en l’organització de jornades de treball per als directors i de trobades anuals de corals i en l’estructuració d’un repertori que inclou l’encàrrec de cantates, com L’ocell daurat , de Frederic Mompou i Núria Albó, per a la IV Trobada 1970, o El bruel de l’estany , d’Enric Ribó i MÀngels Anglada, per a la XVI Trobada Publica el butlletí d’informació interna "…
Joan Rombaut Segarra
Esports aeris
Pilot d’aeromodelisme.
Es proclamà cinc vegades campió d’Espanya en la modalitat F3A 2005, 2008-11 i aconseguí tres subcampionats 2004, 2006, 2007 També fou campió d’Espanya en F6A 2005 i subcampió en F3P 2006, 2007 Centrat en la modalitat F3A, fou medalla de plata en dos Campionats d’Europa júnior 2006, 2008 i en el Campionat Sud-americà absolut 2011 En categoria absoluta fou el primer espanyol a arribar a les semifinals d’un Campionat del Món 2009 i a les finals d’un Europeu 2010 Aconseguí nombroses victòries en campionats catalans, guanyà divuit oberts estatals i cinc oberts internacionals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina